Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Turquia

Erdogan guanya per un estret marge el referèndum de reforma constitucional a Turquia

El "sí" s'ha imposat amb un 51,35% dels vots, enfront del 48,65% del "no" | La consulta proposa eliminar la figura de primer ministre i atorgar més control al president sobre el sistema judicial

per Redacció , 16 d'abril de 2017 a les 19:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Imatge de Recep Tayyip Erdogan. Foto: Europa Press


El "sí" a la reforma constitucional per convertir Turquia en una república presidencialista s'ha imposat en el referèndum d'aquest diumenge amb un 51,35% dels vots, enfront del 48,65% del "no", segons resultats oficials corresponents al 99,34% de l'escrutini i recollits per l'agència de notícies turca Anatolia.


El viceprimer ministre turc Veysi Kaynak ha proclamat la victòria del "s"', encara que ha reconegut que no ha obtingut tants vots com esperaven. El "sí" s'ha imposat principalment a l'interior de la península d'Anatolia, mentre que el "no" ha estat l'opció més votada a la costa mediterrània, a la part europea de Turquia i al sud-est del país, de majoria kurda.

A Istanbul, la ciutat més poblada del país, amb 14,8 milions d'habitants, el "no" ha guanyat amb un estret 50,74% enfront del 49,26 del "sí".

Què suposa el referèndum?

El referèndum suposa la culminació d'un procés que Erdogan tenia al cap des de pràcticament quan va arribar al poder en 2003 al capdavant del Partit Justícia i Desenvolupament (AKP). Des de llavors, el canvi al sistema presidencial a Turquia ha estat la meta a aconseguir i de fet va ser un dels temes clau de les eleccions parlamentàries de juny de 2015. No obstant això, l'AKP no va assolir la majoria suficient per poder esmenar la constitució, la qual cosa finalment va forçar la celebració de noves eleccions al novembre d'aquest mateix any.


En aquests comicis, l'AKP va tornar a quedar-se sense aconseguir la xifra màgica dels 367 escons necessaris per canviar la constitució, en obtenir només 317 representants, i tampoc va fer-se amb els 330 escons necessaris per poder sotmetre a referèndum les esmenes constitucionals.

Com a conseqüència d'això, el partit governant s'ha vist forçat a sumar suports, que han arribat del dretà Partit del Moviment Nacionalista (MHP). El seu líder, Devlet Bahceli, s'havia mostrat contrari a donar al president més poders però, arran del cop d'estat fallit del 15 de juliol de 2016, la seva postura va variar, defensant la celebració d'un referèndum en el qual els turcs poguessin avalar el sistema presidencial de facto imperant al país.

Finalment, i després d'un accidentat debat, la reforma constitucional -formada per 18 articles que revisen o revoquen 76 articles de la Carta Magna- va ser aprovada pel Parlament amb 339 vots a favor, aplanant el camí per a la celebració del referèndum.

En què consisteix la reforma?

El principal canvi que planteja la reforma constitucional és la supressió de la figura de primer ministre per a la instauració d'un sistema presidencial en el qual el president és alhora cap d'Estat i de Govern. A més, Erdogan tindrà la possibilitat de governar fins al 2029, atès que la nova constitució no s'aplicaria fins als propers comicis en 2019 i tindria opció a dos mandats.

Entre les noves competències que tindrà el nou president figurarà la designació i destitució d'alts càrrecs sense necessitat del vistiplau parlamentari, a més de la potestat d'emetre decrets amb força de llei sobre diferents qüestions socials, econòmiques i fins i tot polítiques.

A més, i trencant amb la tradició constitucional fins avui, el president podrà ser membre i fins i tot líder d'un partit polític. Per poder convertir-se en cap d'Estat a l'agost del 2014, Erdogan va renunciar a ser membre de l'AKP, si bé mai ha deixat de ser el punt de referència del partit i una figura omnipresent.

Però potser, l'apartat que més preocupa els grups de defensa dels Drets Humans és el relatiu al creixent poder que el president tindrà sobre el sistema judicial, quelcom que ja havien denunciat en els últims anys i que es va aguditzar arran de la temptativa colpista, amb la purga de nombrosos magistrats.

En cas de tirar endavant la reforma, Erdogan podrà designar a més integrants de l'Alt Consell de Jutges i Fiscals (HSYK, per les seves sigles en turc), l'òrgan que regula la professió judicial al país i assigna els llocs, i del Tribunal Constitucional, encarregat d'interpretar la Carta Magna i jutjar els delictes comesos per alts càrrecs.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació