Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Turquia

El resultat del referèndum a Turquia desperta molts dubtes i crítiques

Una observadora del Consell d'Europa assegura que "fins a 2,5 milions de vots podrien haver estat manipulats" | L'oposició demana anul·lar el resultat de la votació i el govern ja ha començat els canvis a la Constitució

per Redacció, 18 d'abril de 2017 a les 12:45 |
El president turc, Recep Tayyip Erdogan | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El resultat del referèndum aixeca crítiques i molts dubtes. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va aconseguir la victòria per un estret marge al referèndum per canviar la Constitució i que l'atorga més poder però cada vegada hi ha més veus que qüestionen la netedat del procés. L'Organització per la Seguretat i la Cooperació en Europa (OSCE) ha conclòs que el referèndum no va complir amb els estàndards internacionals i que no va seguir els criteris propis d'un procés "genuïnament democràtic". Erdogan, que ha rebut la felicitació del president nord-americà Donald Trump, ha respost que "no veu, escolta ni reconeix" l'informe de la OSCE.

A més de les conclusions de la OSCE, Alev Korun, que formava part de la delegació d'observació del Consell d'Europa, ha assegurat que "hi ha una sospita que fins a 2,5 milions de vots podrien haver estat manipulats". Korun ha explicat que l'autoritat electoral del país turc, anant en contra de la legislació, va acceptar en el recompte vots en sobres sense el segell oficial.


Korun ha denunciat, a més, que la Policia va impedir a la localitat de Diyarbakir, amb majoria de població kurda, que dos observadors de la seva missió poguessin accedir als centres electorals. Així mateix, ha assegurat que en les xarxes socials hi ha vídeos en els quals apareixen persones votant diverses vegades, encara que no s'ha demostrat la veracitat d'aquestes imatges.

La Unió Europea ha avisat que la reforma constitucional i la seva aplicació "seran avaluats en funció de les obligacions de Turquia com a país candidat a entrar a la UE i com a membre del Consell d'Europa". Els ministres d'Exteriors dels vint-i-vuit i l'Eurocambra discutiran el pròxim 28 d'abril la situació de Turquia després del referèndum, així com les relacions entre el bloc i el país eurasiàtic.

Les crítiques internes

El vicepresident de la formació opositora turca Partit Republicà del Poble (CHP) Bulent Tezcan, va sol·licitar ahir l'anul·lació del resultat del referèndum i va avisar que portarà la seva petició al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) si és necessari. Tezcan va explicar que el seu partit presentarà la denúncia a les autoritats electorals municipals i a la junta electoral i, depenent del resultat d'aquests recursos, es dirigirà al Tribunal Constitucional de Turquia o al TEDH.


Tezcan va assegurar que el seu partit ha rebut reclamacions de diverses regions del país en les quals els electors denuncien que no han pogut votar amb privadesa mentre que el recompte de vots sí que s'ha portat en secret, quan hauria de fer-se de forma transparent. El líder opositor també va denunciar que la decisió de la Comissió Superior Electoral (YSK, per les seves sigles en turc) d'acceptar vots sense segellar va clarament en contra de la legislació.

La Unió de Col·legis d'Advocats de Turquia també va denunciar la "decisió il·legal" adoptada per la YSK d'acceptar com a vàlids vots no segellats. El col·lectiu d'advocats va expressar en un comunicat que "amb aquesta decisió il·legal, els consells d'escrutini (les autoritats en els centres electorals) van ser enganyats perquè creguessin que l'ús de vots no segellats era adequat".

El govern comença els canvis

Encara que l'oposició no accepta el resultat del referèndum, el govern d'Erdogan ja ha començat els treballs per harmonitzar la legislació amb la nova Constitució. Segons el Ministeri de Justícia "inicialment es modificaran 144 articles de set lleis" que afecten les normes relacionades amb les eleccions presidencials i parlamentàries, amb els partits polítics, amb el Poder Judicial i amb les Forces Armades.

El govern turc també ha remès aquest dimarts al Parlament la proposta d'una pròrroga de tres mesos de l'estat d'emergència. Una proposta que va ser aprovada per l'Executiu en una reunió del Consell de Seguretat Nacional que va estar presidida pel mandatari del país, Recep Tayyip Erdogan. L'Estat d'emergència va ser declarat el 21 de juliol de 2016 després del fallit cop d'estat i ha sigut ampliat en dues ocasions: l'11 d'octubre de l'any passat i el 3 de gener del 2017.

Els vots a l'estranger

Segons el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) del president Erdogan, "els electors de l'exterior han donat un fort suport al referèndum, amb una participació de més del 48 per cent". Mustafa Yeneroglu, responsable del centre de coordinació electoral a l'exterior de l'AKP, va detallar que a Bèlgica, el "sí" va aconseguir prop del 77% dels vots, als Països Baixos va rondar el 73%, el 65% a França i el 63% a Alemanya.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació