Judici al 9-N

Ortega demana que la inhabilitació pel 9-N no afecti càrrecs municipals

La defensa de l'exvicepresidenta, que no descarta presentar-se a les primàries del PDECat a l'alcaldia de Barcelona, creu que la condemna del TSJC vulnera la llibertat d'expressió | Rigau també presenta recurs al Tribunal Suprem i demana limitar la inhabilitació per continuar sent diputada

per Redacció , 28 d'abril de 2017 a les 11:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Irene Rigau, Joana Ortega i Artur Mas, entrant al TSJC. Foto: Adrià Costa


La defensa de l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega ha recorregut davant el Tribunal Suprem (TS) la sentència per participar en la consulta sobre la independència de Catalunya del 9-N del 2014 perquè considera que vulnera la llibertat d'expressió i el dret a participar en assumptes públics, per castigar penalment una actuació estrictament política. En el recurs, Ortega sol·licita que es disminueixi el termini de condemna de la inhabilitació -d'un any i nou mesos- i que es limiti a càrrecs electes i de govern i autonòmics, per la qual cosa la condemna no afectaria la possibilitat de participar en eleccions municipals. L'exdirigent d'Unió no descarta ser candidata del PDECat a Barcelona, com va informar NacióDigital.

En document, al qual ha tingut accés Europa Press, la defensa recorre la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) -que la va condemnar per desobeir el Tribunal Constitucional (TC)- perquè veu en la sentencia "vulneració del principi d'igualtat per tracte discriminatori" respecte d'altres situacions en les quals el govern espanyol ha desobeït sentències del TC.

També ha vist vulneració del principi de legalitat per no tenir en compte la reforma que va destipificar el delicte de referèndums il·legals i per aplicar retroactivament la reforma de la Llei Orgànica del TC, en relació amb l'execució de les seves sentències.


La defensa ha assegurat que aquests tres motius es formalitzen com a "vulneració de preceptes constitucionals" i del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals, la qual cosa possibilitaria en un futur presentar un recurs d'empara davant el TC i, posteriorment, davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Una condemna "política" pel 9-N


La defensa de l'exconsellera Irene Rigau també ha recorregut la condemna dictada pel TSJC. En el recurs de cassació, que presenta moltes similituds amb l'argumentari desplegat per la defensa d'Ortega, l'advocat Jordi Pina sosté que la sentència del 9-N hi ha "un tracte absolutament novedós, excepcional, diferenciat, que només sembla poder explicar-se per la ideologia política". El recurs pretén que limitar la inhabilitació i que Rigau pugui continuar exercint de diputada al Parlament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació