Diumenge és Sant Jordi i tot encara està per escriure. Vull dir que no us penseu que ja s’ha dit i escrit tot sobre aquest dia en què al carrer s’hi expliquen tantes coses, tantes històries boniques. El 23 d’abril tot recomença cada any, res és previsible encara que sembli el dia de la Marmota. Té aquesta virtut, sí, ens enganya sota l’aparença de comercialitat, de mil escriptors vinguts de no se sap on i posats rere la taula a l’espera que algú tingui la bondat de demanar-li una firma.
Al Senyor de Barcelona li agrada el dia de Sant Jordi perquè un dia que s’anomena “del llibre” ha de ser bo per força. Celebrar l’existència del llibre és celebrar-nos perquè estem vius, comprar un llibre i regalar-lo és transmetre coneixement i estimar-lo. No patiu si no ho feu durant tot l’any i aquest dia si que us ve de gust o tan sols voleu complir amb l’expedient. Potser algun dia us adoneu que val la pena fer-ho més sovint. Qui sap? Potser serà el d’enguany el primer de molts Sant Jordi de veritat.
Hi ha un vídeo que us recomano. Es diu El dia de Sant Jordi, la rosa i el llibre però el seu títol oficial es El día de San Jorge. És un film de 14 minuts dirigit l’any 1974 pel gran cineasta Rovira-Beleta. És una producció del NO-DO o sigui que les intencions no enganyen a ningú. És en color –m’emocionen els documentals i reportatges antics en color- i hi veiem la plaça de Sant Jaume plena de gent comprant llibres i roses a les parades i passejant pels carrers del Gòtic. Té una petita història de ficció amb una noia mig despistada i un fotògraf que la segueix. Hi ha espurnes d’humor amb unes monges entusiasmades amb un llibre de Cruyff i uns noiets fent entremaliadures.
Al Palau de la Generalitat li diuen “Palacio de la Diputación” i és el dia de portes obertes. Molta gent passejant per la galeria gòtica i el pati dels tarongers. Sabem que eren els últims temps de la dictadura agonitzant i impacta el contrast, cuinat i envasat al buit, de l’obertura de portes, de mostrari de les interioritats d’una institució llavors captiva. Se’ns ensenyen els quadres, el mobiliari, els tresors que es guardaven als seus salons. S’entén de seguida que hi ha històries de patiment camuflades sota el luxe aparent i sota l’aparença de dia assolellat i lluminós.
Apareix Samaranch assegut en un dels despatxos, hi ha la bandera amb l’aligot i des del balcó es veu una ballada de sardanes a la plaça. Li pregunten a una noia què opina del dia de Sant Jordi: “Es una tradición encantadora, làstima que se haya comercializado tanto y que las rosas sean tan caras”. 1974 i ja hi havia qui opinava que “se ha comercializado tanto”! Les flors les embolicaven amb paper de plata i a les parades de llibres hi veiem exposats exemplars que ara trobem a les llibreries de vell i tirats al terra dels encants. Se us acudeix millor i més eloqüent llampec per a fer-nos adonar del pas del temps? Grandíssim document històric!
Veieu-lo feu-me el favor, potser aquell any 1974 hi éreu i us ve de gust pensar què estàveu fent i amb qui. Potser recordeu alguna de les vostres vides passades, un rampell de joventut, una rosa regalada o el llibre que vau comprar aquell dia i que, ves per on, us va canviar la vida. Sant Jordi és un dia per comprar llibres que canvien vides. Així els agrada pensar-ho als romàntics, als que s’emocionen amb poca cosa, als llegidors, als escrividors, als que emboliquen regals, als que amaguen la rosa perquè els fa vergonya, als nens joves i a les nenes grans, als passejants, als que només miren, als que fiquen mà a la nòvia, als que es morregen cada dues passes perquè la multitud no avança.
El món està boig i és ple de perills, de persones indignes que el fan lleig i l’empolseguen. El Senyor de Barcelona és pessimista, no sap què fer per a arreglar-ho. Ha explicat als seus alumnes que el dia del llibre és un dia important. Només se li ha acudit això. El coneixement salva vides, l’amor també. La rosa i el llibre signifiquen coneixement. Val la pena estar a l’alçada i sortir a passejar per Sant Jordi. Comprar un llibre, regalar una rosa. Pensar que potser així el món pugui ser millor algun dia.
Una parada de llibres a la Rambla. Foto: Adrià Costa
