Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

La caixa B

Els grans sindicats i patronals catalanes sumen més de 30 milions anuals en subvencions

Les diferències entre classes socials que perceben els europeus, la quantitat de dones que estudien telecomunicacions, el pressupost per desenterrar fosses i identificar cossos, el cost dels calçotets de l'Exèrcit de l'Aire... entre altres dades ocultes de la setmana

per Roger Tugas Vilardell , 29 d'abril de 2017 a les 18:00 |
Els màxims dirigents de Fepime, Foment, CCOO -ara ja rellevat- i UGT a Catalunya durant l'estiu passat, junt a l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dilluns, 1 de maig, els sindicats tornaran a sortir al carrer per exigir millors condicions laborals. Malgrat que la sortida de la crisi no acaba d'arribar a les butxaques dels treballadors, no es produeix cap vaga general des del 2012, motiu pel qual aquest serà de nou probablement la jornada que més es visualitzin. Tot i això, el dia a dia també són ben presents en les empreses i en les negociacions amb patronals i administracions, la frontera amb les quals sovint és difusa. De fet, sindicats i patronals reben més de 30 milions anuals en ajudes per al seu funcionament ordinari, subvencions per a projectes sectorials o -sobretot- convenis per col·laborar en tasques de reinserció d'aturats. Fins a quin punt aquesta vinculació compromet la independència d'unes organitzacions -patronals- que volen fer tan petites com sigui les administracions públiques i d'unes altres -sindicals- que rebutgen l'externalització de serveis però no tenen problemes en gestionar recursos destinats a tasques pròpies de les institucions? És l'etern dubte, on es troba l'equilibri.

Per altra banda, avui també veurem fins on arriba aquesta percepció de diferències entre classes socials en cada estat de la Unió Europea, quins països tenen més integrades les dones en les carreres tecnològiques, fins a quin punt ja començarà a ser present la Grossa de Cap d'Any aquest estiu, quant costarà desenterrar les fosses de la Guerra Civil i identificar els cossos, o quant gastarà en calçotets l'Exèrcit de l'Aire.

30,1 milions en subvencions a sindicats i patronals
La Constitució i l'Estatut reconeixen el paper que tenen els sindicats i les patronals en la societat, i són algunes de les associacions més importants i influents a l'hora de negociar polítiques públiques, en especial pel que fa l'àmbit econòmic. Ara bé, també han assolit un nivell de professionalització que les ha convertit en uns ens amb personalitat pròpia, més enllà del caràcter representatiu dels treballadors i els empresaris, respectivament. I la quantitat de recursos que gestionen és enorme, també dels que arriben de les arques públiques. En total, més de 30 milions, segons es desprèn de les dades dels seus propis portals de transparència, impulsats per tal de complir amb la llei de transparència catalana.

En concret, al capdavant se situaria UGT, amb 10,6 milions en subvencions, ajudes públiques o convenis, seguida de CCOO, amb 10,1 milions (en els dos casos, s'han inclòs també els recursos rebuts per les seves fundacions). La patronal de les grans empreses, Foment del Treball, sumaria 7,3 milions arribats de les administracions (tant com a entitat com a través de les seves patronals adherides, com Fepime o Cecot), força per davant de Pimec, que declara haver rebut 2,2 milions més (les seves xifres fan referència al 2016, mentre que totes les altres són del 2015).

QUANTITAT TOTAL DE LES SUBVENCIONS, AJUDES I CONVENIS REBUDES PELS GRANS SINDICATS I PATRONALS CATALANES EN UN ANY, PER PAGADOR
 

Tanmateix, la majoria de subvencions no van destinades directament al funcionament ordinari dels sindicats o patronals, sinó que provenen del Servei d'Ocupació de Catalunya o del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya per col·laborar o impulsar iniciatives per a la reinserció o per a la formació d'aturats (d'aquests dos ens provenen 22,5 dels 30,1 milions totals). En canvi, 4,9 milions surten de les diverses conselleries de la Generalitat, 1,3 milions més d'ajuntaments, consells comarcals o diputacions i, finalment, 1,4 milions d'altres vies (com ministeris o organismes de l'Estat).

I això com a ajudes directes, ja que, segons el portal de la transparència de la Generalitat, les 716.975 hores sindicals que es van agafar el 2016 els alliberats dels diversos àmbits del Govern van tenir un cost per a l'administració de 32,9 milions d'euros. El 63,8% d'aquestes les van lliurar delegats de CCOO, UGT o d'algun sindicat de la IAC (com la USTEC).
89% veu grans les diferències socials
Aquest divendres s'han donat a conèixer les noves xifres de l'Eurobaròmetre, les quals indicarien que la confiança en la Unió Europea dels ciutadans dels estats membres aniria creixent, recuperant els índexs previs a la crisi econòmica. Així, un 57% dels europeus i, d'aquests, un 62% dels espanyols consideraria positiva la institució comunitària, mentre que tan sols un 14% i un 12%, respectivament, ho veurien com un element negatiu, mentre que la resta no es mulla o afirma que no és ni bo ni dolent.

Malgrat tot, aquesta enquesta també pregunta per altres elements, i un d'ells fa referència precisament a una de les conseqüències d'aquesta crisi que ha minat temporalment la confiança en la Unió Europea. Preguntats per si les diferències entre classes socials -sí, l'enquesta usa aquesta expressió- són importants en el si dels respectius estats, un 84% contesta afirmativament, un percentatge que s'eleva fins al 89% a Espanya, només per sota de França (94%) i Grècia (90%). Una percepció de desigualtat que ajuda a entendre l'auge de certa extrema dreta -que difícilment la setmana assolirà l'Elisi-.
 
LES DESIGUALTATS ENTRE CLASSES SOCIALS SÓN IMPORTANTS AL TEU ESTAT?
 
13,2% dones estudiant tecnologia
Una de les grans batalles del feminisme és el trencament d'estereotips. El nen amb la pilota i la nena amb la nina van creixent i, quan arriben a joves, els camins prefixats pel patriarcat molt sovint es repeteixen de forma acrítica a l'hora d'escollir quina porta creuar a la universitat. D'aquesta manera, mentre hi havia 1,4 milions d'europeus estudiant carreres vinculades a les tecnologies de la informació o la comunicació, tan sols un 17,2% d'aquestes eren noies, segons ha recollit l'Eurostat.

I fins tot Espanya està força per sota d'aquest percentatge, ja que només un 13,2% dels estudiants d'aquestes àrees eren dones. Només cinc estats en tenien menys (Holanda, amb el 6%, tancava la classificació), mentre que, a l'altre extrem, voregen el terç de noies en telecomunicacions països com Bulgària (34,4%), Bèlgica (32,8%), Grècia (31,2%) o Romania (29,3%).
 
PERCENTATGE D'ESTUDIANTS DE TELECOMUNICACIONS QUE SÓN NOIES
 


I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:

750.000 €
L'ONU tornarà a estirar les orelles a l'Estat per les seves polítiques de memòria històrica (o la manca de polítiques), per bé que veu "avenços" a Catalunya. I més que n'hi haurà, si finalment s'aplica l'ambiciós projecte de localització, recuperació i anàlisi antropològica i genètica de restes òssies humanes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, pel qual el departament d'Afers Exteriors ha licitat un contracte de 750.000 euros. Qui l'aconsegueixi, haurà d'encarregar-se dels treballs de camp en les diverses fosses, el qual inclou l'extracció i anàlisi de l'ADN, així com l'ordenació i el trasllat de les dades genètiques, durant el 2017 i el 2018.
64.735 €
T'ha tocat la Grossa de Sant Jordi? Si és que sí, sàpigues que sempre t'he volgut conèixer, encara que no te n'haguessis adonat mai. En cas negatiu, es pot començar a buscar la sort de cara a l'hivern. O això vol fer veure la Generalitat, que licita per 64.735 euros la creativitat i la producció de la campanya d'estiu de publicitat de la Grossa de Cap d'Any. L'objectiu és que la ciutadania ja comenci a comprar-se números les properes setmanes, mentre que a l'octubre començarà la campanya específica i més insistent de cada any.
27.999 €

Els soldats han d'anar perfectament uniformats en tot moment. De dalt a baix. En totes les capes. Deu ser per això que l'Exèrcit de l'Aire espanyol ha licitat la compra de 6.222 calçotets com els de la imatge per 27.999 euros. No fos cas que el militar en qüestió tingués guerra i es trobés amb una roba interior que no pertoca! La compra, a més, es faria junt a la de 9.000 samarretes per a clima àrid (28.800 euros) i 5.000 vestits interiors de fred (110.000 euros).

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació