Corrupció: perfil

Francisco Marhuenda, un comissari honorari acrític amb el PP

El director de "La Razón" ha estat sempre un home de la confiança de Jorge Fernández Díaz, amb qui comparteix un determinat estil de fer les coses

Marhuenda assegura que «mai, mai, mai» va coaccionar Cifuentes

| 20/04/2017 a les 21:41h
Especial: Els perfils de NacióDigital
Arxivat a: Política, PP de Madrid, PP, Jorge Fernández Díaz, Francisco Marhuenda, corrupció, Ignacio González, perfil
Francisco Marhuenda, en una entrevista televisiva | Arxiu ND
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'abril del 2016, quan el govern espanyol estava en funcions, el ministre de l'Interior, el seu amic Jorge Fernández, va concedir a Marhuenda la distinció de comissari honorari de la policia. No es van fer públics els motius de tan llustrós guardó. Però com si fos un sarcasme, amb pocs dies de diferència, l'Audiència de Barcelona va ratificar la condemna contra Marhuenda per intromissió a l'honor de l'excap de policia de Catalunya Narciso Ortega -nomenat per l'anterior govern socialista- a qui La Razón havia acusat de prevaricació, assegurant que havia intervingut per arxivar un expedient contra l'agència de detectius Método 3. El jutge va considerar que la notícia era falsa.  

Aquest ha estat un dels seus nombrosos encontres judicials. Cap, però, ha tingut fins ara l'impacte de l'Operació Lezo, en què el jutge l'acusa de coaccions contra tota una presidenta de comunitat del Partit Popular. Un altre sarcasme per qui és un dels periodistes més lligats al PP. A banda del fons de l'assumpte, el cas ha delatat també un estil i unes maneres de fer ben característiques. Ja ha demanat disculpes per haver anomenat "zorra" a la cap de gabinet de Cristina Cifuentes, Marisa González.   

Si hi ha una connexió clau que explica la trajectòria de Francisco Marhuenda, aquesta s'anomena Jorge Fernández Díaz. El periodista i director de La Razón va créixer políticament no pas a l'ombra, sinó ben agafat de la ma de l'exministre de l'Interior. Amb ell ha passat per direccions generals i gabinets de ministeris, al seu servei ha posat la seva vocació d'agitador. Amb ell ha compartit una manera de fer en què tot és vàlid quan es tracta d'atacar els rivals polítics, companys de partit inclosos.      

Nascut a Barcelona el 1961, en una família de peixaters, amb estudis de dret i periodisme, Marhuenda va militar un temps en la UCD, com Jorge Fernández. Més tard, entraria al Partit Popular, sent testimoni -i també actor- de les batusses internes que van sacsejar el PP català entre els partidaris d'Aleix Vidal-Quadras i els de Jorge i Alberto Fernández Díaz. Vidal-quadrisme i fernandisme van convertir el partit en un camp bèl·lic sense concessions. Marhuenda va esdevenir un soldat fidel dels fernandistes i gràcies al suport d'aquest sector, va entrar a la llista del partit a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1995, aquelles en què el pujolisme va perdre la majoria absoluta.

El jove periodista va obtenir una acta de diputat. Durant un breu període de temps, curiosament, Francisco Marhuenda, Paco Marhuenda pels amics, es va fer dir Francesc. Però allò va durar poc. El Partit Popular va guanyar les eleccions a Espanya el 1996, però va necessitar el suport de CiU, cosa que va decidir el pols intern entre el PP català en favor del fernandisme, que sempre ha tingut clar el sentit de la realitat del poder.

Jorge Fernández Díaz, que aleshores ja era un home de l'estricta confiança de Mariano Rajoy,  va ser nomenat secretari d'Estat d'Administracions Territorials i el seu amic Marhuenda va ser fet director del gabinet del ministeri d'Administracions Públiques, en mans de Rajoy. Amb Rajoy va continuar quan el polític gallec va ser ministre de la Presidència. Marhuenda va exercir com a director general de Relacions amb les Corts. Però hi va estar molt poc temps.

Un sentit particular de l'ètica

Marhuenda posseïa una empresa, Estrategias, Asesoramiento y Comunicación SL, a través de la qual va vendre un fons bibliogràfic a l'Institut Ramón Carande, una institució depenent de la conselleria d'Ensenyament de la Comunitat de Madrid. Una part d'aquest fons estava format per llibres sobre el nacionalisme català, una de les obsessions del periodista. Molt Eren uns temps en què Marhuenda solia anar molts diumenges pel mercat de Sant Antoni... Va facturar a l'institut prop de 200.000 euros mentre era director general de Relacions amb les Corts. El PSOE de Madrid s'hi va aferrar, acusant-lo d'enriquir-se de manera il·lícita i d'incloure en incompatibilitats. El PP d'Aznar estava assentant el seu poder i no i convenien casos així. Marhuenda va renunciar a la direcció general.

Després del seu pas per la política, va fer-se fort en el periodisme. Va ser sotsdirector per Catalunya de La Razón, diari que acabaria dirigint el 2008. Però sempre ha mantingut algun vincle amb el món empresarial, el que li ha donat alguns maldecaps. Va ser membre del consell d'administració de Real State Acquisitions, dirigida per Eduardo Pascual Arxé, qui va ser perseguit per la justícia com a comissionista dels ERE d'Andalusia. Marhuenda sempre va relativitzar el seu lligam amb l'empresa, per on van passar moltes persones vinculades al PP.

Pascual va ser un dels responsables de la fallida d'Eurobank, el 2003, i els afectats per la caiguda del banc van demanar la imputació de Marhuenda perquè afirmaven que Real State Acquisitation formava part de la xarxa d'empreses que Pascual usava per descapitalitzar Eurobank.     

Una altra "gesta" de Marhuenda va ser la publicació per La Razón de les fotografies de 33 jutges que, segons el rotatiu, eren partidaris del procés sobiranista. Havien signat un manifest a favor del dret a decidir. Una part dels afectats va denunciar el periodista, a qui van acusar de vulneració del dret a la intimitat. El jutge va imputar Marhuenda perquè hi havia la sospita que un total de 22 imatges s'havien obtingut dels DNI dels jutges. Membres de la policia nacional van admetre que un superior els havia demanat el material fotogràfic.

Cal veure si Francisco Marhuenda podrà sortir-se'n d'aquesta nova escomesa, com ha fet fins ara. Aquest cop, però, el seu estil ha posat en qüestió també la propietat del diari que dirigeix, l'accionista principal del qual és el Grup Planeta. Josep Creuheras ha hagut d'anar a testificar davant el jutge per les suposades coaccions a Cifuentes. Potser el darrer atreviment de Marhuenda -i del seu amic Mauricio Casals, president del diari- ha estat excessiu.
 

Francisco Marhuenda, director de «La Razón». Foto: Europa Press

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Un article molt interessant.
Berlin, 21/04/2017 a les 08:08
+39
-5
Ara entenc perquè aquest individu te una catalanofòbia tan excessiva, s' ha passat tota la vida visquent molt bé i tenint bones feines gràcies a anar contra el seu propi poble i fent qualsevol il·legalitat per anar contra els adversaris polítics. Després surt parlant de "legalidad espanyola" i de que s' ha de complir i es queda "tan pancho". Quin personal, i ja per acabar-ho d' arrodonir es comissari honorífic de la policía, un paio que es mou en la il.legalitat i insulta a la manera mes autòctona del machito castizo.
2017
Anònim, 21/04/2017 a les 08:55
+7
-32
¿Y vosotros no sois acríticos?
Tertulianos habituales.
Anònim, 21/04/2017 a les 10:30
+26
-2
En aquest pas les TV estatals es quedaràn sense tertulians. Sels hi pot aplicar allò de "dime de lo que presumes y te diré de lo que careces".
2017
Anònim, 21/04/2017 a les 12:18
+4
-26
Televisions estatals?

I les televisions públiques, Com Tven3, finançades amb diners Públic. I, mentrestant, els ciutadans aguantant Llistes d'espera a la sanitat, etc.
















El titella de la tristíssima figura
Anònim, 21/04/2017 a les 12:50
+9
-1
Aquests paràsits viuen de la incapacitat de la gent mínimament normal de pensar que hi ha persones que puguin ser capaces de fer el que fan.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Puigdemont i el diputat danès Magni Arge, arribant a la reunió del Parlament de Dinamarca | ACN
Roger Tugas
01/01/1970
Des de Dinamarca, el president català insta l'Estat a deixar-lo tornar sense temor a ser arrestat com "la millor contribució" per avançar en la "restauració democràtica" i iniciar un procés de diàleg
Blanca Busquets acaba de publicar «La fugitiva» | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
L'autora osonenca torna a remoure els secrets d'una vida tèrbola amb una novel·la que estira el fil d'un personatge que ja apareixia a "Jardí a l'obaga"
01/01/1970
Aquesta setmana arrenquen les assemblees territorials de la quarantena de seus repartides a tot el país
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 2 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O | Situa la llei de governs locals com una de les prioritats de la nova legislatura i l'emmarca dins la creació d'estructures d'estat indispensables
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "Ifni. La mili dels catalans a l'Àfrica", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc
Isona Passola | Mariona Batllés
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
La desena edició dels Premis Gaudí celebrarà la seva gala el proper 28 de gener, en un any de "gran qualitat" de pel·lícules i amb una forta afectació per la situació viscuda els darrers mesos