Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Educació

La selectivitat avaluarà per competències en un futur

El Govern confirma que s'està treballant en un nou model per a les proves d'accés a la universitat

per Redacció, 17 d'abril de 2017 a les 10:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Un examen de selectivitat a Olot. Foto: Martí Albesa


Deixar de banda els continguts memorístics per avaluar les competències dels alumnes. Aquesta és la línia amb què treballa la Secretaria d'Universitats i Recerca de cara a les futures edicions de les proves d'accés a la universitat. Ho ha explicat a l'ACN el secretari, Arcadi Navarro, que reconeix que la prova pilot que s'ha fet amb les ciències biològiques ha estat un èxit i que per això el model es podria estendre a altres àrees de coneixement. Aquesta reforma de la selectivitat encara no té data concreta però ja està sobre la taula dels tècnics que elaboren els exàmens. Per enguany, a banda dels canvis en les matèries, la novetat serà la Prova d'Aptitud Pedagògica (PAP) per als futurs mestres.


El pilot que s'ha implantat als exàmens de la selectivitat de les ciències biològiques els darrers anys, més competencial i més memorístic ha estat un èxit, segons el secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, perquè ha fet modificar la manera d'ensenyar al Batxillerat, aquesta matèria, amb més pes per a la resolució de problemes i els casos pràctics. Per aquest motiu, la voluntat amb què treballa Universitats és estendre aquest model d'examen i prova a la Selectivitat a altres àrees de coneixement. És el principal canvi que es preveu per a les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) dels propers anys, que també experimentaran ''algun petit ajust'' en les assignatures de la fase específica.

En una entrevista a l'ACN, Navarro ha explicat que ''posar i corregir'' un examen memorístic és molt més fàcil que el competencial, tant per la formulació de preguntes com a l'hora de corregir els resultats, ja que comporta una manera més ''feixuga'' de revisar les respostes, ''més heterogenis'', dels estudiants. Per aquest motiu, no hi ha una data concreta sobre aquest canvi, tot i que creu que la decisió del Govern ja està presa i es podria implantar relativament ràpid. ''El més natural'', ha afegit Navarro, és que es vagi implantant ''àrea per àrea''. La decisió i ''el ritme d'aplicació'' però, l'hauran de prendre els tècnics i professors que s'encarreguen de dissenyar aquests exàmens.

Per la selectivitat d'enguany que han generat malestar entre els estudiants, Navarro creu ue no són canvis ''substancials'' perquè ja estaven advertits des de la primavera passada i per això qualifica de ''soroll estranyíssim'' el rebombori que va aixecar entre la comunitat educativa. Assegura que l'ordre ministerial del desembre s'adapta als canvis en l'estructura de les proves que ha havia anunciat Catalunya i està convençut que, amb el nou funcionament, els estudiants se'n veuran beneficiats perquè destaca, per treure un 14, la nota màxima, ja no cal fer 7 exàmens sinó que amb 6 n'hi ha prou. Per això diu que és una selectivitat ''més pràctica i més accessible''.

Proves d'aptitud per a magisteri i medicina


La selectivitat d'enguany serà la primera en què els estudiants que vulguin accedir a qualsevol grau de magisteri hauran de superar unes proves d'aptitud personal (PAP). El pilot es va realitzar a la tardor i de moment. Aquests estudiants doncs, s'hauran d'enfrontar a una prova per demostrar les competències comunicatives i crítiques i lògicomatemàtiques, una manera, diu Navarro, de discernir els estudiants ja que ''no tothom pot ser un bon mestre''.

Aquest tipus de prova es podria implantar en un futur per als estudiants de medicina, tal com va explicar fa unes setmanes el mateix Arcadi Navarro. L'objectiu és poder fer una selecció més acurada dels estudiants que accedeixen als estudis de medicina, més enllà de la nota de tall, i tenint en compte les necessitats de la professió que han d'exercir en un futur. Per això, Navarro no descarta ampliar aquest tipus de proves a altres branques, com ja passa a INEF o a Traducció, que tenen provés d'accés específiques.

L'accés a la Universitat també passa, segons Navarro, per obrir-se a altres possibilitats com ho és el Grau Obert de la Universitat Pompeu Fabra, que permet als estudiants escollir assignatures de diferents estudis durant el primer any, per acabar de decidir quin grau cursar. Navarro creu que si el Grau Obert ''té èxit'' tindria sentit que altres universitats fessin el mateix, oferint ''un tipus de flexibilitat'' que fins ara no era possible i d'aquesta manera, ''fer un salt de qualitat'' en els graus que s'ofereixen. Navarro compara aquesta fórmula amb la que es dona a altres països on un estudiant pot fer assignatures de matemàtiques i de música alhora. La proliferació d'aquest tipus d'estudis dependran, però, de les universitats.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació