26
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
17:00h
La sirena antiaèria de Sabadell ha tornat a sonar aquesta tarda a la capital vallesana, a la mateixa hora que ho feia la situada a Gernika, al País Basc. La iniciativa es duu a terme coincidint amb la commemoració dels 80 anys del brutal bombardeig que Gernika va patir l'any 1937 per part de les aviacions feixistes alemanya i italiana.
Sota la pluja i amb la presència d'una trentena de persones fent front al fred a la plaça Sant Roc, a les 15.45 hores, la mateixa hora en la que es va cometre l'acció bèl·lica, la sirena sabadellenca, situada al terrat de l'Ajuntament, s'ha activat durant un minut, mentre que a Guernika ho ha fet durant quatre. Es tracta d'una iniciativa que al País Basc la promou la Coordinadora Astra, el col·lectiu Lobak i la Fundació Gernika Gogoratuz.
El bombardeig de Gernika
El bombardeig que va patir la ciutat de Gernika és considerat una de les majors massacres sobre població de la Guerra Civil, provocant uns 1.645 morts amb un atac que va durar unes 3 hores, com detalla aquest gràfic interactiu que ha elaborat la cadena de televisió basca EITB. Amb uns 3.700 habitants, es considerava la ciutat comptava en aquell moment un gran nombre de tropes que es retiraven per preparar la defensa de Bilbao, així com refugiats que fugien de l'avanç feixista.
Gernika era objectiu, a més, per disposar de tres fàbriques d'armes, una d'aquestes de bombes d'aviació. Sense defensa antiaèria, si que comptava amb una sirena, fabricada a la ciutat de Sabadell, i que des de les 16.30 hores va començar a alertar la població de l'aproximació d'avions enemics.
Era dia de mercat, i sobre la ciutat hi van caure una gran quantitat de bombes i més de 3.000 projectils incendiaris d'alumini, a la vegada que els caces van disparar en vol rasant contra les tropes que fugien del lloc. Pels volts de les 19.30 hores, l'atac es va donar per acabat, tot i que els incendis provocats no es van poder apagar fins el dia següent.
La sirena es va fer a la fàbrica La Electricidad. Foto: Ajuntament de Sabadell
Les sirenes bessones de Sabadell i Gernika
La sirena d’alarma antiaèria de l’Ajuntament de Sabadell es va fabricar a la vegada que la que va avisar els ciutadans de Gernika de l’atac de la Legió Còndor, l’any 1937. Així ho va determinar una recerca del Museu d’Història de Sabadell, que va permetre establir que els dos aparells es van fabricar a l’empresa La Electricidad de la capital vallesana durant la Guerra Civil.
L’anàlisi dels expedients de compra que es conserven a l’Arxiu Històric de Sabadell demostra que el consistori va comprar la sirena el 21 de juliol de 1937 i la va instal·lar al terrat, on encara hi és i funciona perfectament. De fet, cada cop que hi ha un minut de silenci a la plaça Sant Roc es posa en marxa per iniciar l’inici i el final de l’aturada, posant els pèls de punta a qui no sap què passa.
L’origen de la seva instal·lació era, però, disposar d’una sirena molt potent per posar en alerta la població davant d’un eventual atac aeri per part de les tropes feixistes. En aquell moment encara era molt present el bombardeig que va patir l’entorn del camp d’aviació, per la banda de Barberà del Vallès, el 13 de març de 1937, i també s’havien produït els primers bombardejos contra la població civil a Barcelona capital i a algunes poblacions properes.
L’alcalde d’aquells moments era Josep Moix i la iniciativa de fer aquesta compra i instal·lació va ser del sindicalista anarquista Pere Mañé i del regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya Josep Esteve. Uns mesos després, a partir d’octubre i novembre de 1937, es va constituir la Junta de Defensa Passiva Local de Sabadell, que va posar en marxa la construcció de refugis antiaeris per a la població civil, alguns dels quals encara es conserven.
La sirena de Sabadell
La sirena de l’Ajuntament de Sabadell és un bé patrimonial de caràcter tecnològic i simbòlic de gran valor. L’equip tècnic del Museu d’Història de Sabadell ha estat investigant els últims mesos una de les sirenes que van sonar per alertar del bombardeig de Gernika, que va tenir lloc el 26 d’abril de 1937. Aquesta sirena estava instal·lada a la fàbrica d’armes Astra d’aquesta població basca i la va fabricar l’empresa sabadellenca La Electricidad, SA (LESA).
El procés ha permès determinar que les dues sirenes es van construir en la mateixa empresa i durant el mateix període, la Guerra Civil. Per desgràcia, a Gernika va haver de sonar davant l’atac de la Legió Còndor, mentre que el nucli urbà de Sabadell es va salvar de les bombes.
Façana nord de la foneria La Electricidad, construïda al costat de l'estació del Ferrocarril del Nord (1920). Foto: Desconegut / AHS
10.255 pessetes
Tot l’aparell i la seva instal·lació va suposar una despesa total de 10.255 pessetes (61,63 euros), 3.775 de les quals (22,68 euros) corresponien el cost de la sirena. Té el número de fabricació 25.673, funciona amb un corrent de 220/380 volts, té una potència de 5 HP i el rodet gira a 2.850 revolucions reals.
Segons els models de sirena que es van projectar durant la guerra, entre els mesos de desembre de 1936 i de febrer de 1938, i segons la documentació de l’adquisició, es confirma que aquesta sirena és del tipus III vertical, sense dispositiu morse. Consta de la peça del sòcol clavat al terra de la coberta de l’Ajuntament, la carcassa que protegeix el motor intern, el rodet de 8 obertures amb el seu suport i un protector - ressonador superior de forma cònica.