Pena de mort

Més de 200 persones van ser sentenciades a mort a Tailàndia el 2016

Amnistia Internacional lamenta la condemna d'Artur Segarra a la pena capital perquè ''mai imparteix justícia'' però confia en que no s'acabarà aplicant

| 21/04/2017 a les 18:37h
Arxivat a: Successos, David Bernat, Amnistia Internacional, Artur Segarra, pena de mort, Tailàndia
Artur Segarra, condemnat a mort a Tailàndia | Europa Press
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 2016 es van dictar un total de 216 noves condemnes de mort a Tailàndia i existeixen 427 persones que continuen al corredor de la mort en aquest país, inclosos 24 condemnats d'origen estranger. Són dades que té recollides Aministia Internacional, que ha lamentat la sentència de mort que s'ha fet pública aquest divendres contra Artur Segarra, un ciutadà de Terrassa que ha estat condemnat per matar un veí de l'Albi (Garrigues), David Bernat, al mateix país asiàtic l'any 2015.

El portaveu de l'organització, Dani Vilaró, ha remarcat que sense ''minimitzar o acceptar la delinqüència o crims horribles'' consideren que la pena de mort no ''imparteix justícia''. Així mateix confien que la sentència a Segarra no s'aplicarà ja que fa més de 7 anys que no hi ha cap execució a Tailàndia. Fonts del govern espanyol han puntualitzat que la sentència no és ferma i es pot apel·lar així com que en darrera instància Segarra podria demana un suplicatori a la casa reial tailandesa perquè no se li apliqui la pena de mort.

Amnistia Internacional assegura que si bé és veritat que Tailàndia ha donat alguns passos positius cap a l'abolició de la pena de mort, encara hi ha centenars de casos cada any que acaben amb aquesta condemna. Al país però, no s'executa ningú des del 2009, quan va tenir lloc la darrera execució.

Revisió de la pena de mort

En aquest sentit, segons la mateixa organització que vetlla pels drets humans, al maig de 2016, en el seu darrer Examen Periòdic Universal de Nacions Unides, Tailàndia va acceptar la recomanació de revisar la imposició de la pena de mort per a delictes relacionats amb el tràfic de drogues, així com commutar algunes sentències a mort, amb vista a adoptar mesures per abolir la pena de mort.

A més a més, l'abolició de la pena de mort segueix formant part del Tercer Pla Nacional d'Acció de Drets Humans, previst per aplicar-se al 2018. Al novembre, l'Assemblea Legislativa va adoptar la Llei de Narcòtics de 2016, que abolia la pena de mort obligatòria per delictes relacionats amb drogues. Finalment, Tailàndia es va abstenir en la Resolució de l'Assemblea General de l'ONU de 19 de desembre de 2016, en la qual es va aprovar per 117 vots a favor, 40 en contra i 31 abstencions, una moratòria universal de la pena de mort. 

No obstant això, el 20 de desembre, el Comitè de Redacció de la Constitució va anunciar que havia decidit incloure la pena de mort en el projecte de Llei contra la corrupció, fent d'alguns d'aquests delictes de corrupció més greus punibles amb la mort.

Extensió del patiment

Sobre el cas concret d'Artur Segarra, Amnistia Internacional l'està seguint i n'està recollint informació. D'entrada han condemnat la sentència a pena de mort per al veí de Terrassa emparant-se amb l'argument que com els han fet saber moltes famílies que també han perdut éssers estimats, la pena de mort ''veritablement no pot alleujar el seu patiment'', sinó que simplement ''s'estén aquest patiment a la família de la persona condemnada o executada''.

Dani Vilaró ha explicat que caldrà veure com evoluciona el cas en el futur i si es presenta algun recurs d'apel·lació a la sentència, però que en qualsevol cas, confien que no s'acabarà aplicant la pena de mort si es parteix de la base que al país asiàtic no s'executa ningú des de 2009. 

Des d'Amnistia Internacional es considera la pena de mort com un ''càstig inhumà i innecessari'' que suposa una violació de dos drets humans fonamentals: el dret a la vida i el dret de tota persona a no ser sotmesa a penes cruels, inhumanes o degradants. Per l'organització, la pena de mort ''és la forma més extrema de pena cruel, inhumana i degradant'' per això s'hi oposen en tots els casos, siguin quines siguin les circumstàncies en què s'aplica, i si el condemnat és culpable o no.

Segons Amnistia, la pena de mort és una pràctica en retrocés al món, i cada cop menys països hi recorren. L'any passat només 23 països (de gairebé 200) van executar algú. A 104 països del món són abolicionistes totalment, i la xifra s'eleva a 141 si se sumen els que la mantenen en la seva legislació però ja no la practiquen. Fa 40 anys els països abolicionistes només eren 16.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

En principi soc contrari a la pena de mort
Anònim, 21/04/2017 a les 19:46
+1
-0
Però darrerament començo a pensar que tota la meva vida he sigut un ingenu, al creure que sempre havia d'haver una "explicació" , una malaltia...quelcom que impulsa les persones que fan mal. Però recordo els decapitats per estat islàmic, el pobre pilor jordà que van cremar viu dins una gàbia mentre la gent mirava i reia, el tio que va matar els dos fills i va cremar els cossos, els violadors i assassins de Marta de castillo que a sobre se'n riuen dels pares i la policia collonant-los respecte el lloc on hi ha el cos de la noia.... Començo a creure que tot això de les malalties etc.. es una menjada de coco més de un progressisme mal entès, ajudat per una psicologia que afirma coses que mai no poden demostrar.
Hem deixat les creences religioses i ara ja les veiem com a supersticions, però creiem sense qüestionar en patologies que no són molt diferents a aquestes creences indemostrables.

No ens atrevim a dir que hi ha gent dolenta, no fos cas que quedessim com a fatxes. Ni el violadors de dones del Congo ni el dictador de Corea del nord són dolents: es que necessiten ajuda!
Imagino quedeuen pensar els familiars del noi que va assassinar aquest tipus, i després pensar que fou esquartetat i llençat com a escombraria, tot per robar-li 20000 euros.

Que m'expliquin millor, sense els topics habituals, això de que aquest home mereix viure, perquè cada cop ho entenc menys.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 13 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Puigdemont, amb Junqueras i Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
L'ABaC de Jordi Cruz aconsegueix la tercera estrella Michelin. | Guia Michelin
Sergi Ambudio
01/01/1970
Els restaurants barcelonins Dos Cielos i Disfrutar han obtingut el segon estel | Caelis, el Castell Peralada i Enigma han entrat per primera vegada a la prestigiosa llista d'establiments guardonats
Jordi Bes
01/01/1970
Ampli dispositiu policial aquest dimecres al matí per desallotjar el segon local ocupat de Gràcia
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
Isaac Meler | 18 comentaris
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc
Agustí Alcoberro, Gemma Recoder i Linus Puchal, en la presentació del concert del 2 de desembre | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
Els grups tocaran gratuïtament i els recursos nodriran la caixa de resistència, que ja ha pagat 3,05 milions en multes i fiances i encara té 1,5 milions més | Entre els músics del recital del 2 de desembre hi ha Gerard Quintana, Pemi Fortuny, Lluís Gavaldà, Els Catarres, Joan Rovira, Oques Grasses, La Sra Tomasa, Doctor Prats, Itaca Band, Judit Neddermann o Els Amics de les Arts