26
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
27
d'abril
a les
7:22h
La constitució d'un gran think tank d'ideologia liberal, que s'està preparant des de fa mesos, ja és a punt. Però els seus impulsors, previsiblement, la presentaran en públic d'aquí a uns mesos, quan hagi culminat el procés sobiranista. En el nou laboratori d'idees s'hi integraran entitats històriques del liberalisme català, començant per la Fundació Llibertat i Democràcia, fundada en el seu moment per Ramon Trias Fargas i vinculada a l'antiga CDC; la Fundació Catalunya Oberta, presidida per Joan Oliver; el Grup Hayek; l'associació Llibergència, liderada per Marc Guerrero; el Col·lectiu de Catalans Lliures (joves liberals independentistes); Students for Liberty i Dones per la Llibertat i la Democràcia, presidit per Joaquima Alemany.
Es tracta d'un nou moviment dins de la reestructuració de l'espai de centredreta a Catalunya en ple procés sobiranista. Entre els principals impulsors de la fundació hi ha David Madí, Marc Guerrero, Susanna Ribero, Toni Florido, Eric Herrera, Joan Oliver, Joaquima Alemany, Meritxell Camp i Pere Saló, aquest últim de Llibertat i Democràcia. També es preveu que hi siguin presents membres del Col·lectiu de Catalans Lliures i Students for Liberty. Però també serà al patronat, però no com a membre fundador, l'exconseller Antoni Fernández Teixidó, que lidera Lliures, el nou partit polític que vol unir els liberals no-independentistes. A la nova fundació està previst que s'hi vinculin noms com Xavier Sala-i-Martín i Josep Soler, director de l'Institut d'Estudis Financers. Almenys així ho detallen els seus promotors.
Es vol que la fundació aplegui tots els corrents liberals, siguin o no sobiranistes. El dret a decidir serà un punt comú pel que fa al model nacional, però la fundació no es pronunciarà davant del procés sobiranista. Neix amb la voluntat d'incidir en el debat sobre el model de societat.
Un patronat de prop de cinquanta persones
En el patronat, ja quasi enllestit, hi ha prop de cinquanta persones, entre elles empresaris i alts directius, acadèmics i activistes liberals. No tindran un paper protagonista, però, dirigents polítics en actiu ja que es vol evitar confusió entre la política directa i la tasca més ideològica del think tank. Per això no hi serà en primer rengle Jordi Xuclà, diputat al Congrés i president de la Fundació Llibertat i Democràcia. Tampoc hi exerciran càrrecs de direcció figures històriques que hi estaran vinculades, com l'exeurodiputat convergent Carles Gasòliba.
El model de gestió d'independència econòmica i intel·lectual és el dels grans think tanks nord-americans, com la Brookings Institution, bipartidista i centrista, o la més conservadora American Enterprise Institute.
Menys funcionaris, reducció d'impostos
Com tot think tank que vulgui influir, la fundació liberal vol reforçar el "guió" ideològic del liberalisme, que troben molt residual en aquests moments en el debat d'idees a Catalunya. Temes com la defensa del partenariat públic-privat (des de les escoles concertades a les mútues), una adequació del pes del sector públic enfront la iniciativa privada o una política fiscal que es plantegi la reducció d'impostos són aspectes en què el laboratori vol fer-se fort.
Fons privats, activisme civil
La fundació disposa ja dels mitjans econòmics privats necessaris per engegar les seves activitats. La complicitat d'un grup d'empresaris ha estat determinant per fer realitat el projecte. Tot indica que serà l'empresari Carles Colomer, exdirectiu de Telefónica, qui acabi presidint l'entitat, tal com s'havia especulat fa uns mesos.
El think tank també durà a terme accions d'activisme en defensa dels ideals liberals, com campanyes públiques en defensa de les llibertats individuals, una universitat liberal d'estiu, un servei de publicacions o la concessió de premis als defensors de les llibertats.
Es tracta d'un nou moviment dins de la reestructuració de l'espai de centredreta a Catalunya en ple procés sobiranista. Entre els principals impulsors de la fundació hi ha David Madí, Marc Guerrero, Susanna Ribero, Toni Florido, Eric Herrera, Joan Oliver, Joaquima Alemany, Meritxell Camp i Pere Saló, aquest últim de Llibertat i Democràcia. També es preveu que hi siguin presents membres del Col·lectiu de Catalans Lliures i Students for Liberty. Però també serà al patronat, però no com a membre fundador, l'exconseller Antoni Fernández Teixidó, que lidera Lliures, el nou partit polític que vol unir els liberals no-independentistes. A la nova fundació està previst que s'hi vinculin noms com Xavier Sala-i-Martín i Josep Soler, director de l'Institut d'Estudis Financers. Almenys així ho detallen els seus promotors.
Es vol que la fundació aplegui tots els corrents liberals, siguin o no sobiranistes. El dret a decidir serà un punt comú pel que fa al model nacional, però la fundació no es pronunciarà davant del procés sobiranista. Neix amb la voluntat d'incidir en el debat sobre el model de societat.
Un patronat de prop de cinquanta persones
En el patronat, ja quasi enllestit, hi ha prop de cinquanta persones, entre elles empresaris i alts directius, acadèmics i activistes liberals. No tindran un paper protagonista, però, dirigents polítics en actiu ja que es vol evitar confusió entre la política directa i la tasca més ideològica del think tank. Per això no hi serà en primer rengle Jordi Xuclà, diputat al Congrés i president de la Fundació Llibertat i Democràcia. Tampoc hi exerciran càrrecs de direcció figures històriques que hi estaran vinculades, com l'exeurodiputat convergent Carles Gasòliba.
El model de gestió d'independència econòmica i intel·lectual és el dels grans think tanks nord-americans, com la Brookings Institution, bipartidista i centrista, o la més conservadora American Enterprise Institute.
Menys funcionaris, reducció d'impostos
Com tot think tank que vulgui influir, la fundació liberal vol reforçar el "guió" ideològic del liberalisme, que troben molt residual en aquests moments en el debat d'idees a Catalunya. Temes com la defensa del partenariat públic-privat (des de les escoles concertades a les mútues), una adequació del pes del sector públic enfront la iniciativa privada o una política fiscal que es plantegi la reducció d'impostos són aspectes en què el laboratori vol fer-se fort.
Fons privats, activisme civil
La fundació disposa ja dels mitjans econòmics privats necessaris per engegar les seves activitats. La complicitat d'un grup d'empresaris ha estat determinant per fer realitat el projecte. Tot indica que serà l'empresari Carles Colomer, exdirectiu de Telefónica, qui acabi presidint l'entitat, tal com s'havia especulat fa uns mesos.
El think tank també durà a terme accions d'activisme en defensa dels ideals liberals, com campanyes públiques en defensa de les llibertats individuals, una universitat liberal d'estiu, un servei de publicacions o la concessió de premis als defensors de les llibertats.