1 de 10

El dia que George Bush va proclamar la fi de la guerra d'Iraq

El president nord-americà va anunciar l'1 de maig de 2003 que el règim de Saddam Hussein havia estat derrotat, però el conflicte s'allarga fins al dia d'avui | El moviment popular contrari a la guerra va agafar una gran força a tot l'Estat i, concretament, a Catalunya

per Redacció, 1 de maig de 2017 a les 07:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'1 de maig del 2003 el president dels Estats Units del moment, el republicà George W. Bush, va anunciar a bord d'un portavions la fi de la guerra de l'Iraq. "Missió complerta", va assegurar, amb posat victoriós, davant de les tropes nord-americanes. Ell mateix havia iniciat el conflicte un mes i mig abans, el 20 de març de 2003, en el marc de la suposda guerra contra el terrorisme que lliurava des dels atemptats de l'11S.


La guerra, però, encara s'allargaria molt més anys, almenys fins al 2011, quan els Estats Units van començar a retirar les tropes del terreny. La insurgència i el terrorisme es van apoderar del país i van fer molt difícil la transició democràtica que el govern de Bush volia tutelar. Tot plegat ha desembocat en un nou escenari d'encara més inestabilitat al Pròxim Orient, amb Síria com a màxim exponent.

"No a la guerra"


La invasió d'Iraq no va comptar amb l'aval de la comunitat internacional, que desconfiava del pretext construït pels Estats Units al voltant de les armes de destrucció massiva del règim de Saddam. Tot i això, el govern espanyol de José María Aznar es va sumar al conflicte al costat del britànic Toni Blair. La decisió de la Moncloa va aixecar una onada de mobilitzacions i protestes inèdites arreu de l'estat espanyol i, molt concretament, a Barcelona. Milers de persones van sortir al carrer sota un mateix lema: "No a la guerra".

Poques setmanes abans de l'anunci triomfalista de Bush, el 15 de febrer del mateix any, una multitud s'havia aplegat als carrers de Barcelona per demanar a Aznar que dimitís i posés fi a la participació espanyola en el conflicte. Concretament, 1'3 milions de persones es van aplagar al centre de la ciutat, amb el passeig de Gràcia com a epicentre, entonant el "No a la guerra", el crit que es convertiria en la referència del moviment pacifista a l'Estat.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació