La privacitat, encara existeix?

“A Internet és molt senzill fer que alguna cosa sigui pública, i molt complicat que sigui privada”. La frase és del periodista i escriptor Timothy Garton Ash, inclosa al seu darrer llibre: Libertad de palabra (ed. Tusquets). Segons l’autor, les possibilitats de vigilància de les noves tecnologies arriben més enllà de les absurdes maniobres de la Stasi”. La tesi principal de l’obra de Garton Ash, revisa i explica el funcionament de les eines més innovadores per analitzar grans quantitats de dades dels usuaris d’Internet. Alhora que alerta dels negocis que multinacionals tecnològiques i empreses de màrqueting estan fent amb el nou petroli tecnològic o big data.  

“Internet no està en braços d’àngels. És gestionada i explotada per empreses i controlada pels governs, que també hi tenen accés. Totes dues formes de poder, la privada i la pública, són una amenaça per a la intimitat. Aquesta és la lliçó que es va extreure d’Edward Snowden, que les autoritats nord-americanes i britàniques havien obligat a les empreses de telecomunicacions i Internet a compartir les seves dades”.

“A Internet és molt senzill fer que alguna cosa sigui pública, i molt complicat que sigui privada”, diu Garton Ash.

 
El també professor d’Estudis Europeus a la Universitat d’Oxford recorda en el llibre la mítica frase del que va ser president de Sun Microsystems, Scott McNealy: “De totes maneres, no tenen res de privacitat. Assumeixin-ho”. I Garton Ash afegeix: “La privacitat és també una condició de la llibertat d’expressió. La condició consisteix en la possibilitat d’escollir quina informació ha de ser privada i confiar en què la decisió sigui respectada”. A partir d’aquí, fa un repàs a la història més recent per recordar situacions de persecució policial i repressió. “Recordo als meus amics dissidents de l’Europa Oriental en les seves cuines, escrivint missatges críptics en trossos de paper per sortejar els micròfons de la policia secreta”.
 
Hi ha res que puguem fer?

Els telèfons mòbils faciliten la vida, entretenen, són la nostra agenda, solucionem problemes familiars i assumptes de treball amb només un missatge de WhatsApp, etc. Però tots aquests moviments deixen un rastre personal constant en temps real. Els locals que freqüentem, les amistats, a quines hores consultem informació, i quanta estona dediquem a cada app. Amb aquestes dades les empreses poden oferir nous serveis, que ens faran estalviar temps a canvi de noves experiències. 

La privacitat està més protegida a Europa que als EUA. Però dos fets fan que aquesta diferència sigui, ara, major. La setmana passada, el Congrés dels Estats Units va signar una resolució que té per objectiu derogar la llei que Obama havia d’aplicar de protecció a la intimitat a Internet. Això ha provocat que s’obri, de nou, el debat sobre el tractament de les dades dels usuaris i la vulneració a la privacitat a la Xarxa. El segon fet, és que Europa ha aprovat el nou Reglament de protecció de dades- d’obligat compliment el maig del 2018 per a tots els països de la UE- i que posa especial èmfasi en la privacitat.

El Congrés dels Estats Units ha derogat la llei de protecció a la intimitat a Internet. Això ha reobert un debat sobre el tractament de les dades

 
En aquest sentit, el passat  3 d’abril es va celebrar al Palau de la Generalitat, la jornada: “Privacitat, una qüestió de democràcia”. La directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), M. Àngels Barbarà, va explicar que estem en un procés de simbiosi entre els éssers humans i les màquines. "Som als inicis de la quarta revolució industrial, on les tecnologies emergents -big data, la Internet de les coses, la intel·ligència artificial o la robòtica- es construeixen i amplifiquen d'acord amb la datificació, contínua i exponencial, de les nostres vides”. Segons Barbarà, aquest context pot portar-nos a convertir un dret fonamental, en un simple bé que serveixi "per comerciar amb la nostra vida, per negociar la nostra llibertat i per delimitar la nostra capacitat de decidir sobre allò que ens afecta com a individus i com a societat”. 
 A qui li importa?

Les paraules de la directora de l'APDCAT poden semblar molt alarmants però no és l'única que està alertant sobre la pèrdua de privacitat. Ja fa molts anys que l'investigador i escriptor bielorús, Evgeni Morozov, explica de manera vehement com les empreses i els governs maneguen la nostra informació, sense un permís explícit. Qualsevol dels seus llibres dels darrers anys donen moltes pistes sobre les trampes de la tecnologia actual.

Una altra veu és la de Joseph Cannataci, relator especial del dret a la privacitat de les Nacions Unides, designat com a figura independent per realitzar el Rapport anual sobre Privacitat. “El 90% de la gent no és conscient de la quantitat de dades que deixa a l’abast de tercers només fent clic per entrar a una web". Cannataci destaca també que, encara que ho sabessin, no els importa gaire. "Ens aboquem a un món on tot és smart menys nosaltres. La compilació massiva de big data ens està duent cap a una degradació inacceptable de la nostra qualitat de vida".

“Hem de ser plenament conscients que les dades són un dels actius més importants per al desenvolupament de l’economia, de la societat i de la política”, continua Barbarà. "Però aquestes no poden ser una simple moneda de canvi”.
 Les dades, el petroli

Durant el Mobile World Congress d'enguany, Telefònica va presentar Aura, "un nou model de relació amb els seus clients basat en intel·ligència cognitiva, pioner en el sector". El serveix consisteix en una app que convida als usuaris a donar les seves dades de geolocalització, o la ciutat de residència, o l'edat, o el nivell d'estudis, etc. a canvi de participar en campanyes amb terceres empreses que li oferiran descomptes en serveis com assegurances de cotxes, o facilitats a l'hora de demanar un crèdit en un banc, o poden contribuir en una campanya solidària aportant les dades en lloc de diners. 

"L'usuari podrà, en tot moment, cancel·lar l'ús de les seves dades i sempre sabrà cap a on van a parar", van explicar a NacióDigital personal comercial de Telefònica durant la MWC2017. "Per descomptat, totes les dades que fem servir són anonimitzades i mai surten dels nostres servidors, no les venem a empreses". El servei està encara en fase de proves i s'aplicarà a tots els països on l'operadora funciona. Entre els acords que ja tenen signats figuren Maphre, UNICEF i CaixaBank.

Les veus crítiques no van trigar a reaccionar. Després de l'anunci, el col·lectiu Xnet va recordar que "Telefònica té un munt de dades nostres, entre elles les de facturació, missatges i trucades, pagaments, geolocalització, webs visitades i el temps. Si tens contractats serveis com Imagenio, tenen dades de què canals de televisió veus i quines sèries i pel·lícules prefereixes". Pel col·lectiu activista, l'Aura fa el mateix que Whatsapp o Google amb les dades personals. "Però ara crea un perfil més sobre tu per negociar amb elles. Tot i que assegura que no les vendrà, ja ha deixat clar que serà un avantatge competitiu respecte altres proveïdors de telefonia i d'Internet", diuen des d'XNET. 
 
No hi ha una conclusió per aquest debat. Les generacions més joves no semblen amoïnades per la captura i recopilació de les dades personals. Som els que venim d'un món analògic que encara posem la privacitat a la balança. La tecnologia actual és imparable, possibilita negocis i els negocis són diners. Que ara s'hagi de fer explícit per llei el valor de les dades personals (almenys a Europa) i que, aquestes serveixin per proporcionar-nos descomptes o nous serveis, modificarà -sens dubte- la nostra relació amb les empreses. Però també el nostre concepte sobre el valor que té la informació privada.

Molt aviat, haurem de decidir quin preu posem a les nostres dades. Com d'atractius hauran de ser els serveis i la contraprestació? Produirem dades únicament com a moneda de canvi? Potser quan ja estiguem acostumats a aquest nou panorama tecnològic, algú s'aturarà i es preguntarà: La privacitat encara existeix?