Entrevista

Lluís Solà: «El bilingüisme és una manera lenta d'imposar totalment el castellà»

El poeta osonenc acaba de reunir tota la "Poesia Completa" en un volum editat per Edicions de 1984

L'activista i pensador creu que la seva generació "va haver de fer moltes coses per evitar que el país fos esclafat"

| 22/04/2017 a les 16:08h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Cultura, entrevista, Lluís Solà, poesia, Edicions de 1984, Osona, entrevista cultura, Vic
Lluis Solà, aquest divendres al Casino de Vic | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Lluis Solà (Vic, 1940) és una figura cabdal d'un país que malda, encara, per no ser esclafat. Convertit ja en patrimoni excepcional de la llengua catalana, la seva obra destaca per la saviesa, l'austeritat, la puresa, la precisió i per un intent d'aproximació a la més rotunda essència de la paraula. Home de conviccions i de conversa admirable, Solà és un humanista i un activista de mirada lúcida, director de la revista Reduccions i un poeta cabdal en la historiografia literària del país.

Amb ell, asseguts en una taula del Casino de Vic, plena de ressons modernistes, gaudim d'un bagatge vital fascinant que ens ajuda a entendre què és Catalunya i quins herois anònims van fer possible que la llengua continués tan viva com ressona i es manté a la Poesia Completa que va publicar Edicions de 1984. Un llibre majestàtic que ja és, a pols, una base de la futura literatura catalana i que ha estat reconegut amb el Premi de la Crítica motiu pel qual recuperem l'entrevista realitzada fa un any.
  
- Malgrat les més de mil pàgines del volum, el llibre que reuneix la seva Poesia Completa té una austeritat admirable, i molt volguda.
 
- Hi ha només dues pàgines en blanc en tot el llibre! Gràcies a la meva tasca com a director de Reduccions he pogut editar poesia durant molt temps, i sé com m'agrada fer-ho. En el cas del llibre, teníem molt de material i volíem remarcar que l'important eren els textos. La portada ha estat el màxim d'austera, com la lletra, sense pròlegs –a banda del meu–, sense cap nota a peu de pàgina, amb les taules restringides a l'absolutament imprescindible, que la nota biogràfica és elemental, exclusivament sumària.
 
- Volien que el centre fos la poesia, amb la paraula com a matèria fonamental.
 
- És que, quan parlem de poesia, no podem desprendre'ns de la paraula. És més, la paraula és constituent d'allò que anomenem humanitat. Imaginem-nos que no tinguéssim paraules del passat. No seríem éssers històrics.

Lluís Solà. Foto: Adrià Costa

 
- La Història, de fet, comença amb la invenció de la paraula escrita.
 
- Exacte, el que hi ha abans és la Prehistòria. La paraula és fonamental. Per parlar amb nosaltres mateixos, per parlar als nostres veïns, per parlar amb els altres, per parlar amb el futur, per constituir una comunitat –és a dir, una "tribu", un conjunt de persones que s'entenen sobre coses molt diverses–, la paraula és absolutament indispensable. No hi ha home sense paraula. La paraula és constituent de la humanitat. Quan parlem de l'home, parlem de la paraula; i quan parlem de la paraula, parlem de l'home.

- Si la paraula és el que constitueix la "tribu", com s'explica que el manifest del Grup Koiné hagi tingut tant de rebombori?
 
- ...un rebombori absolutament desmesurat! El grup no diu res més que allò que és elemental i que es produeix arreu del món, tret dels llocs on hi ha ocupació d'un estat estranger. És a dir, a Espanya tenen una única llengua oficial. A Portugal, tenen una única llengua oficial. A Dinamarca i Suècia, també. Totes les comunitats tenen una única llengua, llevat d'aquelles on hi ha un estat que intenta apropiar-se d'aquest altre país. Nosaltres en som un exemple, i fa segles que passa. El fet que l'any 1947 fossin prohibits, per llei del franquisme, ensenyar la llengua pròpia del país o que la llengua desaparegués dels mitjans de comunicació, ja designa quin és el projecte d'Espanya: senzillament, liquidar la nostra llengua. I convertir el país en una colònia. Que és el que van aconseguint, d'altra banda...
 
- Sorprèn aquest intent de "liquidació", com vostè l'anomena, faci molts segles que dura, però nosaltres seguim aquí, vius, i sobrevivint.
 
- Un país es conquesta, en primer lloc, militarment. Això és relativament difícil, però si guanyes, guanyes. Ara bé, només guanyes a l'altre exèrcit. Després hi ha la resta del país a vèncer i això vol temps i és més difícil. S'ha de desallotjar la llengua, la cultura, les lleis i les maneres de fer, casa per casa.
 
- L'estat francès, però, sí que ho ha aconseguit.
 
- Sí, però ha necessitat molt de temps. A Occitània encara hi ha un milió de persones que parlen l'Occità. A València ciutat, l'any 1900, un 90% de la població parlava el català. Al començament del 2000, hi ha un 10% de gent, tirant molt llarg, que saben català. Això vol dir que ells –l'Estat– tenen un projecte que avança, que fa tres segles que dura i que té dues formes d'acció: una, la imposició total del castellà; l'altra, el bilingüisme, que és una manera lenta de fer el mateix i amb menys pressió exterior i interior. El bilingüisme tracta la llengua menor com si fos de segona categoria i la va arraconant.

Lluís Solà conversant amb Esteve Plantada. Foto: Adrià Costa


- L'única solució és resistir, pel que sembla.
 
- El que hem de tenir clar és que això no és una qüestió lingüística, ni filològica. És una qüestió política. Tots els països normals tenen la seva llengua com a llengua principal. I això no vol dir que en tingui moltes altres. És una qüestió molt elemental! A Madrid, la llengua del país no és pas el català! Ni ho volen, ni ho voldrien! Doncs, per què ells sí i nosaltres no? Quina mena de llei o de justícia és aquesta?

 

- Creu que el poeta ha de tenir una funció activa dins de la societat?
 
- Ja la hi té, vulgui o no vulgui. Si té una capacitat expressiva i fa servir les paraules de la "tribu", ja traspassa aquestes paraules. Al poeta li han arribat unes paraules plenes de passat i de present, plenes de tot el que hi han anat pensant els seus conciutadans i avantpassats. És a dir, la paraula "arbre" no és la simple paraula "arbre". És la paraula i, a més, els arbres que els avantpassats han vist i les formes que han tingut i tenen. És una herència. I el poeta fa servir aquesta herència, la traspassa. Per tant, el poeta ja té una primera funció. La segona funció que té és la d'incrementar aquesta herència, intentar recollir tot allò que li han passat i tornar-hi a posar el món a dins d'una manera més rica. Fer que els poemes reflecteixin la visió de cada moment del món. Les llengües i els pobles necessiten a cada moment ser contemporanis. La poesia fa contemporània la paraula que ens ve del passat i va cap al futur. Aquesta és la seva funció, perquè la poesia traspassa els sentiments, els valors, els pensaments, les imaginacions, les visions del món, la manera que tenim de veure les coses. Aquestes coses no són estrictament personals, són de la comunitat, contribueixen a perpetuar la "tribu".
 
- Vostè és i ha estat un home molt respectat en el camp de la poesia i de la literatura catalana. Té una obra vastíssima, i encara sorprèn més quan ha inclòs, en aquest volum, 42 llibres inèdits. No sé com ha tingut temps de fer-ho tot.
 
- Jo tampoc [riu]. Aquest llibre comença el 1958 i acaba a l'estiu de 2015. Amb l'editor ens adonem que bona part del llibre són llibres nous, fets del 1999 ençà.

- Per què?
 
- Les explicacions són múltiples i cap no ho deu arribar a explicar. Per desgràcia, molta gent de la meva generació ens vam haver de dedicar a fer moltes coses per salvar el país, la llengua i tot allò més elemental. I ho vam haver de fer per evitar que fos definitivament esclafat. Estàvem –i jo, particularment– desesperats.

Lluís Solà. Foto: Adrià Costa

 
- Aquella desesperació és el que el va fer entrar en política? [Solà va arribar a ser regidor a l'Ajuntament de Vic]
 
- Sí, no pas perquè tingués una vocació d'entrar en un partit polític, cosa que tampoc no tinc ara. Ho vaig fer perquè aleshores hi havia una necessitat absoluta d'intentar d'establir institucions i fer-les funcionar. Per això vam fer, també, una revista com Reduccions, perquè hi havia una necessitat de tenir una plataforma que parlés d'allò que es feia als Països Catalans i que parlés, al mateix temps, de la poesia que es feia a l'estranger. I més important, encara: que reflexionés del fenomen de la poesia aquí i a fora. Tenim un problema de fa molt de temps a causa d'aquesta "invasió" que no ens deixa fer res en cap camp –només sobreviure, i encara–: que no podem reflexionar, a fons, sobre la nostra cultura, pintura, música, pensament, futur, política, etc. Per fer això es necessiten dues coses: persones que ho estudiïn i un pensament molt sòlid.
 
- Creu que hem resolt aquestes mancances estructurals?
 
- En aquests moments, i fa molt de temps, més aviat tirem cap a la superficialitat. I això és terriblement perillós, a la llarga. Una casa que no tingui fonaments molt sòlids pot aguantar un cert temps. Però, ai si ve un vent una mica massa fort! No aguantarà pas! És un problema seriós que no es veu, i no es veu perquè els fonaments no es veuen. Però el problema existeix. Tots els països europeus tenen pensadors, poetes i artistes de molt calat que potser no són els més llegits. Kant no és pas l'escriptor germànic més llegit, però és una base molt sòlida de tot el que ve posteriorment a Alemanya. Descartes no és l'autor francès més llegit, però és un autor sobre el qual s'ha anat desenvolupant la majoria de pensament francès. I així, moltes coses...
 
- Vostè també és autor d'una gran obra com a traductor. Això li ha servit per amara-se d'altres literatures i portar-les a la tradició catalana?
 
- Evidentment! De molt jove vaig començar a estudiar llengües només per poder llegir-ne grans autors: l'alemany per llegir Goethe, l'anglès per llegir Blake o Shakespeare, i també l'italià, el grec modern i l'antic, el sànscrit... Aleshores hi havia poquíssimes traduccions en català, només algunes del temps e la República, que eren molt interessants, val a dir. Però, aleshores, o feies servir traduccions d'altres llengües –sobretot del francès– o bé les llegies directament en l'original. Jo vaig començar a traduir per portar a la nostra llengua una part d'aquesta gran literatura, per enriquir el propi patrimoni amb el patrimoni del món.
 
- El primer poema del primer volum, Finisterre, conté un vers on diu "Caminar equival a deixar paisatges enrere". L'escriptura, també entesa com a camí. Però m'imagino que no ha caminat sol, que ha tingut poetes i veus que l'han acompanyat al llarg del viatge. Quins?
 
- Finisterre és accident geogràfic i és una visió d'Europa, com si a Europa s'acabés la Terra. Sabem que és fals, però encara ens ho creiem. Els europeus encara vivim d'aquesta mentida, i mentre tinguem aquesta mentida, probablement tindrem problemes grossos amb el món. Però, a més, aquests textos van aparèixer els anys de la Guerra Freda, uns anys on dos països tenien bombes suficients per destruir el món. L'autodestrucció de la humanitat és, a partir dels 50, una cosa factible.
 

Lluís Solà. Foto: Adrià Costa


- La poesia és una aproximació als propis límits?
 
- Tota poesia es passeja per les fronteres de la humanitat. Amb aquell primer llibre, jo volia escoltar autènticament el món, perquè sabia que els homes es podien autodestruir. I això és una aportació fonamental, no únicament per entendre aquest poema, sinó tot el llibre. Responent a la pregunta, el poeta es troba que fa camí, sol o bé amb altres homes. Amb tot, l'home té l'herència de la solitud, perquè som individus i estem sols. Al mateix temps, però, tenim la capacitat d'estar amb els altres, sense mai arribar a poder ser aquests altres. És la dialèctica que tota poesia intenta dir. El poeta, per mitjà de les paraules de la comunitat, intenta parlar amb la comunitat, establir-hi un diàleg. I, personalment, m'ha influït el que he sentit d'altres homes i dones, i també el que he llegit d'Ausiàs March, Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, com també Homer, Èsquil i Sòfocles, Goethe, Hölderlin, Rilke, Rimbaud, els indús, la poesia lírica xinesa, que és extraordinària, etc.
 
- Un pòsit fet de vastíssimes lectures.
 
- Jo he volgut llegir-ho tot! També entres en una comunitat a través dels llibres, de grans llibres com poden ser la Bíblia o la Ilíada. Amb aquesta mena d'obres t'endinses en l'esperit i en la carn d'altres pobles, més enllà de la mística que poden tenir. I aquesta és una manera de caminar. És a dir, qualsevol comunitat que vulgui persistir o perdurar ha d'estar atenta als grans fenòmens del món. I ha d'estar atenta al fet de preguntar-se per què hi ha món i no pas el no-res. I, després, aportar el que la seva comunitat pot aportar a les altres comunitats. I això, insisteixo, és el que no ens deixen fer.
 
- Al final de les Obres Completes hi ha uns cants de comiat. Per què?
 
- La vida, si la mirem amb una mica d'atenció, veurem que és un seguit de comiats. Sempre ens acomiadem de coses. La poesia xinesa, que he citat abans, és una poesia extraordinària justament en els comiats, amb una sensibilitat excepcional. Probablement perquè la Xina és un país molt gran, amb grans deserts, i saben que els comiats solen ser més definitius del què es pensen. Al capdavall, els comiats són un element propi de la temporalitat de l'home. Que apareguin aquests cants deu ser perquè cada vegada copso més que els comiats poden ser definitius, perquè m'adono que em vaig fent gran. I perquè el comiat és una de les formes humanes d'existir.
 

Lluís Solà. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Flipo
Anònim, 22/04/2017 a les 16:50
+3
-5
És al·lucinant la bombolla en la que viuen alguns. Que si tots els països tenen una sola llengua oficial bla bla bla... A Catalunya, la majoria de la població, sí, la Majoria, té com a llengua primària el castellà. Aquesta és la veritat. Una veritat que alguns no volen veure mai. La bombolla narcisista-onanista típica...

Flipan
Anònim, 22/04/2017 a les 18:34
+4
-2
La nostra ws el catala y si no som valents i catalans en acabarem venen al castella . Los tenemos en el parlament " aquests 2 partits que cuan volen ridiculitzarel nostre govern parlen castellano. A INDEPENDIZARNOS" Ya
"Llengua primària"
Anònim, 22/04/2017 a les 20:21
+3
-2
"Llengua primària" gràcies a la colonització...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Junqueras, aclamat pels manifestants que protestaven per l'entrada de la Guàrdia Civil a la conselleria d'Economia | Adrià Costa
Roger Tugas
01/01/1970
El cap de llista d'ERC afirma des de la presó d'Estremera que manté intactes "les ganes de servir al país" i que està il·lusionat perquè no el podran "retenir eternament rere els murs d'una presó" | No descarta cap via per implantar la República però avisa la CUP que "els ritmes i els compromisos han de ser col·lectius i assumibles per a la majoria" d'actors | Acusa Cs de ser "el projecte d'Aznar, que vol fracturar el país i dividir-lo en comunitats per raó de llengua o d'origen"
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 22:13 Carles Mundó carrega contra Ines Arrimadas: "Doneu suport al PP gratis al Congrés, el partit més corrupte d'Europa". La candidata de Ciutadans li respon: "Vosaltres aneu amb la llista del 3%".
 22:06 Xavier Domènech (CeC) qüestiona l'agenda social de Ciutadans: "Van votar en contra de regular els lloguers abusius".
 22:04 Inés Arrimadas (Cs) adverteix sobre una victòria independentista: "És bogeria institucional, desastre econòmic i fractura social".  
 22:04 Xavier García Albiol (PP) defensa que a Espanya hi ha "separació de poders".
 22:04 Xavier Domènech (CeC-Podem) defensa un Govern sense "cap opció de dretes". "Ni Puigdemont ni Arrimadas", afirma. 
 22:03 Carles Mundó (ERC) defensa el "diàleg" i la "negociació" bilaterals amb el govern espanyol després del 21-D.
 22:02 Miquel Iceta (PSC) afirma que "no donaria suport a ERC" i exclou la investidura d'un president independentista.
 22:02 Vidal Aragonés (CUP) aposta per "construir república" i "revertir situació de pobresa" a Catalunya.
 21:38 LA CARAVANA L'«adoctrinament violent» d'en Pinxo i en Panxo a l'escola catalana; els nous irònics vídeos de campanya d'ERC, de la mà de Roger Tugas.
 21:37 Només una assessor per cada polític al debat de La Sexta: el diputat Jordi Cuminal assessora Josep Rull, el cap de comunicació a Barcelona Oriol Duran a Carles Mundó, el diputat Santi Rodríguez a Xavier García Albiol, el politòleg Adrià Porta a Xavi Domènech, el secretari d'Organització del PSC Salvador Illa a Miquel Iceta, el diputat Fernando de Páramo a Inés Arrimadas i un responsable de prema de la CUP a Vidal Aragonés.
 21:36 Josep Rull i Carles Mundó arriben al debat de La Sexta amb un llaç groc mentre que Xavier García Albiol llueix un llaç amb la senyera i la bandera espanyola.
 20:43 ENTREVISTA Oriol Junqueras respon des d'Estremera les preguntes de NacióDigital: «Com voleu que renunciï a fer el bé i als meus drets civils i polítics?»; per Roger Tugas. 
 20:05 Acaba l'acampada pels presos polítics de plaça Catalunya. Els activistes a favor de l'alliberament dels dirigents independentistes empresonats han estat assentats al centre de Barcelona des de divendres.
 19:57 LA CARAVANA El fantasma d'Aznar. Contracrònica de Sara González sobre la campanya de Catalunya en Comú-Podem
 

El míting dels comuns a Blanes Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:47 La CUP intensifica la crida a mobilitzar-se davant el «monstre» extremista de Cs; informa Aida Morales des de Girona. 
 19:46 Cinc claus per entendre la campanya de Ciutadans. La possibilitat que Cs quedi en primera posició ha fet que el partit taronja opti per una estratègia conservadora. Per Pep Martí. 
 18:49 La «war room» dels «comuns»: petits xefs que cuinen des de la furgo, el Telegram o el sofà; ho explica Sara González.
 18:45 David Fernàndez carrega contra el "minotaure" de Ciutadans, a qui descriu com el "cavall de Troia" d'aquestes eleccions i el "partit de la Fiscalia, de la policia, de la patronal i de l'Ibex-35". "I en això hem d'insistir molt en aquests dies", ha clamat des de Girona.
 18:34 
 18:13 La número 1 de la CUP per Lleida, Mireia Boya, assegura des de Girona que la República catalana "serà ecologista o no serà" i carrega contra els "comuns": "Aquests ecologistes progres, moderns, que han legitimat les polítiques neoliberals".
 18:12 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 «12 de febrer: incertesa total a quatre dies de les eleccions», Pep Martí repassa, en blanc i negre, la campanya electoral de 1936. 
 18:05 L'exdiputat de la CUP Benet Salellas enceta el míting central de Girona amb el mite del Minotaure, tot assegurant que l'independentisme "ha decidit plantar cara al monstre" des de la unilateralitat "feta des de baix". 
 17:49 LA CARAVANA L'"star system" socialista. Els militants i simpatitzants aborden l'expresident Zapatero, Sánchez i Iceta a cop de "selfie" quan s'acaba el míting central del PSC al 21-D; contracrònica de Jordi Bes.
 17:44 La doble concentració antifeixista i espanyolista del Pont no genera incidents greus. Els manifestants unionistes han escridassat i intentat boicotejar la lectura dels manifestos per part dels simpatitzants del CDR. Tots dos grups, separats per un cordó policial.
 17:20 ENTREVISTA Yolanda López (CeC): «Les eleccions del 21-D serviran per desemmascarar Cs». La candidata dels "comuns" per Tarragona afirma que és hora d'un canvi en el Govern i que els ciutadans es mereixen passar pàgina. Destaca que un Govern enfrontat com que hi ha hagut durant l'última legislatura al Parlament ha debilitat la força del govern català.
 16:30 LA LUPA DEL SECTOR PÚBLIC «Recuperar l'autogovern, bastir polítiques a llarg termini», anàlisi de Josep M. Vilalta.
 16:29 LA CARAVANA El PP ja tem una mala passada de la fórmula d'Hondt. Mariano Rajoy alerta que el sistema electoral és "capritxós" i que pot beneficiar l'independentisme; ho explica Isaac Meler.
 16:21 La pugna per la victòria omple els mítings de JxCat, ERC i Cs. Les dues principals candidatures independentistes voregen el miler d'assistents en cada míting, un topall que Arrimadas ha superat també en algunes ocasions. Ho explica Roger Tugas. 
 15:50 LA CARAVANA EH Bildu i el turisme polític basc, a les campanyes de la CUP i ERC. El diputat basc Mikel Otero considera "important" que Euskal Herria "entri en el terreny de joc" del procés de construcció de la República catalana; la contracrònica d'Aida Morales
 14:28 Sánchez justifica el 155 com l'«única eina» per combatre el sobiranisme i demana «votar sense revenja»; informen Joan Serra Carné i Jordi Bes.
 14:28 LA CARAVANA «Chirigotas», populisme i el cor de les tres banderes; contracrònica de Pep Martí de l'acte central de campanya de Ciutadans. 
 14:01 Rajoy avisa l'unionisme que votar Cs pot donar diputats a ERC i la CUP. El president del govern espanyol declara que els vots "útils de veritat" i que "no fallaran mai" són els del PP.
 13:46 Miquel Iceta: "Jo no diré com Albert Rivera que tots els vots que no venen a mi van a les escombraries". "Quin demòcrata de pacotilla", ha etzibat Iceta a Rivera, i ha afegit: "Tots els vots tenen una enorme dignitat".
 13:49 Xavier Domènech inclou el PSC en el bloc de la «indignitat». Ho explica Sara González des del míting de Catalunya en Comú-Podem a Blanes.
 13:47 Mariano Rajoy clou l'acte a Salou dient que el PP és "el vot útil" i que a partir del 22-D, a Catalunya no es decidirà res sense els vots dels diputats populars catalans. 
 13:45 Miquel Iceta: "Més independentisme a partir de dijous voldrà dir menys empresa, menys feina, menys Europa, més divisió i més embolic. No ens ho podem permetre".
 13:44 
 13:36 Mariano Rajoy afirma que els vots al PP són útils, serveixen per defensar la llei i alhora apunta  que han estat clau per evitar el "disbarat" del procés català i han permès que s'hagi aplicat el 155.
 13:36 Albert Rivera diu que el procés «ha despertat l'orgull de ser espanyols de Catalunya»; informa Pep Martí. 
 13:31 El líder del PP destaca a Salou que el procés "ha fet molt mal a les persones i a l'economia catalana" i remarca que en aquestes elecions hi ha en joc els interessos dels catalans.
 13:31 
 13:31 La CUP adverteix que el 155 serà "una broma" si guanyen els unionistes. L'exdiputada Anna Gabriel exigeix al PP que deixi "d'amagar la seva merda darrere banderes". Ho explica Aida Morales
 13:28 Rajoy apunta que "el 155 ja ha deixat de ser un fantasma jurídic i ja és una realitat". El líder dels populars etziba que ara tothom sap què és el que no ha de fer perquè s'activi.
 13:29 Miquel Iceta agraeix a Zapatero la retirada de les tropes d'Iraq, el matrimoni gai, la llei de memòria històrica, "l'obsessió" per la igualtat de gènere i la llei de dependència.
 13:27 Forcadell agraeix a Sáenz Santamaría que confirmi que "no hi ha separació de poders" a l'Estat. En el mateix míting d'ERC, a Mataró, Rufián replica Josep Borrell, que va defensar "desinfectar" el país, recordant als GAL: "El millor desinfectant és la calç viva i cal escoltar sempre els experts". Ho explica Roger Tugas.
 13:25 Rajoy remarca que els independentistes van crear el caos i que la solució a aquest "despropòsit" ja ha començat i en els pròxims dies "tindrem una magnífica oportunitat de recuperar la tranquil·litat, la convivència i respecte".
 
 13:19 Mariano Rajoy agraeix la "resitència" dels populars a Catalunya "perquè en els moments difícils qui hi ha, és el PP"
 13:18 Miquel Iceta ha criticat que s'expulsi els socialistes d'algunes alcaldies pel seu suport a l'article 155, però no ho han aconseguit a Blanes i Terrassa. "Que s'ho vagin traient del cap. Nosaltres no som una anècdota, no som una moda, venim de lluny i anem molt més lluny encara", reivindica.
 13:18 Albiol assegura que Rajoy representa la «democràcia» i Puigdemont el «fanatisme». El candidat del PP agraeix al president del govern espanyol l'aplicació del 155: "Avui els catalans seguim sent espanyols". Informa Isaac Meler. 
 13:17 Pedro Sánchez defensa l'aval socialista al 155, però es desmarca de Mariano Rajoy: "Pocs instruments tenia l'Estat per fer front al desafiament independentista". 
Entrades anteriors »
Darrera actualització del marcador | TV3
Irene Ramentol | 4 comentaris
01/01/1970
La 26a edició està dedicada a les malalties infeccioses
Xavier García Albiol, cap de llista del PP | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El cap de llista de PP a les eleccions del 21-D tria "El caçador" de Michael Cimino, Fernando Aramburu i Almudena Grandes, "CSI" i les cançons d'Enrique Iglesias
Carles Riera, candidat de la CUP | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat de la CUP insta les forces "republicanes" a desplegar la declaració del 27 -O i aplicar la llei de transitorietat | Recalca que si cal assumiran "responsabilitats" de Govern i demana als "comuns" abandonar "el terreny fictici de l'equidistància" | Afirma que Puigdemont respon a una "realitat més lliure" que el "peix al cove" del PDECat
Mariano Rajoy i Xavier García Albiol en un acte de campanya a Badalona | PPC/Job Vermeulen
Isaac Meler | 11 comentaris
01/01/1970
El candidat del PP visita un magatzem de Càritas inaugurat per ell mateix en la seva etapa com alcalde de Badalona
El gat xinès al local de la CUP. | Adrià Costa.
Aida Morales
01/01/1970
Bromes i comentaris distesos omplen la recta final de la campanya, sense que als cupaires els preocupin els resultats de les enquestes