18
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
19
d'abril
a les
23:24h
L'estalvi de costos i la millora en l’eficiència han estat els dos arguments principals per defensar l'ús del big data a les administracions públiques. L'aplicació de les dades massives no serà d'un dia per l'altre, sinó que suposarà una inversió de recursos i modificacions en el funcionament intern dels departaments.
La jornada “Big Data al Sector Públic”, celebrada aquest dimarts 18 d'abril, ha estat la primera que d'aquest tipus a Catalunya. 200 experts i professionals han acudit a la cita organitzada per Iniciativa Barcelona Open Data i el Club de Direcció Pública d’ESADE– Alumni. Durant la jornada s'han abordat els reptes de la gestió integral de les dades; la incorporació d’una cultura organitzativa; la publicació de dades obertes per potenciar la transparència; com disposar d’eines d’anàlisis per prendre millors decisions, sempre tenint en compte la privacitat i els drets de la ciutadania.
Les dades també curen
Des de l'àmbit de la salut, el gerent de l'Institut del Diagnòstic per la Imatge, Jordi Colomer, ha destacat que l'aplicació del big data permetrà abaratir costos i millorar l'atenció assistencial. "Les màquines ens ajudaran a prendre decisions més racionals. Però també necessitem transparència en la investigació. Per què s'obstinen a donar només els bons resultats i oculten els negatius?".
D'altra banda, l'investigador del Barcelona Supercomputing Center (BSC), David Torrents, ha destacat que ja es treballa amb dades massives per l'estudi de noves malalties, sobretot a partir de la seqüenciació del genoma humà. "El següent repte és analitzar les dades clíniques perquè no estan estructurades. Si volem posar en marxa la "medicina personalitzada" les necessitarem". A partir de l'anàlisi de la informació dels gens, proteïnes i ambient d'una persona es pot prevenir, diagnosticar i tractar una malaltia. En aquest sentit, l'investigador Ricardo Baeza-Yates ja va pronosticar que "amb la medicina personalitzada i l'aplicació de sensors en el cos i a la llar es millorarà la qualitat de vida de molts malalts". 
"Molt aviat, es generaran molt tipus de dades de tipus assistencial i complexa. Però com s’incorporaran a la recerca per extreure nou coneixement?", ha preguntat a l'auditori Torrents. "Encara n'hi ha moltes barreres, poques científiques i més psicològiques o d’egos de comunitat". Segons Torrents, l’ús d’aquesta informació és clau i "aquí és on surt l’oportunisme del sector privat de obtenir beneficis".
“Fabriquem moltes dades però fem servir molt poques", ha afegit Javier Colás, president de Medtronic. "Si no millorem en eficiència, la societat serà incapaç de finançar els costos sanitaris", ha continuat. En aquest sentit ha mostrat diferents exemples i projectes amb hospitals públics on la recopilació i anàlisi del Big Data ha ajudat a optimitzar recursos. "És cert que les dades curen però s'han de canviar processos interns de funcionament o serà inviable".
Adil Moujahid, de la consultora Everis, ha mostrat un prototip d'una Unitat de Cures Intensives intel·ligent. "Una UCI genera i rep una gran quantitat de dades però no estan organitzades, ni connectades, ni s'emmagatzemen". Segons Moujahid, el repte ara és recollir-les en una plataforma senzilla per a tot el personal mèdic, i generar "escenaris analítics que permetin prendre decisions encertades en molt poc temps".
Predir els crims
És possible saber qui tornarà a delinquir? Quin és el risc de reincidència d'un delicte violent? Aquestes han estat algunes de les preguntes centrals de la taula rodona dedicada al "Big Data i la justícia". Ja fa anys que governs de tot el món fan servir la intel·ligència artificial i els algoritmes de precisió per predir delictes i valorar la probabilitat estadística que una persona hagi comès o no el delicte del qual se l'acusa.
En aquest sentit, la Generalitat utilitza des del 2009 el programa RisCanvi, un sistema d’avaluació a les presons que permet conèixer el risc de reincidència d’un delicte violent. Avui, el catedràtic de la UB, Antonio Andrés Pueyo, i el sotsdirector de Rehabilitació i Sanitat de la Generalitat, Carlos Soler, han explicat com s'havia avançat en els darrers anys en l'aplicació d'aquest programa als centres penitenciaris. "En l'actualitat hi ha 27 mil registres. Una informació precisa qualificada avaluada per tècnics que faciliten la presa de decisions", ha explicat Andrés Pueyo.
D'altra banda, el secretari general del Departament de Justícia de la Generalitat, Adrià Comella, ha explicat que el big data ha de servir per prendre decisions basades en l'evidència, amb la finalitat d'estalviar temps i diners. "Molts dels casos que entren als jutjats podrien ser enllestits sense un jutge. Ara els procediments són els mateixos per un assassí o estafador reincident que per a una persona que hagi deixat de pagar a una elèctrica".
L'altre factor que ha remarcat és la possibilitat d'aplicar mesures penals alternatives. "El benefici per a la persona que compleix una pena alternativa, netejant el poliesportiu del seu poble, també és enorme. Privar-la de llibertat, lluny de la família i la pèrdua del treball per un delicte menor, perjudica a tots". Comella ha finalitzat la seva intervenció fent una crida a les empreses tecnològiques perquè aportin solucions aplicades a Justícia per poder avançar "en una administració protectora de la via administrativa i lenta".
La Jornada "Big Data al sector públic" s'ha completat amb temes de mobilitat a les ciutats i captura de dades dels sensors, l'aplicació de les dades per avaluar les polítiques públiques i els reptes polítics i ètics que comportarà aquesta nova era de la informació massiva.
La jornada “Big Data al Sector Públic”, celebrada aquest dimarts 18 d'abril, ha estat la primera que d'aquest tipus a Catalunya. 200 experts i professionals han acudit a la cita organitzada per Iniciativa Barcelona Open Data i el Club de Direcció Pública d’ESADE– Alumni. Durant la jornada s'han abordat els reptes de la gestió integral de les dades; la incorporació d’una cultura organitzativa; la publicació de dades obertes per potenciar la transparència; com disposar d’eines d’anàlisis per prendre millors decisions, sempre tenint en compte la privacitat i els drets de la ciutadania.
Les dades també curen
Des de l'àmbit de la salut, el gerent de l'Institut del Diagnòstic per la Imatge, Jordi Colomer, ha destacat que l'aplicació del big data permetrà abaratir costos i millorar l'atenció assistencial. "Les màquines ens ajudaran a prendre decisions més racionals. Però també necessitem transparència en la investigació. Per què s'obstinen a donar només els bons resultats i oculten els negatius?".
"Hem d'aconseguir analitzar les dades clíniques", demana l'investigador David Torrents
D'altra banda, l'investigador del Barcelona Supercomputing Center (BSC), David Torrents, ha destacat que ja es treballa amb dades massives per l'estudi de noves malalties, sobretot a partir de la seqüenciació del genoma humà. "El següent repte és analitzar les dades clíniques perquè no estan estructurades. Si volem posar en marxa la "medicina personalitzada" les necessitarem". A partir de l'anàlisi de la informació dels gens, proteïnes i ambient d'una persona es pot prevenir, diagnosticar i tractar una malaltia. En aquest sentit, l'investigador Ricardo Baeza-Yates ja va pronosticar que "amb la medicina personalitzada i l'aplicació de sensors en el cos i a la llar es millorarà la qualitat de vida de molts malalts".
David Torrents a la sessió de Big Data a la salut pública Foto: Eric Sueiro
"Molt aviat, es generaran molt tipus de dades de tipus assistencial i complexa. Però com s’incorporaran a la recerca per extreure nou coneixement?", ha preguntat a l'auditori Torrents. "Encara n'hi ha moltes barreres, poques científiques i més psicològiques o d’egos de comunitat". Segons Torrents, l’ús d’aquesta informació és clau i "aquí és on surt l’oportunisme del sector privat de obtenir beneficis".
“Fabriquem moltes dades però fem servir molt poques", ha afegit Javier Colás, president de Medtronic. "Si no millorem en eficiència, la societat serà incapaç de finançar els costos sanitaris", ha continuat. En aquest sentit ha mostrat diferents exemples i projectes amb hospitals públics on la recopilació i anàlisi del Big Data ha ajudat a optimitzar recursos. "És cert que les dades curen però s'han de canviar processos interns de funcionament o serà inviable".
"Fabriquem moltes dades però fem servir molt poques", ha afegit Javier Colás
Adil Moujahid, de la consultora Everis, ha mostrat un prototip d'una Unitat de Cures Intensives intel·ligent. "Una UCI genera i rep una gran quantitat de dades però no estan organitzades, ni connectades, ni s'emmagatzemen". Segons Moujahid, el repte ara és recollir-les en una plataforma senzilla per a tot el personal mèdic, i generar "escenaris analítics que permetin prendre decisions encertades en molt poc temps".
El Big Data també ar la justícia- Foto: Eric Sueiro
Predir els crims
És possible saber qui tornarà a delinquir? Quin és el risc de reincidència d'un delicte violent? Aquestes han estat algunes de les preguntes centrals de la taula rodona dedicada al "Big Data i la justícia". Ja fa anys que governs de tot el món fan servir la intel·ligència artificial i els algoritmes de precisió per predir delictes i valorar la probabilitat estadística que una persona hagi comès o no el delicte del qual se l'acusa.
En aquest sentit, la Generalitat utilitza des del 2009 el programa RisCanvi, un sistema d’avaluació a les presons que permet conèixer el risc de reincidència d’un delicte violent. Avui, el catedràtic de la UB, Antonio Andrés Pueyo, i el sotsdirector de Rehabilitació i Sanitat de la Generalitat, Carlos Soler, han explicat com s'havia avançat en els darrers anys en l'aplicació d'aquest programa als centres penitenciaris. "En l'actualitat hi ha 27 mil registres. Una informació precisa qualificada avaluada per tècnics que faciliten la presa de decisions", ha explicat Andrés Pueyo.
El RisCanvi permet conèixer el risc de reincidència a les presons
D'altra banda, el secretari general del Departament de Justícia de la Generalitat, Adrià Comella, ha explicat que el big data ha de servir per prendre decisions basades en l'evidència, amb la finalitat d'estalviar temps i diners. "Molts dels casos que entren als jutjats podrien ser enllestits sense un jutge. Ara els procediments són els mateixos per un assassí o estafador reincident que per a una persona que hagi deixat de pagar a una elèctrica".
L'altre factor que ha remarcat és la possibilitat d'aplicar mesures penals alternatives. "El benefici per a la persona que compleix una pena alternativa, netejant el poliesportiu del seu poble, també és enorme. Privar-la de llibertat, lluny de la família i la pèrdua del treball per un delicte menor, perjudica a tots". Comella ha finalitzat la seva intervenció fent una crida a les empreses tecnològiques perquè aportin solucions aplicades a Justícia per poder avançar "en una administració protectora de la via administrativa i lenta".
La Jornada "Big Data al sector públic" s'ha completat amb temes de mobilitat a les ciutats i captura de dades dels sensors, l'aplicació de les dades per avaluar les polítiques públiques i els reptes polítics i ètics que comportarà aquesta nova era de la informació massiva.
Uns 200 professionals i experts ha acudit a la primera Jornada del Big Data al sector públic. Foto: Eric Sueiro