Montoro avala els avenços del Govern en l'Agència Tributària de Catalunya

La centralitat que agafa l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) genera recels entre les forces unionistes. El Govern s'ha fixat com una prioritat esgotar les possibilitats del marc autonòmic per, d'aquesta manera, situar aquesta estructura d'estat en un punt des del qual sigui capaç d'esdevenir una veritable Hisenda de la República catalana, si aquesta s'acaba consolidant. Per aquest motiu, forces com C's o el PP han criticat l'increment pressupostari de què gaudeix l'ATC aquest 2017 o els passos que fa la Generalitat per reforçar-la. El cert, però, és que aquestes mateixes mesures que implementa l'executiu català formen part dels consells del govern espanyol de cara a millorar la gestió d'una agència merament autonòmica.

I és que, entre la documentació annexa que l'executiu central adjunta en el projecte de pressupostos de cada any, s'hi troba un anàlisi de la gestió tributària que fan les diverses comunitats, amb un seguit de consells per tal de millorar el procés de recaptació i inspecció dels impostos propis i cedits de cadascuna d'elles. I al final, el govern estatal enumera un seguit de recomanacions, les quals, en el cas català, s'acosten força al full de ruta de l'ATC fins a la desconnexió. Entre aquestes hi ha les següents:

Plantilla: El document adjunt als pressupostos apunta que l'agència tributària catalana "estaria en condicions d'experimentar un cert increment de la seva plantilla en condicions de rentabilitat fiscal positiva, en la mesura en què el marc pressupostari ho permeti" i, de fet, destaca com a positiva la previsió d'incrementar-la en 114 noves places que va fer l'ATC l'abril del 2015, "per donar resposta als nous reptes del control tributari". En aquest sentit, la plantilla va créixer de 312 a 341 de finals del 2014 a finals del 2015. Tot just el febrer del 2017 s'havien assolit els 430 treballadors -complint allò planificat quasi dos anys abans-, per bé que ara els objectius són més ambiciosos, i el Govern pretén arribar fins als 800 empleats a finals d'any, en especial incorporant els prop de 260 treballadors de les oficines liquidadores dels registradors de la propietat que fins el setembre s'encarregaran de liquidar l'impost de successions i el de transmissions patrimonials fora de les quatre capitals.

Sigui com sigui, el document del govern espanyol també detalla les plantilles del personal tributari de totes les comunitats i, en aquest sentit, Catalunya era el 2015 -l'últim any analitzat- el territori amb una ràtio més baixa de personal de l'administració dedicat a recaptar, gestionar i inspeccionar impostos. L'ATC disposa d'un treballador per cada 22.060,4 habitants, seguida pel País Valencià (un per cada 19.224,7 habitants), molt per sobre de la mitjana (un per cada 12.058,8) i més de quatre cops superior a La Rioja (un per cada 5.540,2). Una plantilla tant reduïda comporta dificultats per lluitar efectivament contra el frau.
  
Recaptació en executiva: El govern espanyol també destaca que cal "ressaltar la incorporació de nous desenvolupaments en relació amb la gestió de la recaptació en executiva", aquella que no es fa en període voluntari i, per tant, cal perseguir i a vegades embargar el contribuent morós. Aquesta tasca estava subcontractada a la Hisenda espanyola -que cobrava a la Generalitat per aquesta tasca- i, tal com apuntava el document de l'executiu central, l'objectiu era eliminar aquesta fórmula el 2016. Efectivament, l'ATC ja va executar 19.000 recaptacions en executiva el 2015, i l'any següent en van ser 60.000 (només en va derivar 10.000 a l'agència espanyola). Ara fins i tot es prepara per perseguir els impagats del Servei Català de Trànsit (les multes) o d'ajuntaments com el de Barcelona o Sabadell. Així, preveu fer 200.000 recaptacions en executiva el 2017 i 800.000 el 2018.

Base de dades: Les declaracions de l'exsenador d'ERC Santi Vidal sobre la base de dades fiscal de l'ATC van portar polèmica i el van obligar a dimitir, a banda del fet que s'hagi constituït una comissió d'investigació al Parlament per aclarir-ne la veracitat. En tot cas, el Govern va al·legar que l'únic que ha fet és netejar la base de dades ja existent amb les fonts a les quals la Generalitat té accés, per tal de millorar la gestió tributària, a banda d'incorporar noves fonts d'informació, a través de sistemes intel·ligents que filtren dades publicades a internet, ja sigui per detectar pisos turístics il·legals que no paguen la taxa corresponent o transaccions immobiliàries amb preus més elevats als declarats.

Són tasques que lloa el govern espanyol en el seu informe sobre l'ATC. "La posada en marxa del nou mòdul data-warehouse [encarregat de filtrar millor la informació de la base de dades], instal·lat el 2013 per a l'obtenció d'estadístiques sobre la informació disponible en les aplicacions gestores, integrant i depurant informació d'una o més fonts diferents, aconsella que es faci una auditoria de les dades contingudes en l'aplicació", destaca el document, que també proposa incorporar al sistema informàtic "les dades procedents d'altres fonts i, en particular, les dades procedents del cadastre".

Informatització: L'executiu central també apunta que "convé seguir avançant en la gestió informàtica de tots els impostos" i, en aquest sentit, complir amb "l'objectiu per al 2016 que es puguin pagar electrònicament tots". En aquest punt, s'hi treballa però amb cert retard, ja que l'any passant es va augmentar el nombre de tributs que es podien liquidar telemàticament i serà aquest 2017 quan es preveu que es pugui fer amb tots. Per ara, ja hi ha quatre impostos que obligatòriament cal liquidar telemàticament -el de l'ADSL, el d'habitatges buits, el de l'aviació comercial, i el d'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera- i, a principis d'any, la meitat de les autoliquidacions d'impostos ja s'entraven per internet. El nou sistema informàtic que engegarà el juliol ha de permetre avançar en aquesta línia.

Igualment, el document annex als pressupostos estatals apunta que cal "valorar de forma molt positiva la decisió plantejada de constituir una subseu electrònica per a l'ATC, en la mesura en què això contribuirà, sens dubte, a reforçar les garanties i drets que, per als contribuents, comporta relacionar-se amb l'administració a través d'una seu electrònica". Aquest portal, a més, "hauria de permetre avançar en el desenvolupament d'altres projectes de gran transcendència des del punt de vista de la gestió tributària, com els referents a la plena implantació dels expedients electrònics o el desenvolupament de notificacions electròniques". Precisament, el Govern va donar llum verda al febrer a la creació de la seu electrònica de l'ATC, la qual ja està operativa.