La caixa B

Cada català hauria de treballar un any gratis per eixugar tot el deute públic

El nombre de llars sense ingressos i nens a càrrec creix a Barcelona, l'Estat atorga zero euros en ajudes a joves a l'estranger, Espanya és l'estat de la UE on menys gent viu en cases, quatre mesos de neteja de les dependències de la Guàrdia Reial a la Zarzuela costen 87.120 euros... entre altres dades ocultes de la setmana

per Roger Tugas Vilardell , 15 d'abril de 2017 a les 15:41 |
Algunes organitzacions, com la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute de València, s'han mobilitzat per auditar i no pagar part del deute públic. | Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute de València
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La hipoteca en forma de deute públic que ha inflat la crisi econòmica i les polítiques d'austeritat és enorme. I costarà molts anys que torni a una situació suportable, en especial davant les dificultats que patirà l'Estat en el moment en què el Banc Central Europeu apugi els tipus i el cost dels interessos del deute es disparin. Ara bé, si es volgués eixugar tota aquesta llosa de cop -en part, creada arran de polítiques costoses i controvertides com el rescat bancari, infraestructures majestuoses o indemnitzacions al Castor-, hi hauria una via. Tan senzill com que cada català treballés un any gratis, cedint a l'administració tots els seus guanys. Així, Catalunya ja deixaria a zero la factura del deute autonòmic i la part proporcional de l'estatal. Tan simple com inverossímil, en tot cas.

Aquesta és una de les xifres d'aquesta setmana, la qual ve acompanyada per altres conseqüències nefastes de la crisi, com l'augment del nombre de cases sense cap tipus d'ingrés i menors vivint-hi. Un fet que ha obligat molts joves a emigrar i aquests, tot i que el govern espanyol va obrir una línia de subvencions per a ajudar-los, van veure com de cop se'ls tancava la porta a aquests recursos, els quals es van reduir a zero durant el 2016. En canvi, sí que hi ha partides per condecorar policies o per netejar les dependències de la Guàrdia Reial a la Zarzuela.

353 dies treballats per pagar el deute
El forat del deute públic ha deixat de créixer. No és poca cosa. De fet, segons l'observatori del deute de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Catalunya és dels pocs territoris de l'Estat on el percentatge de deute en relació al PIB va caure el 2016, juntament amb les Illes Balears i les Illes Canàries (al País Valencià, en canvi, va créixer 1,1 punts). Malgrat tot, aquest mateix informe també apunta que l'estancament pot durar força temps i que el repte de reduir l'endeutament trigarà a arribar. Així, el deute públic autonòmic català va augmentar del 7,8% del PIB el 2007 al 35,4% l'any passat. I segons l'Airef, aquest recularà fins al 35,2% el 2017, però llavors es mantindrà força estable, fins al 35,1% el 2020.

I això que la llei d'estabilitat pressupostària obliga a que el deute públic autonòmic se situï en el 13% aquell 2020. L'Airef ho veu inassumible, en especial per a Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Castella-la Manxa (que no ho aconseguiran abans del 2047) i, per això, reclama relaxar aquest objectiu i fer-lo més realista. Últimament, però, el govern espanyol fa poc cas a aquest organisme. Sigui com sigui, l'objectiu de deute de l'administració general de l'Estat tampoc no és massa viable, atès que va tancar el 2016 al 71,6% del PIB i arribarà previsiblement al 2020 al 68,6%, quan la llei l'obliga a estar en el 44%. Els únics que compleixen són els ajuntaments, que podent tenir un deute del 3% del PIB d'aquí a quatre anys, ja van tancar l'exercici passat al 2,9%.

Quants dies de salari haurien de regalar els ciutadans per acabar amb el deute públic de cadascuna de les seves autonomies? Aquest és un càlcul que també fa l'Airef i que situa els valencians com els que més s'haurien d'arremangar: haurien de cedir 153 jornades laborals, seguits pels habitants de Castella-la Manxa (134) i els catalans (128). Ara bé, l'organisme també assenyala quants jornals caldria lliurar per eixugar també el deute de l'Estat, amb la hipòtesi que aquest es repartís de forma igualitària entre tots els ciutadans. En aquest cas, com que la renda mitjana dels catalans és superior a la global espanyola, cada català tindria prou amb regalar 225 dies de treball, mentre que cada extremeny n'hauria de cedir 398. En total, per tant, cada català hauria de renunciar a les pagues de 353 dies per acabar amb tot el deute públic, quasi les de tot un any.
 
JORNADES DE TREBALL QUE HAURIA DE REGALAR CADA CIUTADÀ PER EIXUGAR EL DEUTE PÚBLIC
17.600 llars sense ingressos a Barcelona
Una de les cares més precàries de la crisi és la de les llars sense ingressos, en especial les que tenen fills a càrrec. A mesura que la situació econòmica ha anat millorant, afortunadament aquesta casuística ha anat esdevenint menys comuna. Malgrat tot, no ha estat així a tot arreu. Així, segons una resposta parlamentària del govern espanyol al PSOE, el nombre de llars amb menors de 16 anys vivint-hi sense cap tipus d'ingrés (tampoc no compta com a tal una pensió o una prestació o subsidi d'atur) s'ha reduït de les 194.700 a tot l'Estat a finals del 2015 fins a les 165.800 un any més tard, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa.

Malgrat tot, a algunes províncies no ha estat així. A la de Barcelona, per exemple, el nombre de llars sense ingressos amb menors de 16 anys a càrrec va créixer de les 16.600 a les 17.600 durant l'any passat. A les altres demarcacions que detalla l'executiu central, en canvi, aquesta xifra es redueix o es manté.
 
NOMBRE DE LLARS SENSE CAP TIPUS D'INGRÉS I AMB MENORS DE 16 O MENYS ANYS, PER DEMARCACIONS

0 ajudes a joves a l'estranger
Una altra cara ben comuna de la crisi és la immensa quantitat de joves que han hagut d'emigrar per trobar feina, una xacra que no s'ha reduït massa els últims anys (més de 75.000 joves han hagut de marxar dels Països Catalans per trobar feina). Malgrat tot, l'Estat no va concedir el 2016 ni un euro d'ajudes del seu programa de subvencions per a joves a l'estranger, segons ha admès en una resposta parlamentària al PSOE. Això es deu al tancament comptable avançat que va decretar a l'agost el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i que va tallar els procediments per subscriure nous contractes, convenis o subvencions.

D'aquesta manera, malgrat que els primers de l'any s'havien convocat aquestes subvencions, destinades a les ajudes en la integració social i laboral dels joves a l'estranger, per a la formació i pràctiques, per al perfeccionament d'una llengua estrangera o per facilitar-ne el retorn, el procediment per a la seva concessió va quedar truncat i les 174 peticions rebudes van ser ignorades i els 4,55 milions pressupostats amb aquesta finalitat no es van gastar.

Com tampoc els 600.000 euro per a ajudes per a la comunicació d'espanyols al món (s'havien rebut 95 peticions) o els 450.000 euros per a projectes d'investigació a l'exterior (67 peticions ignorades). De fet, només es van atendre 11 de les 209 demandes d'ajudes per a centres d'assistència social, sanitària o cultural a l'exterior (van rebre 29.500 euros dels 442.000 pressupostats) i 3 de les 275 peticions per a associacions espanyoles a l'exterior (que van cobrar 8.700 euros dels 900.000 previstos).
9 policies detinguts
L'operació Catalunya ja es debat obertament a les institucions. El portaveu adjunt d'ERC, Gabriel Rufián, i l'exdirector de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, van protagonitzar un dur combat dialèctic en la comissió d'investigació sobre aquest assumpte, mentre el Parlament es prepara per impulsar la seva pròpia comissió d'investigació. Durant aquestes sessions, s'intentarà esclarir quins agents van dirigir i participar en aquesta operació, però el PSOE ja va preguntar per escrit si la Policia Nacional havia apartat membres del cos per actuacions vinculades a qüestions polítiques.

En aquest sentit, el govern espanyol ha assenyalat que el nomenament del comissari Florentino Villabona Madera com a director adjunt operatiu de la Policia Nacional ha de servir per frenar qüestions com les plantejades, així com admet que nou funcionaris de la Policia Nacional van ser detinguts el 2016 i disset més van ser investigats, tot i que no en concreta els motius, els quals són "de diferent naturalesa". Els detalls caldrà buscar-los en les compareixences parlamentàries.
33,7% persones vivint en cases
La imatge bucòlica dels carrers llargs amb cases a banda i banda, amb els seus jardins ben cuidats i plens de flors, a Irlanda o determinades zones del Regne Unit, està més que justificada. Bé, quant a la botànica, dependrà més de l'habilitat dels propietaris, però és cert que a aquests dos estats quasi no saben què implica viure en pisos. I és que el  92,5% dels irlandesos i el 84,4% dels britànics resideixen en cases. Són els estats de la Unió Europea on aquests percentatges són més elevats, seguits de Croàcia, Bèlgica o els Països Baixos, segons dades d'Eurostat.

Per contra, Espanya és l'estat on un percentatge inferior d'habitants viu en cases, ja que només ho fa poc més d'un terç d'aquests, una mica per sota de Letònia i Estònia. Malgrat tot, quant al tamany dels pisos, hi ha tres estats a la Unió Europea on més habitants viuen en pisos amb deu o més habitatges: Letònia (56,8%), Estònia (54,6%) i Lituània (49,3%), mentre que el percentatge espanyol és del 45,4%.
 
PERCENTATGE D'HABITANTS DE CADA ESTAT QUE RESIDEIXEN EN CASES, PISOS PETITS O PISOS GRANS
 


I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:

617.000 €
Les ajudes al desenvolupament i la cooperació han acumulat retallades del 70% en les seves partides, durant la crisi. Tot i això, a partir d'ara l'Associació Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament gaudirà d'un portal web i uns serveis d'administració electrònica fantàstics, ja que en licita el manteniment per a dos anys per un valor de 617.000 euros, una quantitat gens menyspreable.
252.285 €


Recordeu l'anunci en què Xavier Hernández i Gemma Mengual et convidaven a casa seva? Era la campanya de turisme de Catalunya del curs passat, el missatge de la qual es repetirà de cara a aquest 2017, ja que l'Agència Catalana de Turisme ha licitat per 252.285 euros la creativitat, disseny, producció i estratègia de desenvolupament d'una campanya de publicitat de la marca Catalunya al mercat intern, estatal -en especial, Madrid, País Valencià, Saragossa, Bilbao, Sant Sebastià i Logronyo- i internacional -sobretot, França- durant el 2017. El lema seguirà sent el mateix: "Catalunya és casa teva".
212.988 €
En paral·lel a la recerca del turista, Catalunya rep també persones d'arreu del món amb intencions més permanents, normalment amb algunes dificultats pròpies i una situació socioeconòmica complicada. Per això, l'Ajuntament ha licitat per 212.988 euros el Servei d'Atenció a Immigrants Emigrants i Refugiats (SAIER), per tal "facilitar i acompanyar a les persones que viuen a Barcelona en els seus projectes de mobilitat internacional (immigració, refugi, emigració i retorn), per a afavorir la convivència en la diversitat, la igualtat i la cohesió social a la ciutat", així com "oferir un servei d'orientació, assessorament i acompanyament jurídic a aquelles persones susceptibles de sol·licitar l'asil davant de l'Administració de l'Estat", qui en té les competències. SAIER va atendre 13.347 usuaris i va realitzar 46.340 activitats el 2016.
122.694 €

L'ex-delegat del govern espanyol al País Basc, Carlos Urquijo, codnecorant agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Foto: Europa Press


Arriben temps d'heroïcitats. O això deu creure la Policia Nacional, que ha licitat un mínim de 5.000 creus al mèrit policial amb distintiu blanc i un mínim de 200 amb distintiu vermell, per 122.694 euros. La primera distinció s'atorga a agents que hagin protagonitzats fets d'alt patriotisme o lleialtat o que hagin sobresortit en el compliment del deure o la realització d'estudis científics que hagin prestigiat el cos, mentre que la segona condecoració la reben aquells que han estat ferits en acte de servei o que hagin actuat de forma especialment valenta i abnegada en situacions de risc. Qui en vulgui una per a la col·lecció, ja sap què li toca!
87.120 €
La setmana passada vam saber que la neteja de la Zarzuela i el Pardo podia ascendir a 544.500 euros. Aquesta quantitat, però, es veu que no inclou tots els espais d'aquests palaus, ja que aquesta setmana s'ha licitat per 87.120 euros un contracte de neteja de la cuina, el menjador i les altres dependències de la Guàrdia Reial a la Zarzuela. I aquesta quantitat seria només per quatre mesos de feina. I és que els plecs especifiquen que algunes tasques (com escombrar, buidar cendrers i papereres, treure la pols, reposar el paper higiènic, desinfectar els vestuaris...) s'han de fer diàriament. Realment, tant hi ha a netejar?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació