24
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
16:56h
S'ha desvetllat la gran incògnita de la primera volta electoral a França. Emmanuel Macron i Marine Le Pen competiran per l'Elisi el 7 de maig vinent. Per primer cop en dècades, cap candidat socialista o de la dreta moderada serà present en la segona volta, un esdeveniment espectacular que pot tenir moltes conseqüències en la política francesa.
Aquestes són unes eleccions crucials. Ho són per França, però alhora pel futur de la Unió Europea, i es produeixen en un moment molt delicat a Europa, just quan comencen les negociacions pel Brexit i enmig d'una tendència a l'ascens del populisme xenòfob. Cap perill ha passat del tot, però ahir els francesos van voler encendre una espelma a l'esperança.
França vota contra Trump
Les eleccions franceses són seguides amb interès a totes les capitals europees. També a l'altre costat de l'Atlàntic, especialment a Washington. La bona posició d'Emmanuel Macron és un senyal enviat arreu en favor de reforçar el vincle amb Berlín i solidificar l'eix Alemanya-França que continua sent el nucli central de la UE.
Marine Le Pen havia coquetejat amb el triomf de Donald Trump, qui des de la seva elecció ha fet declaracions de clar escepticisme sobre la salut del projecte comunitari. La líder del FN havia fins i tot acusat Macron de ser el candidat d'Angela Merkel.
Oxigen per a Brussel·les
Els resultats de les eleccions franceses són un respir per a la Unió Europea. Malgrat que l'èxit relatiu de Le Pen, és un escenari molt improbable el de la victòria de la candidata xenòfoba. El fet que hagi estat Macron qui hagi passat a la segona volta tranquil·litza Brussel·les per moltes raons.
Una és el ja esmentat posicionament nítidament europeista del candidat, que llança un missatge positiu sobre el projecte d'integració de la UE. També el seu alineament en aspectes essencials de la política exterior, com la prevenció davant Moscou. A més, Macron apareix com un candidat amb més possibilitats que Fillon per sumar forces de cara a la segona volta. I, finalment, s'impedeix que Mélenchon passi a la segona volta. Un escenari Le Pen-Mélenchon feia temolar la UE.
L'hora de la unió republicana
Un dels fets a subratllar és el de la rapidesa amb què dirigents rellevants de la dreta i l'esquerra s'han apressat a demanar el vot per a Macron. Quan encara els resultats no eren gens definitius, el candidat conservador François Fillon va anunciar el seu vot per a Macron. Fillon, generós en el moment de la derrota, ha proclamat clarament que no es pot abstenir "quan un partit d'extrema dreta és a prop del poder". Una posició que arrossegarà d'altres líders de la dreta democràtica. També l'exprimer ministre Alain Juppé s'ha manifestat en una línia semblant. També ha estat el cas de Claude Estrosi, baró conservador de Niça, que tot i el seu dretanisme conegut ha dit que no es pot votar el Front.
A l'esquerra, ho ha fet el candidat del PSF, Benoît Hamon. No ha estat l'únic. El primer ministre, Bernard Cazeneuve, ha fet el mateix. També Manuel Valls, qui ja li va expressar el seu suport en la primera volta, ho ha reiterat poc després del tancament dels col·legis electorals.
L'excepcionalitat francesa: la força dels extrems
Com sempre en els processos electorals, el significat de la victòria i la derrota està directament vinculat a les expectatives. Le Pen ha quedat per sota de les seves, i Jean-Luc Mélenchon no ha assolit passar a la segona volta. Però el 21% del FN i el 19% de Mélenchon dibuixen un panorama en què la dreta i l'esquerra radical, sumades, superen amb escreix el 40% dels sufragis, afegits a més als percentatges d'alguns dels candidats minoritaris. Aquesta és una dada que caldrà tenir en compte de cara al futur immediat.
A per una majoria presidencial
Macron ja acarona l'Elisi. Però amb quina majoria governarà? Les legislatives l'esperen a la cantonada (el mes de juny) i si és elegit es veurà limitat per un seguit de suports que ara se li afegeixen, però que tenen data de caducitat: el 7 de maig al vespre. Tot i l'enorme poder del president de la República, el fantasma d'una Assemblea Nacional fragmentada és més viu que mai. El temor a la inestabilitat, i ja no diguem a un president forçat a cohabitar amb adversaris ben diversos, és real.
Aquestes són unes eleccions crucials. Ho són per França, però alhora pel futur de la Unió Europea, i es produeixen en un moment molt delicat a Europa, just quan comencen les negociacions pel Brexit i enmig d'una tendència a l'ascens del populisme xenòfob. Cap perill ha passat del tot, però ahir els francesos van voler encendre una espelma a l'esperança.
França vota contra Trump
Les eleccions franceses són seguides amb interès a totes les capitals europees. També a l'altre costat de l'Atlàntic, especialment a Washington. La bona posició d'Emmanuel Macron és un senyal enviat arreu en favor de reforçar el vincle amb Berlín i solidificar l'eix Alemanya-França que continua sent el nucli central de la UE.
Marine Le Pen havia coquetejat amb el triomf de Donald Trump, qui des de la seva elecció ha fet declaracions de clar escepticisme sobre la salut del projecte comunitari. La líder del FN havia fins i tot acusat Macron de ser el candidat d'Angela Merkel.
Oxigen per a Brussel·les
Els resultats de les eleccions franceses són un respir per a la Unió Europea. Malgrat que l'èxit relatiu de Le Pen, és un escenari molt improbable el de la victòria de la candidata xenòfoba. El fet que hagi estat Macron qui hagi passat a la segona volta tranquil·litza Brussel·les per moltes raons.
Una és el ja esmentat posicionament nítidament europeista del candidat, que llança un missatge positiu sobre el projecte d'integració de la UE. També el seu alineament en aspectes essencials de la política exterior, com la prevenció davant Moscou. A més, Macron apareix com un candidat amb més possibilitats que Fillon per sumar forces de cara a la segona volta. I, finalment, s'impedeix que Mélenchon passi a la segona volta. Un escenari Le Pen-Mélenchon feia temolar la UE.
L'hora de la unió republicana
Un dels fets a subratllar és el de la rapidesa amb què dirigents rellevants de la dreta i l'esquerra s'han apressat a demanar el vot per a Macron. Quan encara els resultats no eren gens definitius, el candidat conservador François Fillon va anunciar el seu vot per a Macron. Fillon, generós en el moment de la derrota, ha proclamat clarament que no es pot abstenir "quan un partit d'extrema dreta és a prop del poder". Una posició que arrossegarà d'altres líders de la dreta democràtica. També l'exprimer ministre Alain Juppé s'ha manifestat en una línia semblant. També ha estat el cas de Claude Estrosi, baró conservador de Niça, que tot i el seu dretanisme conegut ha dit que no es pot votar el Front.
A l'esquerra, ho ha fet el candidat del PSF, Benoît Hamon. No ha estat l'únic. El primer ministre, Bernard Cazeneuve, ha fet el mateix. També Manuel Valls, qui ja li va expressar el seu suport en la primera volta, ho ha reiterat poc després del tancament dels col·legis electorals.
L'excepcionalitat francesa: la força dels extrems
Com sempre en els processos electorals, el significat de la victòria i la derrota està directament vinculat a les expectatives. Le Pen ha quedat per sota de les seves, i Jean-Luc Mélenchon no ha assolit passar a la segona volta. Però el 21% del FN i el 19% de Mélenchon dibuixen un panorama en què la dreta i l'esquerra radical, sumades, superen amb escreix el 40% dels sufragis, afegits a més als percentatges d'alguns dels candidats minoritaris. Aquesta és una dada que caldrà tenir en compte de cara al futur immediat.
A per una majoria presidencial
Macron ja acarona l'Elisi. Però amb quina majoria governarà? Les legislatives l'esperen a la cantonada (el mes de juny) i si és elegit es veurà limitat per un seguit de suports que ara se li afegeixen, però que tenen data de caducitat: el 7 de maig al vespre. Tot i l'enorme poder del president de la República, el fantasma d'una Assemblea Nacional fragmentada és més viu que mai. El temor a la inestabilitat, i ja no diguem a un president forçat a cohabitar amb adversaris ben diversos, és real.
Emmanuel Macron més a prop de l'Elisi. Foto: Europa Press