Ciència en societat: anàlisi

El món científic, en peu de guerra contra les polítiques de Trump

Una marxa simultània a més de sis-centes ciutats del món dona resposta als atacs contra les evidències científiques i reivindica el paper cabdal de la ciència per a la societat

| 26/04/2017 a les 12:34h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, anàlisi, ciència en societat, Donald Trump, ciència
Manifestació de la comunitat científica contra les polítiques de Trump | EP
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Coincidint amb el Dia Mundial de la Terra, dissabte vint-i-dos d’abril hi va haver un seguit de marxes per la ciència arreu del món. La mobilització va sorgir el gener als Estats Units, com a resposta a la greu preocupació de científics i ciutadans per les polítiques anticientífiques del nou govern americà. Especialment perquè dóna suport a la tendència creixent de moviments que erosionen la imatge social de la ciència, tot posant en dubte coneixements àmpliament validats com són el canvi climàtic, la vacunació o la teoria de l’evolució. 

L’objectiu de la marxa, que aviat va assolir àmbit mundial, pretenia reivindicar la importància i els valors de la ciència. No es volia que s’entengués com una protesta contra les retallades, sinó com una reivindicació del paper que ha de jugar la ciència en la societat. A Barcelona es va organitzar una concentració davant del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, l’acte principal de la qual va ser un debat sobre el rol de la ciència en les decisions polítiques. A Girona es va organitzar una taula rodona, que volia posar en valor el sentit crític de la ciència com a eina social que ofereix una raó contrastada en la presa de decisions.

La ciència ha esdevingut una part essencial de la nostra societat. A l’Antiga Grècia, en qüestionar-se tot el que es podia qüestionar, es van començar a comprendre els fenomens naturals sense la intervenció de forces sobrenaturals. Des d’aleshores hem arribat a un punt en què, sense la contribució de la ciència i la tecnologia, és impensable mantenir els nivells de qualitat de vida que tenim. I tampoc no es pot pensar de millorar-los segons les propostes globals per al segle XXI. Per això, des de la COSCE (Confederació de Societats Científiques d’Espanya), les vuitanta societats científiques que la formen han signat un manifest per a reclamar la importància de la ciència en el món actual; s’hi pot adherir qualsevol persona que ho consideri oportú. 

Els responsables polítics han de prendre consciència de la importància de la societat del coneixement. La UNESCO, entre altres institucions mundials, va confirmar la relació directa entre inversió en ciència i productivitat econòmica. Amb aquesta base, països com EUA, Suècia, Alemanya, Canadà i Austràlia van fer front a la recent crisi econòmica augmentant la inversió en recerca. Perquè cal incorporar la ciència a l’agenda política. Cal treballar transversalment des de les institucions recolzant la recerca i els investigadors. Calen planificacions plurianuals per recuperar els nivells d’inversió pública previs a la crisi. Cal recuperar llocs de treball perduts durant la crisi. I potser també cal demanar als polítics els criteris d’excel·lència que es demana als investigadors.
 

La Marxa per la Ciència de Barcelona. Foto: ACN


Des de el món científic cal transmetre que el mètode que s’aplica només és una eina per comprendre la realitat. A la filosofia, que ensenya a pensar, la ciència hi afegeix el mètode experimental. Òbviament la seva pràctica està subjecta a errades i imprecisions, com també a fraus i conveniències; l’apliquen humans. Però té mecanismes per a detectar-los. I és innegable que ha ajudat a millorar la comprensió del món i, en conseqüència, la qualitat de vida de les persones. Avui dia, el negacionisme arriba a extrems perniciosos; s’atribueix a Isak Dinesen: "Algunes persones, per dubtar, dubten fins-i-tot de la llei de la gravetat". 

Cal garantir que es pugui accedir al món científic de manera equitativa i eficaç. L’accés a la ciència, el coneixement i la seva transmissió són un indicador de la qualitat d’un sistema democràtic. Les universitats i els centres recerca, i tots els generadors del coneixement en general, per la seva responsabilitat envers la societat on desenvolupen les seves activitats, han de jugar un paper cabdal com a agents del canvi social. L’han de promoure. Com deia l’eslògan d’aquests dies, sense ciència no hi ha futur.

Cal fomentar la recerca bàsica, és la que dóna suport als avenços. Mai no se sap d’entrada en què es podrà aplicar un nou coneixement. Quan el ministre d’Hisenda britànic, Gladstone, va interrogar Michael Faraday sobre la utilitat pràctica de l’energia elèctrica en què treballava, Faraday va respondre: "senyor, algun dia vostè podrà gravar-la amb impostos".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D