Alep, Turquia i la informació internacional de TV3

Txell Freixas, corresponsal de TV3, parlant amb testimonis a l'Iraq. Foto: TV3

Trump, Putin, eleccions a França, Estat Islàmic, Veneçuela, Brèxit, Erdogan, la crisi dels refugiats... Cal fer un urgent homenatge als periodistes de les seccions d’internacional dels mitjans de comunicació d’avui. La seva és una tasca sensible i complicada, segurament la més sensible i complicada del periodisme del nostre temps.

Cada dia hi ha desgràcies, cada dia hi ha més pors i inseguretats, cada dia nous moviments, estratègies, suspicàcies difícils d’explicar bé, amb la justa mesura i els matisos més precisos i rellevants. 

La suspicàcia més estesa és la referida a la proximitat dels esdeveniments, a la implicació emocional que tenim amb allò que passa al món depenent de si ens toca de prop o ens cau lluny. Sempre que hi ha un atemptat terrorista s’escolten les mateixes veus crítiques amb la informació que rebem o no rebem. I immediatament també amb el grau d’afectació emocional que s’esdevé en nosaltres. Si és a París, Niça, Londres, Brussel·les, Berlin o Nova York, ens commou més que si és a Tunis, Alep, Bagdad o Jerusalem? Cadascú reacciona com vol i com pot, esclar, però quin paper hi juga el periodisme en aquesta gradació d’emocions?

És fàcil comprovar que segons quins mitjans informen amb més o menys freqüència i intensitat depenent de l’ubicació dels seus corresponsals i enviats especials. Es pot caure en la sobredimensió informativa d’una ciutat, un país o una zona geogràfica per a justificar amb escreix la presència d’un periodista sobre el terreny, que, en principi, pot oferir informació de primera mà, contrastada i de qualitat. Altre cop, trobar la justa mesura i equilibrar els continguts requereix preparació, professionalitat i compromís. Informar amb diligència i sense prendre partit esdevé, en un món ple d’indignitats i personatges nefastos, una necessitat cada cop més qüestionable. 

Perquè, a veure, com s’informa de l’atemptat terrorista contra els autocars de dones i nens del passat dissabte a Alep sense proposar ni un gram de visceralitat, emoció, indignació...? Trieu la paraula que vulgueu. La foto del fotoperiodista agenollat i plorant després de la tragèdia es va fer viral ràpidament. I també de seguida veus crítiques amb la solidaritat, ja quasi mecànica i d’esma, de Twitter i Facebook.
 

Devastating photo @AbdHabak - Syrian videographer next to the charred body of a child. 39 children out of 70 killed by suicide bomber #syriapic.twitter.com/u3KTNo6vRl

— Ala'a Shehabi (@alaashehabi) 15 d’abril de 2017

 
El TN de TV3 ens ho va explicar amb el vídeo gravat amb el mòbil d’un fotògraf desplaçat al lloc dels fets i amb la continguda narració en off de Joan Roura, sense furgar en el morbo. Intentant oferir informació contextual de qualitat per entendre o intentar entendre una notícia incomprensible i molt dolorosa. 

Ahir, al TN Vespre, la Txell Feixas, corresponsal al Pròxim Orient, ens va informar sobre la delicadíssima situació política a Turquia. Per a il·lustrar-nos sobre el poder absolut d’Erdogan, la seva resposta a les crítiques sobre el recent referèndum al país i les relacions molt tenses amb la Unió Europea. A banda del relat informatiu del dia, Feixas ens va oferir una informació afegida extremadament eloqüent.
 
Hi ha una sèrie històrica –situada en l’esplendor de l’Imperi Otomà- emesa en horari de màxima audiència, finançada pel govern i amb moltíssim pressupost, que actua com a mecanisme de propaganda, per a reforçar la identitat nacional. Ens ho va explicar des del mateix plató del rodatge i un tenia la sensació que no devia ser precisament fàcil aconseguir permisos i enregistrar imatges. També valia molt la pena assabentar-nos de l’existència de Reis, pel·lícula estrenada molt poc abans del referèndum centrada en la vida i miracles d’un president carismàtic i meravellós, interpretat per un actor que adora Erdogan i aprofita qualsevol entrevista per a expressar-ho. Dues ficcions que són pura propaganda governamental.

Fantàstica informació! Així dóna gust que t’expliquin què passa al món. Enhorabona a la Txell Feixas per la seva feina. I enhorabona a Televisió de Catalunya per la seva voluntat d’excel·lència, prolongada en el temps, en el terreny de la informació internacional.