Eleccions franceses 2017

Macron i Le Pen competiran per liderar una França que enterra la vella classe política

Els francesos elegiran entre la tecnocràcia de l'exministre d'Economia i la dreta extrema, populista i xenòfoba del Front Nacional | François Fillon i Benoît Hamon ja han demanat el vot per a l'exministre d'Economia

per Pep Martí , 23 d'abril de 2017 a les 21:01 |
Emmanuel Macron i Marine Le Pen | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Marine Le Pen i Emmanuel Macron competiran en la segona volta de les presidencials franceses del 7 de maig. Es compleix així el que apareixia en la majoria de sondejos com l'escenari més plausible. Enrere queden mesos d'una campanya electoral que en alguns moments ha semblat que donava material per un guió de suspens.

Emmanuel Macron, candidat del nou partit En Marxa, ha aconseguit un 23,86% dels vots en la primera volta de les presidencials franceses. La seva rival a la segona volta, la líder del Front Nacional, Marine Le Pen, ha obtingut el 21,43%. El candidat dels Republicans, François Fillon, s’ha quedat amb un 19,94% dels vots, mentre que el líder de la França insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, ha obtingut un 19,62% dels sufragis. El candidat dels socialistes, Benoit Hamon, només ha registrat un 6,35% dels vots, un resultat desastrós pel partit de l’actual president, François Hollande. 



El mapa electoral dels resultats de la primera volta a França. Foto: Ministeri de l'Interior de França


Ara venen dues setmanes intenses en què els diferents actors de la vida política francesa hauran de posicionar-se en favor d'un o altre, o de ningú. Hauran, sobretot, de reubicar-se en el nou escenari que s'obrirà després del 7 de maig  que tindrà en les eleccions legislatives del juny una cita decisiva. Ja s'han fet públics els primers pronunciaments de cara a la segona volta. El més important és el de François Fillon, que ha anunciat el seu vot per a Macron. Dins de la dreta, també l'exprimer ministre Jean-Pierre Raffarin, una figura respectada, ha dit que votarà Macron.  Per la seva part, Benoît Hamon, candidat socialista, ha demanat igualment votar Macron per barrar el pas a Le Pen.

La candidata de l'extrema dreta, eufòrica, ha celebrat un resultat "històric", i ha indicat que li toca la "responsabilitat de defensar la nació francesa". "És el moment d'alliberar França", ha destacat Le Pen des del seu quarter general. Jean Luc Melenchon, candidat de l'esquerra alternativa, no ha demanat el vot per cap dels dos guanyadors.


Un canvi de cicle  

Per primer cop en unes presidencials, ni la dreta ni l'esquerra tradicionals seran representades en la segona volta. França no és un país bipartidista. El sistema de partits francès ha estat de sempre molt divers, amb la pervivència de moltes petites formacions. Però el sistema electoral a dues voltes ha obligat a aplegar en dos grans blocs (dreta i esquerra) les aliances de cara a la segona volta, fos a les presidencials o a les legislatives. Però des del 1958, conservadors -majoritàriament seguidors del general De Gaulle- i socialistes, aliats de comunistes, verds i altres forces menors, han protagonitzat l'escena política. En aquestes eleccions, els exponents de la dreta i l'esquerra històriques han estat derrotats.   

El sostre de Le Pen

El resultat de Marine Le Pen és objectivament important. Segons els sondejos, es mouria entre el 21% i(per sota del 23% de Macron) i el 23%, empatant amb el candidat independent.  Passa a la segona volta, i amb més suports dels que va obtenir el seu pare en les eleccions del 2002 (prop del 17%). Però també indica les limitacions d'una formació, el Front Nacional, que en les enquestes de l'inici de campanya havia aparegut superant el 25% dels vots.  

El fracàs de la dreta clàssica

En el si de la dreta clàssica, agrupada en el partit Els Republicans, s'ha percebut la necessitat d'oferir una imatge renovada en relació als dirigent històrics. La candidatura de François Fillon responia a aquest impuls enfront les cares més previsibles de l'expresident Nicolas Sarkozy i Alain Juppé.

Fillon va començar com a gran favorit i el gener passat semblava tenir-ho tot a favor per ser el nou president. Però l'esclat del Peneloppegate, un escàndol que l'ha afectat de ple, amb la imputació per treballs ficticis de la seva dona i els seus fills, van dur la seva campanya pel pedregar. El programa de l'aspirant, escorat molt a la dreta, tampoc ha estat capaç de mobilitzar prou suports. Els francesos volen que el seu president encrn la unitat nacional i estigui envoltat de certa èpica i grandiloqüència. La figura de Fillon no ha pogut omplir aquest espai.

El PSF, sigles superades

Una altra gran derrotada d'aquesta primera volta ha estat l'esquerra tradicional, en totes les seves versions. Però sobretot perd l'esquerra tradicional, representada per Benoît Hamon i el seu Partit Socialista Francès (PSF), avui en desbandada i amb molt poques possibilitats d'aixecar el cap. El propi futur de les seves sigles està qüestionat. Com Fillon, Hamon també va ser un intent de renovació del PSF. François Hollande va renunciar a presentar-se a la reelecció, tota una constatació del seu fracàs com a president. El seu primer ministre, Manuel Valls, va perdre les primàries socialistes. Hamon volia ser la veu crítica que recuperaria votants socialistes desenganyats. No ha pogut ser.

Mélenchon, alternativa?

També ha estat bandejada l'opció de Jean-Luc Mélenchon, malgrat els seus bons resultats. El somni del seu pas a la segona volta ha estat això, una il·lusió. Però havent superat Hamon i amb un percentatge sòlid, Mélenchon pot aspirar a encarnar una alternativa d'esquerra crítica.

Macron, el triomf d'un intent de síntesi

Emmanuel Macron ha volgut simbolitzar la fi d'una política aferrada a referents molt ideologitzats en clau dreta/esquerra. Amb la voluntat d'expressar una nova etapa, integrant elements de la dreta i l'esquerra, el candidat vol assolir una síntesi que el temps dirà si és exitosa. Amb alguns trets que recorden la tercera via de Tony Blair (i als nous demòcrates de Bill Clinton), l'exministre que ve de l'esquerra intentarà fer-se amb un gran espai central.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació