Educació

La selectivitat avaluarà per competències en un futur

El Govern confirma que s'està treballant en un nou model per a les proves d'accés a la universitat

| 17/04/2017 a les 10:05h
Arxivat a: Societat, Arcadi Navarro, educació, selectivitat
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Un examen de selectivitat a Olot. Foto: Martí Albesa


Deixar de banda els continguts memorístics per avaluar les competències dels alumnes. Aquesta és la línia amb què treballa la Secretaria d'Universitats i Recerca de cara a les futures edicions de les proves d'accés a la universitat. Ho ha explicat a l'ACN el secretari, Arcadi Navarro, que reconeix que la prova pilot que s'ha fet amb les ciències biològiques ha estat un èxit i que per això el model es podria estendre a altres àrees de coneixement. Aquesta reforma de la selectivitat encara no té data concreta però ja està sobre la taula dels tècnics que elaboren els exàmens. Per enguany, a banda dels canvis en les matèries, la novetat serà la Prova d'Aptitud Pedagògica (PAP) per als futurs mestres.

El pilot que s'ha implantat als exàmens de la selectivitat de les ciències biològiques els darrers anys, més competencial i més memorístic ha estat un èxit, segons el secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, perquè ha fet modificar la manera d'ensenyar al Batxillerat, aquesta matèria, amb més pes per a la resolució de problemes i els casos pràctics. Per aquest motiu, la voluntat amb què treballa Universitats és estendre aquest model d'examen i prova a la Selectivitat a altres àrees de coneixement. És el principal canvi que es preveu per a les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) dels propers anys, que també experimentaran ''algun petit ajust'' en les assignatures de la fase específica.

En una entrevista a l'ACN, Navarro ha explicat que ''posar i corregir'' un examen memorístic és molt més fàcil que el competencial, tant per la formulació de preguntes com a l'hora de corregir els resultats, ja que comporta una manera més ''feixuga'' de revisar les respostes, ''més heterogenis'', dels estudiants. Per aquest motiu, no hi ha una data concreta sobre aquest canvi, tot i que creu que la decisió del Govern ja està presa i es podria implantar relativament ràpid. ''El més natural'', ha afegit Navarro, és que es vagi implantant ''àrea per àrea''. La decisió i ''el ritme d'aplicació'' però, l'hauran de prendre els tècnics i professors que s'encarreguen de dissenyar aquests exàmens.

Per la selectivitat d'enguany que han generat malestar entre els estudiants, Navarro creu ue no són canvis ''substancials'' perquè ja estaven advertits des de la primavera passada i per això qualifica de ''soroll estranyíssim'' el rebombori que va aixecar entre la comunitat educativa. Assegura que l'ordre ministerial del desembre s'adapta als canvis en l'estructura de les proves que ha havia anunciat Catalunya i està convençut que, amb el nou funcionament, els estudiants se'n veuran beneficiats perquè destaca, per treure un 14, la nota màxima, ja no cal fer 7 exàmens sinó que amb 6 n'hi ha prou. Per això diu que és una selectivitat ''més pràctica i més accessible''.

Proves d'aptitud per a magisteri i medicina

La selectivitat d'enguany serà la primera en què els estudiants que vulguin accedir a qualsevol grau de magisteri hauran de superar unes proves d'aptitud personal (PAP). El pilot es va realitzar a la tardor i de moment. Aquests estudiants doncs, s'hauran d'enfrontar a una prova per demostrar les competències comunicatives i crítiques i lògicomatemàtiques, una manera, diu Navarro, de discernir els estudiants ja que ''no tothom pot ser un bon mestre''.

Aquest tipus de prova es podria implantar en un futur per als estudiants de medicina, tal com va explicar fa unes setmanes el mateix Arcadi Navarro. L'objectiu és poder fer una selecció més acurada dels estudiants que accedeixen als estudis de medicina, més enllà de la nota de tall, i tenint en compte les necessitats de la professió que han d'exercir en un futur. Per això, Navarro no descarta ampliar aquest tipus de proves a altres branques, com ja passa a INEF o a Traducció, que tenen provés d'accés específiques.

L'accés a la Universitat també passa, segons Navarro, per obrir-se a altres possibilitats com ho és el Grau Obert de la Universitat Pompeu Fabra, que permet als estudiants escollir assignatures de diferents estudis durant el primer any, per acabar de decidir quin grau cursar. Navarro creu que si el Grau Obert ''té èxit'' tindria sentit que altres universitats fessin el mateix, oferint ''un tipus de flexibilitat'' que fins ara no era possible i d'aquesta manera, ''fer un salt de qualitat'' en els graus que s'ofereixen. Navarro compara aquesta fórmula amb la que es dona a altres països on un estudiant pot fer assignatures de matemàtiques i de música alhora. La proliferació d'aquest tipus d'estudis dependran, però, de les universitats.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Ramon Espadaler | Adrià Costa
Pep Martí | 13 comentaris
01/01/1970
El dirigent democristià afirma que "una campanya electoral amb consellers a la presó seria una situació dramàtica" | "Vaig nomenar Trapero perquè sabia que si m'havia de venir a detenir ho faria amb cura i elegància", assegura l'exconseller d'Interior
01/01/1970
Joana Gomila, Xavi Múrcia, Miquel Gil, 'Titot', Quico el Célio i el Noi, Jordi Fàbregas i Pau Riba mostren la seva indignació al concert "Folk per la llibertat"
Jaume Coll Mariné i Joan Jordi Miralles, a Gandia | Àlex Oltra / Gandia
01/01/1970
El guardons, que s'han lliurat aquest divendres al vespre, premien l'obra "Un arbre molt alt" amb el LV Premi Ausiàs March de Poesia i "Aglutinació" amb el XXXIX Premi Joanot Martorell de Narrativa
Imatge del Concurs de gossos d'atura de Torroella | Torroella de Montgrí
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana el concert Folk per la llibertat, l'Orígens d'Olor, la Fira del Bosc i la Pagesia, el Festival Panoramic, la Fira de Santa Llúcia, i el Concurs de Gossos d'Atura de Torroella
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La Torre Glòries reflectida a un edifici | Adrià Costa
Jordi Bes | 10 comentaris
01/01/1970
La propietat de la icona barcelonina, Merlin Properties, continua la reforma per llogar-la a diverses oficines a partir del 2018 | A l'edifici s'hi pot fer un hotel, però amb condicions: només si es traslladen places d'un establiment ja existent i sense que en creixi el nombre
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
Isaac Meler | 21 comentaris
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc
Agustí Alcoberro, Gemma Recoder i Linus Puchal, en la presentació del concert del 2 de desembre | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
Els grups tocaran gratuïtament i els recursos nodriran la caixa de resistència, que ja ha pagat 3,05 milions en multes i fiances i encara té 1,5 milions més | Entre els músics del recital del 2 de desembre hi ha Gerard Quintana, Pemi Fortuny, Lluís Gavaldà, Els Catarres, Joan Rovira, Oques Grasses, La Sra Tomasa, Doctor Prats, Itaca Band, Judit Neddermann o Els Amics de les Arts
Évole durant l'entrevista a Maduro | Salvados
Toni Vall | 11 comentaris
01/01/1970
«Évole té un gran avantatge: és un home. El masclisme existeix també en aquesta professió i és bo explicar-ho» | «Per què totes les presentadores d'esports de la televisió han de ser joves i tan guapes?»
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 10 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"