15
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
18
d'abril
a les
10:19h
La llei de l'estatut dels expresidents va ser aprovada el 2003 pensant en un cas i un perfil molt particular. El d'algú que, després de 23 anys al capdavant de la Generalitat, es retirava a una tasca intel·lectual i de representació no tan partidista per la qual necessitava de suport personal i econòmic. Aquest algú, però, va renunciar el 2014 al seu estatus d'expresident i ara aquest és ostentant per tres polítics amb situacions personals ben diferents a la plantejada inicialment. Malgrat tot, les seves oficines segueixen ben actives, tal com es pot comprovar en les memòries del 2016 que van lliurar al Parlament i a les quals ha tingut accés NacióDigital, segons les quals la seva activitat va tenir un cost de quasi 110.000 euros. Personal, cotxe, despatx i pensions, a banda.
Segons la llei del 2003, les oficines dels expresidents tenen assignats d'entrada tres llocs de treball, un automòbil amb xofer, els serveis de seguretat necessaris i una dotació pressupostària determinada a justificar posteriorment. A banda, cada expresident té dret a una pensió equivalent al 80% del rebut en el càrrec durant la meitat del temps que l'han ostentat (o per una legislatura, com a mínim) i una pensió vitalícia a partir dels 65 anys equivalent al 60% del salari. Així, Pasqual Maragall cobra la pensió, mentre que José Montilla ja no té dret a cap sou.
Tot i això, l'actual senador del PSC sí que disposa d'una oficina cèntrica i força cara. En concret, el seu arrendament li costa a la Generalitat 102.889,16 euros anuals (6.607,33 euros dels quals, per a despeses comunitàries), segons es preveu en els pressupostos del 2017, ja que es tracta d'un espai de 310,5 metres quadrats a l'avinguda Diagonal. En canvi, Maragall disposa d'un despatx més modest, de 82,7 metres quadrats, al carrer de Brusi, amb un cost total de 13.411,94 euros anuals, més 12.336,2 euros per a la seva seguretat i 2.424,99 euros de plaça de pàrquing -en total 28.173,13 euros-. En els dos casos, aquestes quantitats no inclouen els manteniments i consums d'energia, els quals també van a càrrec de la Generalitat. Finalment, el cost de la seguretat d'Artur Mas és de 18.624,8 euros i no requereix de cap lloguer, ja que va optar per instal·lar la seva oficina al Palau Robert, el qual ja era propietat de la Generalitat.
Entre 32.000 i 42.000 euros en despeses diverses
Així, doncs, a més de les despeses d'arrendaments, de pensions, de personal -a les oficines de Pasqual Maragall i José Montilla hi ha una de les tres places no coberta-, de vehicles i de seguretat, les oficines dels expresidents poden passar factures per a les tasques que realitzen, malgrat que, en algun cas, es pot confondre la figura de l'expresident amb la del polític encara en actiu, com passa amb Montilla -senador del PSC- o Mas -líder del PDECat-.
De fet, el predecessor de Carles Puigdemont a la Generalitat és qui presenta una memòria amb més activitats i despesa declarada, de fins a 41.723,36 euros, la majoria de la qual per a despeses de seguretat addicionals -quasi 30.000 euros-, tot i que també destaquen els 7.710,6 euros en viatges -recentment, el Govern li ha encarregat fer pedagogia del referèndum, junt a Joana Ortega i Irene Rigau- o els 3.309,1 euros en àpats protocolaris. Sigui com sigui, la memòria de l'oficina de Mas concreta que l'expresident ha realitzat 74 audiències o reunions, ha rebut "visites de representants diplomàtics, d'organismes, entitats i institucions nacionals i internacionals", "també del sector econòmic, social, cultural, acadèmic, científic, sanitari, educatiu, esportiu i religiós, i del voluntariat" o "del sector públic i particulars".
A banda, Mas va celebrar l'any passat 41 visites a ciutats i pobles de 26 comarques diferents, i ha escrit dos pròlegs de llibres i 14 articles d'opinió (6 dels quals, a La Vanguardia). Finalment, el document concreta un per un els 145 actes i esdeveniments públics en què ha assistit, els quals poden anar des de conferències de l'ANC, dinars amb empresaris i visites a fires i empreses, fins a la manifestació de l'11 de setembre, un acte de suport a Francesc Homs per a la seva imputació o la concentració contra la judicialització del procés.
Al seu torn, l'oficina de Montilla va gastar 32.337 euros, 22.403,7 dels quals també en despeses de seguretat i viatges. A banda, però, en va destinar 2.622,1 a ornaments d'oficina, 2.167,3 en premsa o 2.079,6 en aparcament. Les despeses de representació li van costar 1.237,6 euros. De fet, la seva memòria apunta que va participar en 92 actes com a expresident (a banda queda la tasca de senador), tot i que aquests no estan detallats, excepte nou d'aquests, com la gala del Català de l'any, el lliurament del 48è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la reunió del Cercle d'Economia a Sitges, la Trobada d'Economia a Sagaró o La Marató de TV3. A banda, ha mantingut 16 contactes amb mitjans de comunicació, ha rebut 118 visites (un 60% polítiques, un 20% culturals, educatives o periodístiques, i un 20% de l'àmbit econòmic i empresarial). Finalment, l'oficina ha editat dos llibres denominats "Fets i Paraules" amb un recull dels textos que publica Montilla i ha començat a incorporar i ordenar un arxiu fotogràfic sobre l'expresident.
Finalment, l'oficina de Maragall va tenir despeses per un valor total de 35.420,1 euros, la immensa majoria dels quals per a escortes i acompanyament (32.240,1 euros), ja que, com explica la seva memòria, "la situació personal de l'expresident requereix que vagi sempre acompanyat per garantir, així, que la seva activitat diària es realitza en òptimes condicions i l'oficina no compta amb els mitjans materials i personals adequats per cobrir aquesta funció", motiu pel qual els ha de contractar. D'aquesta manera, Maragall va assistir a 18 actes, entre els quals la presa de possessió de Puigdemont, l'homenatge a Muriel Casals, presentacions de llibres o estrenes de pel·lícules, el concert homenatge als voluntaris catalans de la Gran Guerra al Palau de la Música, conferències, o la inauguració de la nova seu de la Fundació Pasqual Maragall. Igualment, la seva oficina col·labora per tirar endavant els ens que va impulsar l'expresident català, com la Fundació Pasqual Maragall contra l'Alzheimer, la Fundació Catalunya Europa o la Càtedra Pasqual Maragall d'Economia i Territori (a la Universitat de Barcelona).
Segons la llei del 2003, les oficines dels expresidents tenen assignats d'entrada tres llocs de treball, un automòbil amb xofer, els serveis de seguretat necessaris i una dotació pressupostària determinada a justificar posteriorment. A banda, cada expresident té dret a una pensió equivalent al 80% del rebut en el càrrec durant la meitat del temps que l'han ostentat (o per una legislatura, com a mínim) i una pensió vitalícia a partir dels 65 anys equivalent al 60% del salari. Així, Pasqual Maragall cobra la pensió, mentre que José Montilla ja no té dret a cap sou.
Tot i això, l'actual senador del PSC sí que disposa d'una oficina cèntrica i força cara. En concret, el seu arrendament li costa a la Generalitat 102.889,16 euros anuals (6.607,33 euros dels quals, per a despeses comunitàries), segons es preveu en els pressupostos del 2017, ja que es tracta d'un espai de 310,5 metres quadrats a l'avinguda Diagonal. En canvi, Maragall disposa d'un despatx més modest, de 82,7 metres quadrats, al carrer de Brusi, amb un cost total de 13.411,94 euros anuals, més 12.336,2 euros per a la seva seguretat i 2.424,99 euros de plaça de pàrquing -en total 28.173,13 euros-. En els dos casos, aquestes quantitats no inclouen els manteniments i consums d'energia, els quals també van a càrrec de la Generalitat. Finalment, el cost de la seguretat d'Artur Mas és de 18.624,8 euros i no requereix de cap lloguer, ja que va optar per instal·lar la seva oficina al Palau Robert, el qual ja era propietat de la Generalitat.
Entre 32.000 i 42.000 euros en despeses diverses
Així, doncs, a més de les despeses d'arrendaments, de pensions, de personal -a les oficines de Pasqual Maragall i José Montilla hi ha una de les tres places no coberta-, de vehicles i de seguretat, les oficines dels expresidents poden passar factures per a les tasques que realitzen, malgrat que, en algun cas, es pot confondre la figura de l'expresident amb la del polític encara en actiu, com passa amb Montilla -senador del PSC- o Mas -líder del PDECat-.
De fet, el predecessor de Carles Puigdemont a la Generalitat és qui presenta una memòria amb més activitats i despesa declarada, de fins a 41.723,36 euros, la majoria de la qual per a despeses de seguretat addicionals -quasi 30.000 euros-, tot i que també destaquen els 7.710,6 euros en viatges -recentment, el Govern li ha encarregat fer pedagogia del referèndum, junt a Joana Ortega i Irene Rigau- o els 3.309,1 euros en àpats protocolaris. Sigui com sigui, la memòria de l'oficina de Mas concreta que l'expresident ha realitzat 74 audiències o reunions, ha rebut "visites de representants diplomàtics, d'organismes, entitats i institucions nacionals i internacionals", "també del sector econòmic, social, cultural, acadèmic, científic, sanitari, educatiu, esportiu i religiós, i del voluntariat" o "del sector públic i particulars".
A banda, Mas va celebrar l'any passat 41 visites a ciutats i pobles de 26 comarques diferents, i ha escrit dos pròlegs de llibres i 14 articles d'opinió (6 dels quals, a La Vanguardia). Finalment, el document concreta un per un els 145 actes i esdeveniments públics en què ha assistit, els quals poden anar des de conferències de l'ANC, dinars amb empresaris i visites a fires i empreses, fins a la manifestació de l'11 de setembre, un acte de suport a Francesc Homs per a la seva imputació o la concentració contra la judicialització del procés.
El senador i expresident José Montilla, minuts abans d'un acte. Foto: Marina Bou/Nació Digital.
Al seu torn, l'oficina de Montilla va gastar 32.337 euros, 22.403,7 dels quals també en despeses de seguretat i viatges. A banda, però, en va destinar 2.622,1 a ornaments d'oficina, 2.167,3 en premsa o 2.079,6 en aparcament. Les despeses de representació li van costar 1.237,6 euros. De fet, la seva memòria apunta que va participar en 92 actes com a expresident (a banda queda la tasca de senador), tot i que aquests no estan detallats, excepte nou d'aquests, com la gala del Català de l'any, el lliurament del 48è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la reunió del Cercle d'Economia a Sitges, la Trobada d'Economia a Sagaró o La Marató de TV3. A banda, ha mantingut 16 contactes amb mitjans de comunicació, ha rebut 118 visites (un 60% polítiques, un 20% culturals, educatives o periodístiques, i un 20% de l'àmbit econòmic i empresarial). Finalment, l'oficina ha editat dos llibres denominats "Fets i Paraules" amb un recull dels textos que publica Montilla i ha començat a incorporar i ordenar un arxiu fotogràfic sobre l'expresident.
Finalment, l'oficina de Maragall va tenir despeses per un valor total de 35.420,1 euros, la immensa majoria dels quals per a escortes i acompanyament (32.240,1 euros), ja que, com explica la seva memòria, "la situació personal de l'expresident requereix que vagi sempre acompanyat per garantir, així, que la seva activitat diària es realitza en òptimes condicions i l'oficina no compta amb els mitjans materials i personals adequats per cobrir aquesta funció", motiu pel qual els ha de contractar. D'aquesta manera, Maragall va assistir a 18 actes, entre els quals la presa de possessió de Puigdemont, l'homenatge a Muriel Casals, presentacions de llibres o estrenes de pel·lícules, el concert homenatge als voluntaris catalans de la Gran Guerra al Palau de la Música, conferències, o la inauguració de la nova seu de la Fundació Pasqual Maragall. Igualment, la seva oficina col·labora per tirar endavant els ens que va impulsar l'expresident català, com la Fundació Pasqual Maragall contra l'Alzheimer, la Fundació Catalunya Europa o la Càtedra Pasqual Maragall d'Economia i Territori (a la Universitat de Barcelona).