Jordi Bianciotto: «Maria del Mar Bonet demostra que en català es pot arribar a tot arreu»

Amb l'aval del públic, del temps i de les cançons, Maria del Mar Bonet celebra cinquanta anys de trajectòria aquest 2017. Entre els mèrits que la fan una artista única hi ha la creació d'un mon propi a través de la seva obra. "De l'arrel popular a la inquietud per cultures alienes al nostre àmbit més directe, passant per un filtre poètic, delicat i oníric, però sempre tocant de peus a terra", tal i com explica el periodista i crític musical Jordi Bianciotto. "També amb sensualitat, amb una veu pròpia molt poderosa i un pols de ferro".
 
Fent un exercici de síntesi, això és el que mostra Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres), una obra que s'endinsa a les entranyes, anhels, dubtes i ambicions de la cantant mallorquina. "Un dels moments clau de la seva trajectòria és quan declina la possibilitat de llençar-se al mon de la música lleugera, amb una vocació europeista". Acabava de publica L'Àguila negra i podia convertir-se en la nova Nana Mouskouri. "Ella té clar, però, que això no li ve de gust. I segueix l'instint, que en aquell moment li fa musicar Rosselló-Pòrcel". Risc, gust i elegància, sense fissures.
 
Una trajectòria pel camí de la sinceritat
 
Aquesta coherència, reforçada per un nas fi i insubornable, és el pilar que l'ha convertit en la veu més universal de la cançó catalana. "Es mou en els escenaris d'arreu del mon i ha portat la música en català –i cantada exclusivament en català, cal remarcar-ho–, al Japó, als Estats Units o a Cuba, sempre sent genuïna i ella mateixa, sense pensar gaire en adaptar-se al que vol el mercat o el que caldria que fos", subratlla Bianciotto. "Des de l'inici, Bonet ha tingut una ambició artística, la voluntat de crear un discurs. I mai no ha considerat que el català sigui un espai petit".
 
És així: la cantant mallorquina creu que la música arriba per camí de la sinceritat i de les emocions, cosa que la condueix a cantar indiscutiblement en català, en la llengua de la seva ànima. "Maria del Mar Bonet demostra que en català es pot arribar a tot arreu". L'Àguila negra va ser disc d'or a Madrid i, abans, ja havia començat a cantar per Valladolid o Galícia. "Mai no ha tingut la impressió que fos una cosa èpica això que en diem 'fer les Espanyes', sempre ho ha fet amb naturalitat", especifica Bianciotto.
 
"Hi ha figures que formen part del paisatge quotidià i que tenim interioritzades com a part del mobiliari del país", continua. "La Maria del Mar Bonet és un personatge artístic de primer ordre de la cultura catalana, i no sempre en som conscients, d'això". En ella, s'hi barregen la iconografia de la cantautora, però també una figura de les músiques del mon, amb alguns components pop, i una presència que ha basculat de la cantant de guitarra i cadira als perfils de diva. "Ha evolucionat molt i de manera molt única: no s'assembla a ningú".
 
Localisme universal i sintonia amb el procés
 
Potser la clau de l'èxit per sonar sempre moderna és que és "universal sent radicalment local". Bonet es va avançar a la febre de la World Music. "Apel·lar a les essències era una manera de ser universal, com demostra ja amb el primer single: Cançons de Menorca. Ella és ultralocalista i prové d'un ambient molt estimulant, ple d'artistes i d'inputs culturals". De petita, Bonet veu passar gent molt interessant per casa seva, amb idees fermes i interessants, en un encreuament de camins pel que fa als orígens principatins de la mare i els illencs del pare. "La idea dels Països Catalans li ve molt de la mare, dels viatges arreu del territori. Té una idea de país molt clara".
 
Maria del Mar Bonet no oculta que és partidària de la independència. "Ella ve de la tradició del PSUC. Ve d'aquest entorn, també del catalanisme cultural, sobretot de part de mare i en èpoques en què la independència no es demanava com ara. Evidentment, ara sintonitza amb el procés que viu el país. "Té una gran fermesa ideològica, com demostra que l'any 1991 li ofereixen cantar a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics i ella ho declina. Havia de cantar el Cant de la Sibil·la i no s'hi veia, perquè era un cant litúrgic. També va dir que no a Eurovisió".
 
Estructurat a partir de discos, de manera cronològica, per a Bianciotto l'escriptura del llibre ha estat tot un privilegi. "He pogut estar amb ella, directament, en ambients propers, en unes vint hores d'entrevistes". A més, han tingut moltes trobades, i això fa que hi hagi una fiabilitat superior sobre el personatge. "Li pots preguntar tot el que et passa pel cap", convertint el testimoni en la prova escrita d'un mite vivent, elegant, serè i singular. Cinquanta anys de cançons, concerts i fites, que converteixen Maria del Mar Bonet en un fenomen que s'ha de viure intensament.