18
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
19
d'abril
a les
18:28h
La primera ministra del Regne Unit, Theresa May, ha convocat eleccions anticipades per al 8 de juny. Ha agafat tothom per sorpresa. Des que va succeir David Cameron, dimitit després del triomf del Brexit en el referèndum del 23 de juny passat, s'havia especulat en diverses ocasions sobre la dissolució del Parlament. Però May sempre ho havia rebutjat, apel·lant a la necessitat de preservar l'estabilitat. Les eleccions estaven previstes per al 2020, és a dir, quan ja s'hauria culminat, en principi, el procés de negociació del Brexit, que conclourà, si no hi ha ajornaments, el 2019.
Ara la líder conservadora ha canviat el guió. May s'ha cansat dels obstacles de l'oposició a Westminster, on el seu pla de Brexit dur està sent qüestionat. I ha optat per una jugada de risc. Ho ha justificat en la necessitat de tenir més força de cara a les negociacions amb la UE, alhora que s'ha queixat de totes les forces d'oposició i de la Cambra dels Lords.
May necessita ara l'aprovació de dos terços del Parlament per anar a eleccions. Una cosa que sembla a l'abast perquè el líder del Labour, Jeremy Corbyn, ja ha dit que aprova l'elecció. Si finalment és així, tots els actors polítics del Regne Unit han d'afrontar ara un escenari nou que no s'esperaven.
1.- Assoliran els "tories" la majoria esclatant que busquen?
May ha decidit no conformar-se a ser la gestora de la situació deixada per Cameron i optar per un lideratge incontrovertible, que només pot fer-se buscant el vot més dretà. Sap que s'acosten mesos de desgast, en què caldrà fer concessions a la UE, i s'hi vol avançar. En la decisió de May hi han jugat un paper decisiu les enquestes més recents (44% pels conservadors, 27% pels laboristes, 10% pels liberals, 9% per l'UKIP i 9% per la resta, que inclou l'SNP escocès). Si es tracta de valorar qui pot ser millor primer ministre, May s'imposa amb un 50% enfront el 14% de Jeremy Corbyn.
Malgrat tot, una dissolució de la cambra sempre és arriscada. Els conservadors, tot i que de manera estreta, disposen d'una majoria absoluta a Westminster. Les paraules de May assegurant de manera repetida que no hi hauria elecció anticipada la mostren ara com una dirigent oportunista i sense paraula. I unes noves eleccions poden generar una reacció contrària d'un sector de l'electorat que està cansat de tantes campanyes.
2.- Una altra oportunitat malaguanyada per l'esquerra laborista?
El líder de l'oposició, Jeremy Corbyn, ha reaccionat a l'anunci de May proclamant el laborisme com a alternativa a la política conservadora, les seves retallades en educació i sanitat, i que ha fracassat en la reconstrucció de l'economia. Ha dit que l'elecció dona una oportunitat per elegir un govern que treballi per la majoria. Però Corbyn sap que l'elecció l'agafa desprevingut i en un mal moment. El laborisme travessa una crisi profunda, amb el lideratge qüestionat pels sectors moderats del partit, que són majoritaris entre el grup parlamentari.
Precisament, va ser la feblesa -a parer dels seus crítics- amb què Corbyn va defensar el Remain en el referèndum el que va esquerdar el Labour. Serà capaç ara de refer la unitat del partit? S'atrevirà a reunir de nou tot el laborisme en una proposta europeista? És improbable. A molts els ve al cap l'escenari d'inicis dels anys vuitanta. Una líder conservadora, Margaret Thatcher, va convocar eleccions enfront un laborisme liderat per la seva ala esquerrana i els tories van arrasar.
3.- Què passarà amb Escòcia?
La perspectiva d'un Westminster amb una majoria aclaparadora conservadora no ha de fer feliç Escòcia. Però per al govern nacionalista de Nicola Sturgeon, aquest perill pot nodrir la causa d'un nou referèndum d'autodeterminació, reclamat per Edimburg. També caldrà veure la força dels tories a Escòcia. May pot reforçar-se al Regne Unit, però el mapa d'una nació escocesa amb un color polític ben diferenciat del d'Anglaterra pot accentuar encara més la distància entre Londres i Edimburg.
Sturgeon ha respost a May assegurant que la primera ministra simplement vol aprofitar el mal moment de l'oposició per treure rèdit polític, i que pensa abans en el seu partit que en el país. La líder nacionalista ha acusat els conservadors d'intentar assolir un gir encara més a la dreta per al Regne Unit.
4.- Es reforçarà el populisme de l'UKIP?
L'UKIP, el Partit per la Independència del Regne Unit, afronta aquestes eleccions amb unes perspectives modestes, d'entorn el 10% dels vots, que en un sistema majoritari amb circumscripcions unipersonals pot suposar quedar en una representació escarransida. L'UKIP, liderat per Nigel Farage durant el referèndum, pateix ara una crisi de lideratge i, d'alguna manera, ha mort d'èxit. Tot indica que la millor aposta pels euroescèptics és dipositar a la urna el vot als conservadors.
L'actual líder de l'UKIP és Paul Nuttall, que com molts altres dirigents de la formació va començar la seva carrera en el Partit Conservador. Els seus posicionaments són molt reaccionaris, i s'ha mostrat favorable a la reintroducció de la pena de mort al Regne Unit alhora que molt escèptic envers el canvi climàtic.
5.- Tornaran els liberals a ser decisius?
El tercer partit del Regne Unit, el Liberal, viu permanentment castigat pel sistema electoral majoritari, que el condemna a una presència limitada al Parlament. Només en la primera legislatura de Cameron va poder forçar una coalició de govern, una experiència bastant insòlita al Regne Unit. Però els liberals van pagar cara l'experiència i van perdre muscle electoral.
Ara la líder conservadora ha canviat el guió. May s'ha cansat dels obstacles de l'oposició a Westminster, on el seu pla de Brexit dur està sent qüestionat. I ha optat per una jugada de risc. Ho ha justificat en la necessitat de tenir més força de cara a les negociacions amb la UE, alhora que s'ha queixat de totes les forces d'oposició i de la Cambra dels Lords.
May necessita ara l'aprovació de dos terços del Parlament per anar a eleccions. Una cosa que sembla a l'abast perquè el líder del Labour, Jeremy Corbyn, ja ha dit que aprova l'elecció. Si finalment és així, tots els actors polítics del Regne Unit han d'afrontar ara un escenari nou que no s'esperaven.
1.- Assoliran els "tories" la majoria esclatant que busquen?
May ha decidit no conformar-se a ser la gestora de la situació deixada per Cameron i optar per un lideratge incontrovertible, que només pot fer-se buscant el vot més dretà. Sap que s'acosten mesos de desgast, en què caldrà fer concessions a la UE, i s'hi vol avançar. En la decisió de May hi han jugat un paper decisiu les enquestes més recents (44% pels conservadors, 27% pels laboristes, 10% pels liberals, 9% per l'UKIP i 9% per la resta, que inclou l'SNP escocès). Si es tracta de valorar qui pot ser millor primer ministre, May s'imposa amb un 50% enfront el 14% de Jeremy Corbyn.
Malgrat tot, una dissolució de la cambra sempre és arriscada. Els conservadors, tot i que de manera estreta, disposen d'una majoria absoluta a Westminster. Les paraules de May assegurant de manera repetida que no hi hauria elecció anticipada la mostren ara com una dirigent oportunista i sense paraula. I unes noves eleccions poden generar una reacció contrària d'un sector de l'electorat que està cansat de tantes campanyes.
2.- Una altra oportunitat malaguanyada per l'esquerra laborista?
El líder de l'oposició, Jeremy Corbyn, ha reaccionat a l'anunci de May proclamant el laborisme com a alternativa a la política conservadora, les seves retallades en educació i sanitat, i que ha fracassat en la reconstrucció de l'economia. Ha dit que l'elecció dona una oportunitat per elegir un govern que treballi per la majoria. Però Corbyn sap que l'elecció l'agafa desprevingut i en un mal moment. El laborisme travessa una crisi profunda, amb el lideratge qüestionat pels sectors moderats del partit, que són majoritaris entre el grup parlamentari.
Precisament, va ser la feblesa -a parer dels seus crítics- amb què Corbyn va defensar el Remain en el referèndum el que va esquerdar el Labour. Serà capaç ara de refer la unitat del partit? S'atrevirà a reunir de nou tot el laborisme en una proposta europeista? És improbable. A molts els ve al cap l'escenari d'inicis dels anys vuitanta. Una líder conservadora, Margaret Thatcher, va convocar eleccions enfront un laborisme liderat per la seva ala esquerrana i els tories van arrasar.
3.- Què passarà amb Escòcia?
La perspectiva d'un Westminster amb una majoria aclaparadora conservadora no ha de fer feliç Escòcia. Però per al govern nacionalista de Nicola Sturgeon, aquest perill pot nodrir la causa d'un nou referèndum d'autodeterminació, reclamat per Edimburg. També caldrà veure la força dels tories a Escòcia. May pot reforçar-se al Regne Unit, però el mapa d'una nació escocesa amb un color polític ben diferenciat del d'Anglaterra pot accentuar encara més la distància entre Londres i Edimburg.
Sturgeon ha respost a May assegurant que la primera ministra simplement vol aprofitar el mal moment de l'oposició per treure rèdit polític, i que pensa abans en el seu partit que en el país. La líder nacionalista ha acusat els conservadors d'intentar assolir un gir encara més a la dreta per al Regne Unit.
4.- Es reforçarà el populisme de l'UKIP?
L'UKIP, el Partit per la Independència del Regne Unit, afronta aquestes eleccions amb unes perspectives modestes, d'entorn el 10% dels vots, que en un sistema majoritari amb circumscripcions unipersonals pot suposar quedar en una representació escarransida. L'UKIP, liderat per Nigel Farage durant el referèndum, pateix ara una crisi de lideratge i, d'alguna manera, ha mort d'èxit. Tot indica que la millor aposta pels euroescèptics és dipositar a la urna el vot als conservadors.
L'actual líder de l'UKIP és Paul Nuttall, que com molts altres dirigents de la formació va començar la seva carrera en el Partit Conservador. Els seus posicionaments són molt reaccionaris, i s'ha mostrat favorable a la reintroducció de la pena de mort al Regne Unit alhora que molt escèptic envers el canvi climàtic.
5.- Tornaran els liberals a ser decisius?
El tercer partit del Regne Unit, el Liberal, viu permanentment castigat pel sistema electoral majoritari, que el condemna a una presència limitada al Parlament. Només en la primera legislatura de Cameron va poder forçar una coalició de govern, una experiència bastant insòlita al Regne Unit. Però els liberals van pagar cara l'experiència i van perdre muscle electoral.
Ara, el seu líder Tim Farron, situat en la branca més progressista del partit, vol aprofitar que els liberals són els més europeistes del ventall polític per intentar arrabassar alguns escons a uns laboristes i conservadors situats en posicions radicals. Però les expectatives són crues per ells.