Barcelona: memòria històrica

Xirinacs torna a ressonar a la plaça Sant Jaume deu anys després de la seva mort

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, encapçala un homenatge a la seva figura i defensa que "mereix un major reconeixement" del poble català | L'exdiputat del Parlament David Fernàndez considera que el sacerdot i exsenador no demanaria "permís ni perdó" per celebrar el referèndum

per Jordi Bes , Barcelona, 18 d'abril de 2017 a les 19:44 |
Fernàndez, Asens, Forcadell, Busquets i Balasch a l'homenatge a Xirinacs | Eva Domínguez
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La plaça Sant Jaume de Barcelona ha tornat aquest dimarts a respirar a Lluís Maria Xirinacs. Aquest indret va ser on el sacerdot i exsenador s'havia plantat l'any 2000 per demanar l'Assemblea dels Països Catalans i, coincidint amb el desè aniversari de la seva mort, prop d'un centenar de persones l'han homenatjat, encapçalades per la presidenta del Parlament i expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, i l'exdiputat de la CUP al Parlament David Fernàndez.

Forcadell ha reivindicat que Xirinacs "mereix un major coneixement i reconeixement per part del poble català", ja que fins ara hi havia "molta desinformació" i una visió subjectiva "sovint allunyada dels fets". En la seva opinió, les seves decisions admeten "crítiques i matisos", però ha reivindicat el seu llegat, ja que "era i continua sent un exemple de dignitat", de la no violència, del compromís amb la societat i el país i de lucidesa en l'anàlisi dels fets polítics, fins al punt que es va avançar a moltes de les coses que han anat passant.


L'acte ha servit per presentar el llibre-homenatge Xirinacs, el profetisme radical noviolent (Balasch Editor) que s'ha editat amb motiu dels deu anys de la mort de Xirinacs (1932-2007), i el qual Forcadell creu que servirà per combatre la desinformació. Es tracta d'una biografia que és obra de l'escriptor i periodista olotí Lluís Busquets, el qual hi havia mantingut una estreta relació. L'obra inclou una edició especial de 303 exemplars que inclou una capsa de cartó, amb dues reixes, símbol dels crits de llibertat de Xirinacs des de la presó.

En la seva intervenció, Fernàndez ha destacat que tot allò que va dir Xirinacs retruny ara "amb més força", i ha defensat que és "el màxim referent de la desobediència civil". L'exdiputat de la CUP ha remarcat que Catalunya és un país des de fa segles "sense estat i contra l'estat" que se n'ha sortit gràcies a l'únic que té, que és "nosaltres mateixos". Segons ell, Xirinacs mai demanaria "permís ni perdó" per celebrar el referèndum sobre la independència, i ha afegit que "no cauria del cel", sinó que el faria cadascú.

 

L'escriptor Lluís Busquets mostra l'edició especial del llibre sobre Xirinacs. Foto: Eva Domínguez


El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, va ser advocat de Xirinacs quan el també exsenador va ser detingut el 2005 als 74 anys quan anava a renovar el DNI, després que hagués estat condemnat l'any anterior per l'Audiència Nacional per haver dit en un acte al Fossar de les Moreres que era "amic d'ETA". Segons Asens, "moltes de les coses que estan succeint avui en dia són una victòria pòstuma de les seves idees polítiques".


Asens creu que, si fos viu, estaria content de la irrupció de la CUP al Parlament, de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium, que una activista de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) arribés a ser alcaldessa, en referència a Ada Colau; que quasi dos milions de persones sortissin l'Onze de Setembre "a exigir dignitat i respecte", que el 9-N guanyés la papereta del "sí-sí" i que Catalunya "visqués un procés constituent per crear una República catalana".

Considera que homenatjar Xirinacs implica recordar la necessitat d'autoorganitzar-se "des de baix". En la seva opinió, és tenir present que no hi ha democràcia sense protesta i sense gent amb el coratge i la força suficient que, com ell, estigui disposada a plantar-se, a donar la cara per ella i a "desobeir". Ha afegit que, a més, suposa "recordar una voluntat manifestada al llarg dels segles de mantenir la identitat de poble".

El nom de Xirinacs a l'espai de la Model

L'escriptor Lluís Busquets ha aprofitat l'homenatge per fer una petició, i és que s'aprofiti la demolició de la presó Model per donar el nom de Xirinacs en algun dels àmbits que substituiran la presó, ja que hi havia estat reclòs i s'hi va plantar al davant 12 hores diàries gairebé dos anys per demanar l'amnistia de tots els presos polítics. Tot i això, en el seu discurs Asens no ha replicat l'autor sobre si l'Ajuntament pren el relleu d'aquesta petició.

El llibre tracta tres etapes de Xirinacs. Un primer que desgrana els passos que van des del nen de casa bona fins a convertir-se en capellà antifranquista (1932-1969). Un segon on s'aborda "el refús del règim i l'engany de la transició" amb les vagues de fam a la presó, la tancada a Montserrat amb els Captaires de la Pau, la plantada davant la Model per l'amnistia i la seva lluita per l'Assemblea de Catalunya, i el fracàs del BEAN, la seva opció política (1969-1980). I el tercer, posa al descobert els dinou anys de vida oculta (1980-1999).

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació