memòria històrica

L’ONU lamenta «la inacció» de l’Estat en memòria històrica però veu «avenços» a Catalunya

El grup de Treball de Desaparicions Forçoses de les Nacions Unides presentarà un informe que constata que les reformes exigides el 2013 “segueixen pendents”

per Redacció, 28 d'abril de 2017 a les 08:58 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Raül Romeva, en un acte sobre memòria històrica. Foto: Jordi Ubach


El proper informe del Grup de Treball de Desaparicions Forçoses de les Nacions Unides sobre Espanya constatarà de nou la manca de progressos a l'estat espanyol en memòria històrica, justícia, recerca i identificació de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. El text, que es votarà a la propera reunió del grup entre el 8 i el 17 de maig a Ginebra i es publicarà oficialment el setembre, constatarà que la gran majoria de les exigències fetes per l'ONU a Espanya l'any 2013 "segueixen pendents". "No hi ha hagut, lamentablement, canvis", admet en una entrevista amb l’ACN Ariel Dulitzky, cap de la missió que va visitar l'Estat fa quatre anys i l'únic que encara era membre del grup durant la redacció d'aquest informe de seguiment.


De fet, les úniques millores observades pels experts de l'ONU a l'Estat són a nivell autonòmic. "A Catalunya havíem vist alguns avenços que han continuat després de la nostra visita. Tenint en compte la inacció del govern [estatal], les iniciatives a nivell de comunitat autònoma adquireixen més rellevància”, destaca Dulitzky. La Generalitat ha posat en marxa en els darrers mesos un programa d'identificació i obertura de fosses comunes, així com un altre d'identificació genètica dels desapareguts forçosos que pretén ajudar les famílies a trobar els seus éssers estimats. 

Reformes "urgents"


Dulitzky recorda que durant la seva visita a l'estat espanyol el 2013 ja van poder constatar que, tot i que caldria "una responsabilitat central" del govern espanyol, aquest "en certa manera havia privatitzat el tema", deixant "a iniciativa de les associacions de recuperació de la memòria històrica" totes les accions, o delegant en les comunitats autònomes "sense oferir-los cap tipus de provisió de fons o direcció política". 

En aquest sentit, remarca que ja llavors van advertir a Espanya "específicament" que, "tenint en compte l'època de les desaparicions, l'edat dels potencials testimonis, familiars i potencials responsables", era "urgent prendre mesures de manera immediata". Però en l'informe de seguiment d'aquest 2017 constataran que no s'han pres. "No hi ha un pressupost específic per implementar la llei de memòria històrica, no hi ha hagut avenços en els judicis i sancions de les desaparicions de l'època del franquisme i no s'ha presentat, per part del govern, un pla nacional de recerques ni d'exhumacions", lamenta aquest expert. "Els temes centrals, particularment sobre les víctimes del franquisme, segueixen pendents de ser implementats", afegeix el qui sempre ha actuat com a portaveu en afers espanyols d'aquest grup de l'ONU. 


Segons Dulitzky, si bé el Grup de Treball de Desaparicions Forçoses de les Nacions Unides pot entendre que la posada en marxa de les recomanacions és un "procés dinàmic", en el cas d'Espanya "el pas del temps no pot servir d'excusa per no fer les recerques ni per no fer justícia". En aquest sentit, adverteix que abandonar les polítiques de memòria crea "obligacions addicionals" i caldran "nous èmfasis i noves estratègies per suplir les deficiències de la inacció de l'Estat durant dècades". 

El paper internacional

Dulitzky lamenta, també, que "les víctimes espanyoles segueixen buscant justícia" fora de l'estat espanyol i després d'iniciar la querella a l'Argentina també n'han hagut de presentar una Mèxic. "Creiem que quan hi ha violacions massives i de les dimensions del que va passar a Espanya durant la Guerra Civil hi ha una responsabilitat de tota la comunitat internacional", assegura aquest expert, que a finals de mes acaba el seu mandat al Grup de Treball de Desaparicions Forçoses. Preguntat per com hauria de reaccionar la Unió Europea davant de l'actitud d'Espanya en matèria de memòria històrica, Dulitzky diu que és "responsabilitat de tots els organismes internacionals donar suport a tots els processos en marxa i promoure'ls, profunditzar-los i incentivar-los en cas que no existeixin". 

Dulitzky adverteix que si bé els informes del Grup de Desaparicions Forçades presenten només recomanacions, "això no significa que no tinguin cap valor". De fet, destaca que les recomanacions estan basades en "tractats internacionals obligatoris per Espanya", que va "ratificar lliurement" i als que hauria de donar compliment. Segons ell, el 2013 va quedar clar que "Espanya incomplia els drets dels familiars en matèria de veritat, justícia, reparació i memòria", un escenari que es mantindrà, amb tota previsió, a l'informe d'aquest 2017. "Constatem que hi havia mancances, i crec que encara hi ha un deute pendent de l'estat espanyol", conclou. 

L'informe es presentarà el setembre

El Grup de Desaparicions Forçoses de les Nacions Unides va fer una visita a l'estat espanyol entre el 23 i el 30 de setembre del 2013 per avaluar la situació en matèria de memòria històrica i va publicar l’any 2014 un informe que advertia de les grans mancances en aquesta matèria. En el text, el grup lamentava "els obstacles i les deficiències de l'estat espanyol en l'accés i l'aclariment de la veritat" i en localitzar "les persones desaparegudes" i exigia millores concretes i canvis legislatius per reparar les víctimes i els seus familiars. A més, advertia que els crims contra la humanitat no poden prescriure. Aquest 2017, el grup ha de publicar el seu informe de seguiment d'aquelles recomanacions, que es discutirà aquest maig a Ginebra i es presentarà, oficialment, el setembre. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació