Els líders dels 27 aproven «per unanimitat» les línies vermelles del Brexit

Els líders dels 27 han aprovat per “unanimitat” aquest dissabte les directrius negociadores del Brexit. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha destacat en una piulada a Twitter que ara la Unió Europea ja té “un mandat polític ferm i just” per iniciar les negociacions amb el govern britànic. Els caps d’estat i de govern estan reunits a Brussel·les en la primera cimera des de l’activació formal, per part de Londres, de l’article 50, el que preveu la sortida d’un estat membre de la UE. Els 27 han destacat a la seva arribada a la reunió la necessitat de defensar la seva “unitat” davant del Regne Unit.
 

Guidelines adopted unanimously. EU27 firm and fair political mandate for the #Brexit talks is ready. #EUCO

— Donald Tusk (@eucopresident) 29 d’abril de 2017

Donald Tusk ha afirmat que la UE vol mantenir unes relacions “properes i fortes” amb el Regne Unit. Amb tot, alguns líders, com el francès François Hollande, han adoptat una línia més dura. Hollande ha dit que el Brexit “ha de tenir un preu, i uns costos” per Londres, mentre que la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha afegit que les capitals defensaran els seus “interessos” conjuntament.

Els líders europeus han reiterat a en arribar a la reunió que caldran “avenços” en determinades matèries abans d’iniciar converses sobre la futura relació entre el Regne Unit i la UE. La qüestió dels diners que Londres haurà de pagar a Brussel·les per marxar és un dels temes principals, i el primer ministre holandès, Mark Rutte, ha dit que la factura serà d’una “quantitat considerable”.

També s’haurà de tancar amb el govern britànic la “prioritat” dels líders dels 27, que és la qüestió dels drets dels europeus que viuen al Regne Unit i els britànics que viuen a la UE. Sobre Irlanda del Nord, l’objectiu de Dublín és que els líders donin suport a què el territori entri automàticament a la UE si s’integra a la República a través d’un referèndum, una possibilitat que Londres, per ara, descarta totalment.

La cimera a la UE, convocada per Tusk després de l'anunci de May

La cimera, convocada per Donald Tusk, el president del Consell Europeu, és la resposta obligada a l'anunci oficial de la primera ministra del Regne Unit, Theresa May, el 29 de març, per activar la sortida. Però és alhora un primer pas per preservar la cohesió dels 27, un dels grans reptes dels mesos que venen. En aquest mes han passat moltes coses, de la convocatòria d'eleccions al Regne Unit a la primera volta a França i els primers moviments d'un ball negociador en què cap dels protagonistes vol ensopegar.

Després del Consell Europeu, serà la Comissió Europea, que presideix Jean-Claude Juncker, la que posarà fil a l'agulla de les negociacions. Ja estan designats els caps de les respectives delegacions que duran a terme les converses. El francès Michel Barnier, un antic gaullista que des que treballa ala Comissió a Brussel·les ha esdevingut un europeista acèrrim, se les veurà amb el britànic David Davis, un tory de l'ala més dretana i enemic de la UE des de sempre. Els dos polítics no poden ser més diferents i deuen personificar cadascun a ulls de l'altre tots els prejudicis dels dos interlocutors en conflicte: l'altivesa de l'euròcrata al provincianisme reaccionari del tory.   

Brussel·les a Londres: oblida tota esperança

Des de l'inici, Londres ha estat intentant presentar el Brexit no només com una sortida, sinó com un estatus diferent de relació amb la UE. Però això xoca amb la voluntat clara de Brussel·les de deixar ben clar que ara toca aclarir el full de ruta del Brexit. Després, i només després, es tractarà del tipus de vincle entre el Regne Unit i la Unió. May apuntava en la carta que va fer pública el 29 de març les intencions de Londres, referint-se a "una associació profunda i especial". Però des de Brussel·les ja van respondre que ara es tracta de gestionar del Brexit, i de res més.

Els dos costats de les negociacions tenen com a principals antagonistes Theresa May i Angela Merkel. Dues dones que van per feina, fredes, a qui les circumstàncies ha posat en costats enfrontats. Aquest dijous, des de la seu del Bundestag, Merkel ha volgut insistir en la idea que ningú a Gran Bretanya ha de somiar en aconseguir avantatges que no té cap dels socis de la Unió.   

La UE "vota" al Regne Unit

El procés negociador no entrarà en la lletra petita fins després de les eleccions britàniques. Així ho ha assenyalat la primera ministra Theresa May i ho ha corroborat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que aquest dimecres es va trobar amb May a Londres. El 18 d'abril May va convocar per sorpresa a les urnes, que s'obriran el 8 de juny. D'aquesta manera, la líder conservadora espera aprofitar el Brexit i el pols amb la UE en benefici propi. Però Brussel·les també "vota" al Regne Unit. Els continus advertiments dels dirigents comunitaris, de Tusk a Juncker, perquè el Regne Unit assumeixi el preu de la sortida poden desgastar May.   

Mantenir la cohesió dels 27

La unió dels 27 és un element essencial pel futur de la UE, i també per coronar les negociacions del Brexit. Cal evitar la imatge d'una divisió que pugui ferir greument el projecte comunitari. Però les tensions internes són palpables. D'una manera molt clara ho són amb Polònia, per la política autoritària del govern ultraconservador de Llei i Justícia, que ha motivat l'acusació de Brussel·les que Varsòvia estaria incomplint l'estat de dret.

També hi ha un malestar latent, menys greu, amb Hongria. Aquest dimecres, el primer ministre Viktor Orban va ser al Parlament Europeu per explicar la seva política i respondre les acusacions de practicar una política repressiva. Brussel·les ha obert un procediment sancionador per una llei d'universitats que restringeix la presència de centres d'estudis superiors estrangers (i que es considera un atac al CEU, la universitat que George Soros té a Budapest). A Brussel·les, malgrat tot, troben més dúctil el govern hongarès que el polonès.   

Els xocs entre Brussel·les i alguns països de l'est (Polònia i Hongria formen, junt amb Txequia i Eslovàquia l'anomenat Grup de Visegrad, crític amb el nucli dur comunitari) s'emmarquen en el debat sobre l'Europa a dues velocitats. Quan Merkel s'adreça als britànics, en realitat està llançant també un missatge en clau interna de la UE. Els diu als díscols: aneu amb compte. Un Brexit del qual el Regne Unit sortís fins i tot beneficiat seria una esquerda en la cohesió europea i una temptació difícil de resistir pels països de l'est més refractaris a l'esperit comunitari. Davant d'això, els països centrals, Alemanya i França, mostren muscle.

Un gir social per aturar el populisme

Les institucions comunitàries són conscients de l'amenaça que suposa el populisme. Des de Brussel·les es vol combatre la percepció d'una Europa freda i tecnocràtica, que actua d'esquena als ciutadans i immune als reclams socials. Potser per això, dimecres passat la Comissió Europea va presentar un seguit de propostes sobre permís de paternitat perquè els estats membres les incloguin en la seva legislació (els que encara no ho hagin plantejat). La Comissió proposa que pares i mares puguin accedir a uns permisos retribuïts de quatre mesos fins que els nens compleixin dotze anys, més cinc dies anuals per tenir cura dels fills si cauen malalts.

Esperant Macron

Amb tots els problemes, a les grans capitals confien que els problemes de cohesió de la UE es poden reconduir sempre que es preservi l'eix central: Berlín-París. Si Alemanya i França van juntes, acompanyades pels altres països fundadors, la resta seguirà. D'aquí la preocupació enorme per les eleccions franceses. El triomf d'Emmanuel Macron a la primera volta és vist com un baló d'oxigen pel projecte comunitari. Una victòria de Marine Le Pen seria un cop letal, potser l'inici d'una disgregació.