Veïns del Poblenou faran una consulta sobre la «superilla» i amenacen amb els tribunals

La Plataforma d'Afectats per la Superilla del barri barceloní presentarà una reclamació a l'Ajuntament, pas previ i necessari abans d'una demanda judicial

Redacció
19 d'abril del 2017
Actualitzat el 20 d'abril a les 12:25h

Roda de premsa de la Plataforma d'Afectats per la Superilla del Poblenou Foto: ACN


La Plataforma d'Afectats per la Superilla del Poblenou celebrarà una consulta veïnal sobre el projecte i en paral·lel presentarà una reclamació formal a l'Ajuntament de Barcelona demanant l'aturada de la "superilla" al barri, pas previ i necessari abans d'una demanda judicial per la via contenciosa-administrativa.

"Aquí hi ha un conflicte. O hi ha una solució amb tots els veïns, els perjudicats i els entusiasmats, o hi haurà sentències i els jutges diran què s'ha de fer", ha advertit Jordi Campins, portaveu de la plataforma, que ha comparegut acompanyat de dos advocats que estan assessorant la plataforma en tot aquest procés. Els lletrats argumenten que la iniciativa no està sustentada per cap projecte ni per cap reforma del planejament vigent, el que la situa en un terreny "alegal".

La plataforma esgrimeix un dictamen de Francesc Xavier Ventura Teixidó, que va ser director d'Arquitectura i Habitatge del govern de Jordi Pujol. Al seu parer, el projecte de la "superilla" del Poblenou suposa una "real transformació urbanística, funcional i de repartiment modal" en un àmbit de la ciutat que ja estava sotmès a una recent regulació del planejament urbanístic vigent, la Modificació del PGM del sector 22@ de l'any 2000.

En aquest sentit, constata que la implantació d'aquesta iniciativa ha canviat "de facto" les condicions que es van establir "sense que s'hagi produït cap acte administratiu de modificació dels instruments de planejament prèviament vigents". Aquesta manera de fer, continua el text, "crea inseguretat jurídica i és contrària a la legislació vigent, tant en matèria urbanística com de mobilitat".

Recull 4.000 signatures en contra

Aquests són els arguments que utilitza la plataforma per demanar formalment a l'Ajuntament que aturi aquesta infraestructura i s'assegui a parlar per consensuar una solució. Si en sis mesos no obtenen resposta, el següent pas serà la via judicial per intentar que un jutge anul·li el projecte. La plataforma ja es va posar en contacte amb el consistori al gener adjuntant més de 4.000 signatures en contra de la "superilla", però assegura que no va obtenir cap resposta.

"Estan matant comercialment el barri, sembla un desert i crea una sensació d'inseguretat total", ha argumentat l'advocat Daniel Vosseler, que ha apostat per trobar una solució "equilibrada que a tothom li vagi bé".

Vosseler ha assegurat que no són contraris al concepte de la "superilla", però sí a la forma com s'ha implementat aquest projecte al Poblenou. Al seu parer, es tracta d'una iniciativa més adequada pel centre de la ciutat, i no per un barri de la perifèria.

En aquest sentit, Jordi Campins ha assegurat que hi ha molts negocis que estan tancant, i això passa en un barri "que ja té prou dificultats des del punt de vista comercial i de mobilitat". "Si encara posem més pedres al camí el que estem fent és matar el barri", ha conclòs.

Campins ha explicat que en paral·lel també posaran en marxa una consulta on podran votar els veïns afectats, els que estrictament viuen dintre de la "superilla" i també els dels voltants. També es podran posicionar els comerciants, però el seu vot es dipositarà en una urna diferent. Els detalls de la consulta encara no els tenen tancats però sí que volen fer-la immediatament, que duri unes tres setmanes i poder tenir resultats abans que acabi el mes de maig. Segons Campins, de moment ja tenen el suport polític del PDECat, ERC i C's pel que fa a la consulta.

El portaveu de la plataforma ha constatat que el govern municipal ha convertit la "superilla" en una "bandera per presentar-se com a líder del món de l'urbanisme". Ha ironitzat que no sap com, si pagant o no, ha aconseguit que diversos mitjans internacionals se'n facin ressò. "Assumir ara que això ha estat un bunyol els costa una barbaritat", ha conclòs.
Arxivat a