23
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
25
d'abril
a les
7:24h
Qui es va inventar la dita "Tants caps, tants barrets" no tenia visió de futur. Si més no, al segle XXI, tenim infinitats de barrets per un sol cap. La precarietat laboral, la velocitat i la liquiditat aquella d'en Bauman -hauríem de començar a pagar un tribut cada cop que el citem sense llegir-lo- han contribuït al multitàsquing. Avui, al rebedor de casa, hi tinc preparats cinc barrets per santjordiar i me'ls penso posar tots, confio, en el moment adequat.
Primer barret: el de catalana orgullosa de rebre tanta gent de fora en un dia tan esplèndid com el d'avui. Per Barcelona hi ha la Siri Hustvedt, la Yasmina Reza i la Donna Leon -aquesta última ja és una reincident i s'hauria de plantejar apuntar-se a un curs d'immersió lingüística per no quedar-se penjada a les festetes literàries. Em consta que té molt de suc social-. També ens han vingut a veure la Rosa Montero, el David Trueba, el James Rothes que tocarà el piano, i ahir em van xivar que el capo di capi de Random House Mondadori, ja fa uns anys que agafa el seu jet per no perdre's la diada. Surto de casa amb la certesa que toparé amb molts més, però començo la ruta en un del racons més condensats: carrer València entre Bruc i Roger de Llúria. Hi tenim les roses a Navarro, els llibres a la Jaimes i la música a Audenis. Què més volem?
Segon barret: el d'escriptora amb novetat. Aquest any, Barcelona. Mar viva, il·lustrat per Mireia Mateo, un llibre sobre els pescadors que queden a la ciutat que m'ha editat l'Ajuntament. Així que vaig cap a la Llibreria La Garba de la Barceloneta a signar. Com que el llibre és en català, castellà i anglès, anirem a la pesca del guiri. Només cau un italià que té el negoci al davant i no entén res de res, però li venem el llibre. Caro amico!
No ser-hi i que et trobin a faltar
Tercer barret: el de cronista digital entre canapè i canapè. Ja fa temps que els del Grup 62 van tenir la gran pensada de concentrar-ho tot al terrat del Condes de Barcelona. Entre bombó de foie i pernil ibèric amb cruixent de pa aquí et trobes l'establishment dels llibres en català (tot un rap) -les editorials independents fan les seves tapetes en altres raconets-. Com diu una amiga meva, l'important no és sortir a la foto sinó, no sortir-ne i que et trobin a faltar. Aquest any falta la Carme Fenoll que, per disgust de molts, ja no és la cap de les Biblioteques. I qui hi ha? Tota la resta. Hi poso la Carme Riera i l'editora Pilar Bertran perquè m'han vist escriure aquesta crònica i els ho he promès.
Quart barret: el de professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu. Tinc un exalumne, el Jordi Hernández, que s'estrena en això de les signatures. Ho fa amb Els terrors nostres de cada dia i, és clar, viu la diada amb l'emoció de qui per primer cop és a l'altra banda de la barrera. Es fa una foto amb Sant Jordi, diu que és el real. Tot va bé.
I ara que hi penso, he dit cinc barrets. Quin em queda? Ah, sí, el de lectora amb la il·lusió d'obrir un llibre nou! Me'n vaig volant cap a casa on, espero, que ell hagi complert amb la tradició. Ah, i que no hi falti la rosa, com ha de ser! Sinó rodaran caps i, avui, molts barrets.
Primer barret: el de catalana orgullosa de rebre tanta gent de fora en un dia tan esplèndid com el d'avui. Per Barcelona hi ha la Siri Hustvedt, la Yasmina Reza i la Donna Leon -aquesta última ja és una reincident i s'hauria de plantejar apuntar-se a un curs d'immersió lingüística per no quedar-se penjada a les festetes literàries. Em consta que té molt de suc social-. També ens han vingut a veure la Rosa Montero, el David Trueba, el James Rothes que tocarà el piano, i ahir em van xivar que el capo di capi de Random House Mondadori, ja fa uns anys que agafa el seu jet per no perdre's la diada. Surto de casa amb la certesa que toparé amb molts més, però començo la ruta en un del racons més condensats: carrer València entre Bruc i Roger de Llúria. Hi tenim les roses a Navarro, els llibres a la Jaimes i la música a Audenis. Què més volem?
Segon barret: el d'escriptora amb novetat. Aquest any, Barcelona. Mar viva, il·lustrat per Mireia Mateo, un llibre sobre els pescadors que queden a la ciutat que m'ha editat l'Ajuntament. Així que vaig cap a la Llibreria La Garba de la Barceloneta a signar. Com que el llibre és en català, castellà i anglès, anirem a la pesca del guiri. Només cau un italià que té el negoci al davant i no entén res de res, però li venem el llibre. Caro amico!
No ser-hi i que et trobin a faltar
Tercer barret: el de cronista digital entre canapè i canapè. Ja fa temps que els del Grup 62 van tenir la gran pensada de concentrar-ho tot al terrat del Condes de Barcelona. Entre bombó de foie i pernil ibèric amb cruixent de pa aquí et trobes l'establishment dels llibres en català (tot un rap) -les editorials independents fan les seves tapetes en altres raconets-. Com diu una amiga meva, l'important no és sortir a la foto sinó, no sortir-ne i que et trobin a faltar. Aquest any falta la Carme Fenoll que, per disgust de molts, ja no és la cap de les Biblioteques. I qui hi ha? Tota la resta. Hi poso la Carme Riera i l'editora Pilar Bertran perquè m'han vist escriure aquesta crònica i els ho he promès.
Quart barret: el de professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu. Tinc un exalumne, el Jordi Hernández, que s'estrena en això de les signatures. Ho fa amb Els terrors nostres de cada dia i, és clar, viu la diada amb l'emoció de qui per primer cop és a l'altra banda de la barrera. Es fa una foto amb Sant Jordi, diu que és el real. Tot va bé.
I ara que hi penso, he dit cinc barrets. Quin em queda? Ah, sí, el de lectora amb la il·lusió d'obrir un llibre nou! Me'n vaig volant cap a casa on, espero, que ell hagi complert amb la tradició. Ah, i que no hi falti la rosa, com ha de ser! Sinó rodaran caps i, avui, molts barrets.