Cap de setmana de Sant Jordi. Un Sant Jordi festiu, però també amb càrrega política. En la nostra diada més cívica, el dia que omplim de llibres i roses els carrers, també hi haurà espai per al referèndum. El sobiranisme civil ha engegat la campanya per defensar el "sí" en una consulta d'autodeterminació -l'ANC ha posat els motors en marxa- i el Pacte Nacional pel Referèndum aprofitarà la jornada de diumenge per recollir adhesions a favor de la votació, amb un ampli desplegament arreu del territori. Sant Jordi marca el punt de partida cap a la cita clau de la legislatura, i ja no s'admet cap marxa enrere.
El compromís del Govern.L'executiu de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras sap que l'independentisme no acceptarà dilacions en la convocatòria de la consulta. I aquest divendres ha volgut evidenciar la determinació per celebrar el referèndum -després de dies de picabaralles entre partits- amb una imatge icònica al Pati dels Tarongers del Govern en ple rubricant un document per fer possible la votació i aplicar-ne el resultat. "Organitzar, convocar i celebrar" el referèndum. A tot això s'han compromès els consellers i tots els alts càrrecs de l'executiu. Comença el compte enrere.
El PP, la corrupció i la Fiscalia.L'enèsima operació contra la corrupció ha assenyalat Ignacio González i, per extensió, Esperanza Aguirre i el PP madrileny. González va ser l'hereu d'Aguirre i va desplegar la manera de fer política que havia mamat de la seva predecessora. Francisco Granados, qui va ser número dos de la presidenta madrilenya, ja és a la presó i González, que havia pilotat la Comunitat de Madrid, ha acabat detingut aquesta setmana. En paral·lel, avança el judici del cas Gürtel. Haurà de declarar també Mariano Rajoy, que continua fent com si els esquitxos de la corrupció que empastifen el seu partit no tinguin res a veure amb ell. Tampoc hi ajuda el paper galdós de la Fiscalia Anticorrupció. El ministeri públic no para de prendre decisions controvertides. L'última, la del fiscal general de l'Estat, que ha decidit rellevar els fiscals anticorrupció del cas 3% per evitar actuacions contràries a les directrius de la cúpula.
La confessió de Prenafeta. Primer va ser l'exconseller Macià Alavedra i aquesta setmana ha estat el torn de qui va ser mà dreta de Jordi Pujol. Lluís Prenafeta, exsecretari de la Presidència de la Generalitat, va admetre en el judici del cas Pretòria el cobrament de comissions il·legals -d'entre el 3% i el 4%- pactades entre ell, el mateix Alavedra i l'exdiputat socialista Luís Andrés García "Luigi". En el judici es van fer públiques algunes de les escoltes telefòniques incloses en el sumari, que van certificar els contactes d'alt nivell que mantenia Prenafeta, també amb Artur Mas. Val la pena llegir el perfil que va escriure Pep Martí.
Vist i llegit
Setmana complicada per al barcelonisme. L'eliminació del Barça a mans de la Juventus, incapaç com va ser l'equip de perforar l'entremat defensiu dels italians, posa punt final a la trajectòria europea de Luis Enrique i enfosqueix la temporada del club. Un altre any sense aprofitar a la Champions el privilegi de tenir Messi a la plantilla. S'han escrit moltes anàlisis i cròniques de la desfeta blaugrana. Us recomano l'article de Rafa Cabeleira a El País, perquè retrata el perill de fer una regressió en el temps. L'autor lamenta que la recepta de Cruyff hagi perdut protagonisme, que ja no es miri a la Masia i que el club hagi recuperat tics del "nuñisme". El retorn al vell barcelonisme, com pronostica l'articulista.
La frase de la setmana
"Sóc jueu i la família de la meva esposa va fugir de França durant la guerra". Amb aquest tuit tan contundent, el premi Nobel d'economia Joseph Stiglitz va voler marcar distàncies aquesta setmana amb Marine Le Pen, la candidata del Front Nacional a les eleccions presidencials franceses. Stiglitz està cansat que Le Pen citi les seves tesis per atorgar credibilitat al seu missatge polític, tal com recollia Le Monde. Diumenge hi ha la primera volta dels comicis a França i l'extrema dreta busca fer forat entre els votants conservadors amb un discurs eurofòbic i xenòfob, pensant més en la seguretat que en la justícia social. Després del neguit viscut a Holanda, Europa mirarà amb lupa el que dictin les urnes franceses.
El nom propi
Francisco Marhuenda és un dels periodistes de l'escenari mediàtic espanyol més estretament lligats al PP. Exdiputat popular al Parlament i exalt càrrec de l'administració Aznar en diversos ministeris, Marhuenda és avui director de La Razón i tertulià acrític amb la gestió del PP. Tantes complicitats li van valer la condecoració de comissari honorífic de la policia espanyola, concedida per Jorge Fernández Díaz. Aquesta setmana ha hagut de declarar davant del jutge a l'Audiència Nacional com a investigat en una derivada del cas Ignacio González. Marhuenda i directius del seu diari havien intentat coaccionar la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, propera a Mariano Rajoy, per impedir que denunciés els caos de corrupció al Canal Isabel II. La credibilitat de Marhuenda després de la difusió de les gravacions -on admet la invenció de notícies en funció dels interessos del mitjà- està sota mínims. No us perdeu aquest perfil publicat a la capçalera CTXT i el retrat que en va preparar Pep Martí a NacióDigital.
Els imperdibles
Aquest serà un cap de setmana especial. A la redacció fa dies que treballem per explicar-vos les novetats de Sant Jordi, acostar-vos els protagonistes de la diada i fer-vos recomanacions que siguin del vostre interès. El nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, ha estrenat les "NacióCàpsules", videocomentaris dels periodistes de la casa, aquesta setmana dedicats exclusivament a Sant Jordi. Hi podreu trobar lectures que us ajudin a ser més savis, propostes per a melòmans, llibres que us faran viatjar en el temps i els treballs dels favorits en els rànquings de vendes. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?