Fa tot just una setmana que el Govern exhibia compromís amb el referèndum. La fotografia de consellers i alts càrrecs al Pati dels Tarongers pretenia esvair dubtes sobre la determinació de l'executiu. Aquest dissabte serà el torn de l'ANC, que celebra l'assemblea en la qual fixarà els passos a seguir ara que el procés entra en terreny desconegut. L'entitat, motor del moviment independentista, revelarà el seu pla per a la pròxima Diada, i exigirà la creació d'un òrgan de coordinació nacional format per formacions polítiques, entitats i institucions que garanteixi una unitat d'acció en la fase decisiva del xoc amb l'Estat. El sobiranisme civil, preocupat pels danys col·laterals de les disputes intestines, pressiona els partits i empeny per celebrar el referèndum.
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, un altre cop assenyalats. El cas Pujol va servir, des de Madrid, per intentar deslegitimar l'independentisme, però fa temps que l'expresident viu al marge del procés. L'avarícia dels fills i la condescendència dels pares han portat la família a una carreró sense sortida. Jordi Pujol Ferrusola ja és a la presó per intentar amagar la fortuna familiar de la Hisenda pública, i la investigació judicial ha tornat a posar el focus en l'expresident i la seva dona. Oriol March ho detalla en aquest article, en què recorda que els escorcolls d'aquesta setmana tornen a erosionar la figura del patriarca, que no sap com demanar perdó.
Esperanza Aguirre, experta en dimissions. Setmana densa en informacions judicials. La detenció i empresonament d'Ignacio González, expresident madrileny i abans mà dreta d'Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid, ha obligat la lideresa a prendre decisions. Aguirre, que continua sostenint que es va sentir "enganyada" i "traïda" -resulta difícil creure que no sabia res del comportament de González-, va dimitir per tercera vegada. Sembla que aquesta vegada serà la definitiva. El PP la va deixar caure, freda com és la seva relació amb la cúpula de Génova. Com escrivia Ignacio Escolar a eldiario.es, en el govern d'Aguirre "només hi havia dos tipus de polítics: els que robaven i els que callaven".
Podem i el debat intern al PSOE. Pablo Iglesias ha fet una jugada de murri aquesta setmana, que li serveix per marcar perfil i postular-se com a cap de l'oposició. La proposta de moció de censura contra Mariano Rajoy no només assenyala el PP -desgastat per nombrosos casos de corrupció-, sinó que també interpel·la el PSOE en el ple procés de debat intern. Els socialistes, que ja han descartat donar suport a la iniciativa de Podem, van fer de crossa dels populars col·locant Rajoy a la Moncloa, un Rajoy que intenta ara no embrutar-se amb els esquitxos de corrupció que empastifen el seu partit. Quina actitud adoptaran els aspirants a la secretaria general del PSOE en relació al PP? Pedro Sánchez ja ha dit que Rajoy ha de dimitir mentre que Susana Díaz ha estat més bel·ligerant amb Podem que amb els populars. Discursos ben oposats. Podem, assot del PP, ha posat el focus sobre el PSOE. Tot i que per a determinades capçaleres de Madrid -com El País- qui realment fiscalitza els populars són PSOE i Ciutadans. Curiosa lectura.
Vist i llegit
Aquest dissabte farà 100 dies que Donald Trump va accedir a la Casa Blanca. Han estat 100 dies de turbulències -i algunes mentides-, amb retrocessos en la lluita contra el canvi climàtic, decisions controvertides en polítiques migratòries, accions militars unilaterals i tensions diplomàtiques, també amb Rússia. David Remnick n'ha escrit aquest article a The New Yorker. Recorda que l'indicador del primer trimestre de gestió mai és del tot fiable per pronosticar com seran quatre anys de mandat, però exposa que Roosevelt o Obama ja van demostrar "disciplina" i "preparació". Tot el contrari que Trump, a qui l'autor qualifica d'"impulsiu" i "egocèntric". "Amenaça amb ser el vigilant més imprudent de la democràcia", sosté l'articulista.
La frase de la setmana
Des de l'exhibició de Messi al Bernabéu -l'enèsima de l'argentí, acostumat a marcar al coliseu blanc (no us perdeu aquest resum en vídeo del talent demostrat al clàssic)-, la Lliga ha guanyat emoció. Barça i Madrid es disputaran el títol en l'esprint final del campionat. El calendari, sempre capritxós, fixa que l'equip de Zidane jugarà el seu últim partit a Màlaga. Els blancs hi trobaran cordialitat. L'entrenador rival és una llegenda del madridisme (Michel) i el president del club, el xeic Abdullah al-Thani, ha demostrat un odi visceral al Barça. "L'escòria de Catalunya no ensumarà el campionat", va publicar el xeic al seu compte de Twitter. El Barça va decidir portar el comentari al Comitè Antiviolència. Però els blaugrana tenen poc amics als despatxos. Només cal veure el greu que li va saber al president de la Lliga el gol de Messi i la icònica celebració posterior. De neutralitat, poca.
El nom propi
Ha estat una setmana complicada per a l'executiu de Mariano Rajoy, desacreditat pel degoteig de casos de corrupció que afecten el PP i les sospites d'ingerències polítiques en l'activitat judicial. Els ministres de Justícia i Interior, Rafael Catalá i Juan Ignacio Zoido, han estat especialment assenyalats. Catalá perquè ha hagut de donar explicacions per haver enviat un SMS de suport a Ignacio González, avui a la presó. Zoido, per la gestió del seu número dos, José Antonio Nieto. Però al ministre de l'Interior també se li va escapar la frase de la setmana en la sessió de control al Senat, on va ser interpel·lat sobre els casos de corrupció que afecten el seu partit: "Si volguéssim destruir alguna cosa, procuraríem ocultar-ho, com fèiem abans". El va trair la consciència? Zoido va afegir interrogants a la manera de procedir del PP i l'oposició va convertir la patinada del ministre en viral.
Els imperdibles
Si no feu cap escapada aquests dies i teniu l'oportunitat d'acostar-vos al CCCB, hi trobareu una de les exposicions més esperades de l'any, la del World Press Photo. Fins a 143 fotografies -i un complet programa d'activitats paral·leles- que retraten l'actualitat internacional. La imatge guanyadora d'enguany es titula Un assassinat a Turquia i és obra del fotoperiodista turc Burhan Ozbilici, que treballa per a l'agència Associated Press. Ozbilici va assistir a l'assassinat de l'ambaixador rus en un acte públic a Ankara i en va captar la instantània. Si voleu conèixer els detalls de l'exposició, no us perdeu l'article que n'ha preparat el nostre cap de Cultura, Esteve Plantada. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?