19
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
19:13h
Suport sense fissures del Govern i de la plana major del sobiranisme a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. La cambra catalana ha estat l'escenari, aquest dimecres, d'un acte de recolzament a Forcadell davant dels embats de l'Estat i la imminent posada en marxa de la fase final cap al referèndum. L'acte ha estat presidit per tres persones que van dirigir el Parlament: Ernest Benach Núria de Gispert i Joan Rigol.
Forcadell ha pres la paraula cap al final de l'acte. "A nivell personal, és important que ens sentim acompanyats i que ens facin costat", ha indicat la presidenta de la cambra, que ha lamentat els "intents de criminialitzar" els debats parlamentaris. "Hi ha un atac als fonaments de la democràcia i a la separació de poders", ha apuntat. "El Parlament estarà a l'alçada del moment històric", ha dit en referència al referèndum.
"En aquesta cruïlla catalana, el camí creat pels ciutadans passa per la cambra catalana com a institució representativa de la voluntat popular", ha afegit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, encarregat de tancar l'acte. "Un Parlament on no es pot parlar no és un Parlament. Quan això passa, ens hem de comprometre amb les nostres institucions. Estan intentant inhabilitar-nos a tots nosaltres", ha alertat.
"Quan intenten inhabilitar tot un poble, mai no caminareu sols", ha destacat el màxim dirigent català, que ha fet una intervenció breu en què també s'ha referit als membres de la mesa -Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Anna Simó- situats en la diana de la Fiscalia.
Querelles "intolerables"
L'última presidenta de la cambra ha llegit el manifest de suport a Forcadell, on s'hi pot llegir la demanda de "respecte" cap a la "principal institució política del país. "Considerem una intromissió intolerable la presentació de querelles", assegura el text, que "no admet que per raons polítiques es pugui alterar des d'institucions jurídiques la composició de la cambra", ha ressaltat De Gispert. L'expresidenta del Parlament ha volgut donar les gràcies a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs pel 9-N. "Si ens hem de posar a la fila, nosaltres som els primers", ha destacat.
"Les institucions catalanes venen de lluny i el Parlament n'és el seu digne hereu. Des de les Assemblees de Pau i Treva fins a l'actual Generalitat, el poble, quan ha tingut la llibertat per fer-ho, s'ha dotat d'instruments d'autogovern", ressalta el text, que apel·la a la unitat i a preservar la pluralitat del sobiranisme.
Defensa de les institucions
L'encarregat d'obrir l'acte ha estat Benach, que ha revelat que manté reunions sovintejades amb Núria de Gispert i Joan Rigol. "Tocar la mesa del Parlament [a nivell de querelles] ens movia a fer alguna cosa", ha apuntat Benach, que ha indicat que la responsabilitat que tenen els exdirigents polítics del país "ve de lluny". L'acte ha comptat amb el suport d'antics diputats i s'hi han pigut veure els representants del Pacte Nacional pel Referèndum, que recollirà signatures per Sant Jordi.
Rigol, que va comandar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, ha fet un repàs històric dels últims presidents de la cambra catalana. L'exdirigent d'Unió ha destacat una frase de Miquel Coll i Alentorn: "Cal que treballem plegats a favor del que ens agermana, sense tenir en compte el que ens divideix". Rigol ha carregat contra el "cafè per a tothom" i la "recentralització pura i dura" dels últims anys.
"Prefereixen la submissió de molts catalans", ha indicat l'expresident del Parlament, que ha criticat "l'arrogància del poder" promoguda per l'Estat. "Ens sentim hereus dels nostres antecessors i volem expressar el nostre suport als condemnats pel 9-N i a la mesa de la cambra", ha indicat Rigol. "No ens fa por aguantar les escomeses ni el diàleg. Exigim seure a la taula per fer el referèndum", ha indicat.
La visió de Terribas i Antich
Benach ha introduït els periodistes José Antich i Mònica Terribas, que han explicat les seves vivències personals i periodístiques els anys de la Transició i del període estatutari. Antich, director del diari El Nacional, ha explicat quines van ser les vicissituds de l'aprovació de la LOAPA i de la progressiva laminació de les competències autonòmiques. Terribas li ha agafat el fil i ha resumit el camí que va seguir l'Estatut des que es va aprovar al Parlament -l'any 2005- fins que el Tribunal Constitucional (TC) el va tombar.
Forcadell ha pres la paraula cap al final de l'acte. "A nivell personal, és important que ens sentim acompanyats i que ens facin costat", ha indicat la presidenta de la cambra, que ha lamentat els "intents de criminialitzar" els debats parlamentaris. "Hi ha un atac als fonaments de la democràcia i a la separació de poders", ha apuntat. "El Parlament estarà a l'alçada del moment històric", ha dit en referència al referèndum.
"En aquesta cruïlla catalana, el camí creat pels ciutadans passa per la cambra catalana com a institució representativa de la voluntat popular", ha afegit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, encarregat de tancar l'acte. "Un Parlament on no es pot parlar no és un Parlament. Quan això passa, ens hem de comprometre amb les nostres institucions. Estan intentant inhabilitar-nos a tots nosaltres", ha alertat.
"Quan intenten inhabilitar tot un poble, mai no caminareu sols", ha destacat el màxim dirigent català, que ha fet una intervenció breu en què també s'ha referit als membres de la mesa -Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Anna Simó- situats en la diana de la Fiscalia.
Querelles "intolerables"
L'última presidenta de la cambra ha llegit el manifest de suport a Forcadell, on s'hi pot llegir la demanda de "respecte" cap a la "principal institució política del país. "Considerem una intromissió intolerable la presentació de querelles", assegura el text, que "no admet que per raons polítiques es pugui alterar des d'institucions jurídiques la composició de la cambra", ha ressaltat De Gispert. L'expresidenta del Parlament ha volgut donar les gràcies a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs pel 9-N. "Si ens hem de posar a la fila, nosaltres som els primers", ha destacat.
"Les institucions catalanes venen de lluny i el Parlament n'és el seu digne hereu. Des de les Assemblees de Pau i Treva fins a l'actual Generalitat, el poble, quan ha tingut la llibertat per fer-ho, s'ha dotat d'instruments d'autogovern", ressalta el text, que apel·la a la unitat i a preservar la pluralitat del sobiranisme.
Defensa de les institucions
L'encarregat d'obrir l'acte ha estat Benach, que ha revelat que manté reunions sovintejades amb Núria de Gispert i Joan Rigol. "Tocar la mesa del Parlament [a nivell de querelles] ens movia a fer alguna cosa", ha apuntat Benach, que ha indicat que la responsabilitat que tenen els exdirigents polítics del país "ve de lluny". L'acte ha comptat amb el suport d'antics diputats i s'hi han pigut veure els representants del Pacte Nacional pel Referèndum, que recollirà signatures per Sant Jordi.
Rigol, que va comandar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, ha fet un repàs històric dels últims presidents de la cambra catalana. L'exdirigent d'Unió ha destacat una frase de Miquel Coll i Alentorn: "Cal que treballem plegats a favor del que ens agermana, sense tenir en compte el que ens divideix". Rigol ha carregat contra el "cafè per a tothom" i la "recentralització pura i dura" dels últims anys.
"Prefereixen la submissió de molts catalans", ha indicat l'expresident del Parlament, que ha criticat "l'arrogància del poder" promoguda per l'Estat. "Ens sentim hereus dels nostres antecessors i volem expressar el nostre suport als condemnats pel 9-N i a la mesa de la cambra", ha indicat Rigol. "No ens fa por aguantar les escomeses ni el diàleg. Exigim seure a la taula per fer el referèndum", ha indicat.
La visió de Terribas i Antich
Benach ha introduït els periodistes José Antich i Mònica Terribas, que han explicat les seves vivències personals i periodístiques els anys de la Transició i del període estatutari. Antich, director del diari El Nacional, ha explicat quines van ser les vicissituds de l'aprovació de la LOAPA i de la progressiva laminació de les competències autonòmiques. Terribas li ha agafat el fil i ha resumit el camí que va seguir l'Estatut des que es va aprovar al Parlament -l'any 2005- fins que el Tribunal Constitucional (TC) el va tombar.