Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Franquisme

VÍDEO Canten el «Cara al sol» al funeral d'Utrera Molina

L'exministre Alberto Ruiz-Gallardón ha portat el taüt amb el fèretre del seu sogre, un dels jerarques del règim franquista

per Redacció, 22 d'abril de 2017 a les 23:37 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

José Utrera Molina ha mort als 91 anys. Foto: Arxiu ND


El funeral de l'exministre franquista José Utrera Molina, mort aquest dissabte als 91 anys d'edat, s'ha convertit en una apologia del feixisme. Tan bon punt el taüt ha abandonat l'església de Sant Miguel de Nejar, un grup de persones ha entonat Cara al sol i ha realitzat la salutació feixista.

 
El fèretre amb les restes d'Utrera Molina no ha estat introduït al cotxe fúnebre fins que ha acabat l'himne falangista. Posteriorment, s'han fet crits com "Arriba España" i s'ha glorificat els "caiguts per Espanya".

Es dona la circumstància que l'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, gendre d'Utrera Molina, ha portat el taüt fins a la porta de l'església on s'ha celebrat el funeral, a tocar d'on vivia aquest jerarca del règim franquista.

Un dels signants de la condemna de Puig Antich


Nascut a Màlaga el 12 de abril de 1926, Utrera Molina era advocat i va ocupar diversos càrrecs importants en el règim de Franco. Va ser un dels signants de la pena de mort de Salvador Puig Antich fet que va suposar que fos imputat per part de la magistrada argentina que intentava resoldre el cas. També era patró de la Fundació Francisco Franco.

Després de ser governador civil franquista en diversos províncies i ocupar alts càrrecs del Ministeri de Treball, va entrar a formar part del govern espanyol presidit per l'almmirall Carrero Blanco. Primer va ser ministre d'Habitatge i, després de l'assassinat del delfí de Franco en un atemptat d'ETA, va passar a ser secretari general del Movimiento.

Va convalidar amb la seva signatura la sentència de mort de Salvador Puig Antich i del ciutadà alemany Georg Michael Welzel, tots dos executats a garrot vil el 2 de març de 1974. Per aquest motiu va ser imputat dècades després per la magistrada argentina María de Servini, instructora de la causa penal contra el franquisme.

Va emetre una ordre d'extradició que no va ser acatada per la justícia espanyola. El ministre de Justícia Rafael Catalá va argumentar que els crims ja havien prescrit, i la pena de mort "als anys setanta estava prevista al codi penal de l'època", i per tant "qui signava una pena de mort no cometia un delicte".

En resposta a l'ordre de detenció, Utrera Molina va manifestar a través d'un comunicat al web oficial de la Fundació Nacional Francisco Franco que estava disposat a querellar-se contra les víctimes del franquisme.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació