25
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
14:30h
Cartells electors de les eleccions presidencials franceses. Foto: Josep M Montaner
França avança cap a la segona volta, que enfrontarà Emmanuel Macron i Marine Le Pen. La cita és el 7 de maig i les enquestes mostren l'exministre d'Economia ben situat enfront la candidata del Front Nacional. Però ningú dona res per fet.
La lògica apunta a una clara victòria del candidat independent. Hi ha una majoria abassegadora de francesos que no volen el Front Nacional a l'Elisi. Aquesta tendència ha de tenir, en principi, més força que cap altra. Però França és avui una societat angoixada, amb molts problemes de cohesió. Els analistes recorden aquests dies el referèndum sobre la Constitució europea celebrada a França el 2005, quan un 54% dels ciutadans va rebutjar un projecte que tenia un suport majoritari entre la classe política.
Hollande es posiciona
El president de la República, François Hollande, va demanar dilluns el vot per a Emmanuel Macron. S'esperava que ho fes abans de la primera volta. Per què va esperar tant? Molts dels ministres del seu govern ja ho van fer. Hollande continua sent militant del PSF i li era difícil de desmarcar-se públicament del "seu" candidat, Benoît Hamon. Però hi havia una altra raó: sent un president impopular, en un moment en què Macron apareix com a aspirant renovador, Hollande no ha volgut fer cap moviment que posés en perill el pas del seu exministre a la segona volta. Un cop aclarida la incògnita, Hollande s'ha pronunciat.
Le Pen acusa el cop però s'aboca a la batalla
Marine Le Pen ha acusat el cop de la derrota en la primera volta. Quedar segona ha estat una garrotada, i també el percentatge obtingut, del 21%. El seu pare, Jean-Marie Le Pen, no s'ha estat de criticar la seva campanya, que ha titllat de massa edulcorada i ha dit que ell hagués fet una campanya a l'estil Trump, molt més agressiva.
El Front Nacional jugarà a fons contra la candidatura d'un Macron presentada com un producte de l'establishment i de la banca, un aspirant que representa el continuisme més estricte, assenyalant el suport de la classe política tradicional a l'exministre. Le Pen sap que la seva única possibilitat és fer de la segona volta un plebiscit contra el present. Le Pen s'ha apartat momentàniament de la direcció del seu partit per subratllar el seu paper com a candidata presidencial.
Un sector de la dreta no segueix Fillon
Des del primer moment, quan encara els resultats no eren de tot definitius, François Fillon va mostrar el seu suport a Macron. Ho va fer a títol individual, però la definició tenia el valor de ser la del lider d'Els Republicans. D'altres líders conservadors l'han seguit. Però no tota la dreta es decanta per Macron. Una plataforma que ha recolzat Fillon, Sens Commun, que reuneix un sector del catolicisme conservador que es va mobilitzar en contra de la llei del matrimoni homosexual, ja ha fet públic que no pensa recomanar el vot per a Macron. D'altres figures, com Henri Guaino, antic assessor estratègic de Nicolas Sarkozy, ha anunciat que s'abstindrà.
Un avís contra la prepotència
La primera reacció de Macron als resultats del diumenge ha estat criticada per diversos comentaristes. L'actitud del guanyador, que va explicitar la seva alegria, es va considerar errònia. La celebració del triomf en una braseria com La Rotonde, concorreguda per una clientela xic, ha estat molt criticada i ha recordat la celebració de Sarkozy en les eleccions del 2007, quan va aplegar els seus al luxós restaurant Le Fouquet's. Des de l'equip de Macron s'ha argumentat que La Rotonde no és una braseria de luxe (el menú és de 46 euros...) i han contraposat el local de Montparnasse, històricament freqüentat per intel·lectuals i artistes (Picasso, Matisse), amb La Rotonde dels Camps Elisis, elitista i burgesa.
Potser per combatre la imatge de triomfalisme, Richard Ferrand, el secretari general d'En Marche!, el moviment d'Emmanuel Macron, ha declarat que ningú de la candidatura de l'exministre d'Economia dona les eleccions per guanyades i que pensen batallar fins al darrer minut.
El temor a una mobilització dels indignats
Les enquestes donen Macron clarament per davant de Le Pen, entorn un 60-61% envers el 39-40%. Però alguns analistes consideren que l'escenari no és segur. La radiografia de la societat francesa ha variat bastant des de les eleccions del 2002, quan Jacques Chirac va assolir el 82% enfront el 17% de Le Pen pare. La reticència, de moment de Jean-Luc Mélenchon a afegir-se a les crides en favor del liberal Macron són un senyal que nos erà gens fàcil que hi hagi un decantament massiu de l'esquerra social en pro del fotogènic candidat.
El director de Libération, Laurent Joffrin, en un article titulat Conjurar el pitjor, ha llançat un avís a Macron i li ha demanat d'"reunir més enllà del seu cercle, entendre la còlera popular i unir la nació". El temor a una mobilització dels indignats que acabi decantant-se en favor de Le Pen és un fantasma que s'agita. Les opcions de la candidata del Front són escasses, però Joffrin adverteix que una França en què el 40% voti Le Pen oferiria un dibuix preocupant de la societat francesa.
Els sindicats, dividits
No hi haurà un posicionament comú contra Le Pen amb motiu del Dia del Treball. Una reunió celebrada dilluns entre les principals centrals sindicals, amb l'objectiu d'una gran manifestació unitària l'1 de Maig que fos alhora una crida a barra el pas al Front Nacional, ha fracassat. La CFDT, propera al socialisme, ha estat explícita al demanar la mobilització màxima contra Le Pen. La CGT es mostra més sòbria tot i la crida contra l'extrema dreta. Força Obrera, més minoritària, no s'ha posicionat encara.