Procés català

El referèndum unilateral mobilitzarà un milió més de votants que el 9-N, segons una enquesta d'ERC

El sondeig, al qual ha tingut accés NacióDigital, pronostica una estimació de vot de més de 3,3 milions d'electors si s'hi inclou la participació dels catalans residents a l'estranger | Un 69% dels votants dels "comuns" acudirien "segur" a les urnes encara que el referèndum s'organitzés sense permís de l'Estat | El "sí" s'imposaria en la consulta vinculant: un 57% dels electors optaria per la independència davant d'un 42% de "no"

per Joan Serra Carné, 17 d'abril de 2017 a les 22:00 |
Cues per votar el 9-N | Martí Albesa
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La via pactada continua sent la prioritat del Govern de la Generalitat. De fet, el Pacte Nacional pel Referèndum, que reuneix les forces compromeses amb el dret a decidir, explora un acord amb l'Estat per convocar una consulta vinculant sobre el futur polític de Catalunya. Ara bé, davant la negativa del govern espanyol, l'executiu català mourà fitxa. L'estat major del procés -format pel Govern, els partits i les entitats sobiranistes- es planteja donar per esgotada la via pactada a finals de maig i obrir l'escenari del referèndum unilateral. I aquesta votació sense el permís de l'Estat també disposa d'una àmplia acceptació. Almenys així ho reflecteix una enquesta elaborada per ERC, que preveu que una consulta vinculant arrossegaria a les urnes més de 3,3 milions de catalans, més d'un 60% del cens.

El sondeig, fet a 1.780 persones aquest mes de març -i al qual ha tingut accés NacióDigital-, pronostica una participació superior a la mobilització del 9-N. En el procés participatiu del 2014, que no era de caràcter vinculant, hi van prendre part 2,33 milions de catalans. Segons l'enquesta, l'estimació de vot se situaria en una forquilla d'entre 2,91 i 3,12 milions de votants, una xifra a la qual s'hi hauria d'afegir 196.000 catalans residents a l'estranger. La mostra preveu una intenció de vot més elevada (3,74 milions d'electors que anirien a votar, un 70% del cens), tot i que la participació sol estar sobre-representada en les enquestes. L'estimació de vot acostuma a ser més fiable.


Tot i que alguns sondejos recents -com el del CEO- havien apuntat un retrocés dels partidaris de la independència, en l'enquesta que es maneja a les files republicanes el "sí" s'imposaria en un referèndum vinculant: un 57% dels ciutadans que mostren predisposició per anar a votar optaria per la independència davant d'un 42% que descartaria trencar amb Espanya. El percentatge resulta més elevat si només es comptabilitza el sentit del vot entre els que manifesten que anirien a votar "segur": en aquest cas, un 69,7% estan convençuts que el camí que convé a Catalunya és el de l'estat propi. Entre les bases dels "comuns", un 45% seria partidari de la butlleta del sí.

Els electors dels "comuns", interpel·lats pel referèndum

Els partits que integren el bloc independentista van subscriure un acord per convocar el referèndum com a molt tard a finals del mes de setembre. De la via unilateral no en són partidaris els "comuns", tal com detallava dilluns passat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una entrevista a NacióDigital. Colau apuntava que "tornaria a ser una equivocació precipitar el referèndum". Però els electors d'aquest espai polític acudirien a votar encara que la consulta es fes sense un pacte previ amb l'Estat. Segons l'enquesta d'ERC, les dades d'intenció de vot revelen que un 69% dels votants dels "comuns" consultats participarien "segur" en una votació unilateral mentre que un 14% "probablement" es mobilitzaria.

Els electors de partits unionistes, per la seva banda també se sentirien interpel·lats: un 39% dels votants de Ciutadans, i un 42% dels ciutadans que defensen les tesis del PSC i PP acudirien a les urnes.


La participació dels electors de partits independentistes se situaria en percentatges molts més elevats: un 95% dels votants d'ERC i el PDECat, i un 93% dels de la CUP se sentirien cridats a participar si es convoqués un referèndum sense el permís de l'Estat.

El malestar per la corrupció 

L'enquesta també es fixa en la percepció que té la ciutadania de la política i dels partits. Un 23% dels enquestes admet estar "cansat" o "furiós" per l'impacte de la corrupció en la vida pública. En relació a les formacions polítiques i els conceptes que s'associen a les seves sigles, el sondeig vincula preferentment l'opció d'ERC als termes "independentista", "honestedat", "esquerres", tot i que els electors també en destaquen, en menor mesura, el factor "oportunista" o "extremista".

En el cas del del PDECat, els principals conceptes són els de "corrupte", "conservador", "oportunista", "demòcrata" o "seny". L'enquesta es va elaborar coincidint amb les declaracions més rellevant del cas Palau, que jutja, entre d'altres qüestions, el presumpte finançament irregular de CDC.

Els principals atributs associats en el sondeig a En Comú Podem, la força que integra els partits de l'esquerra alternativa, són "renovador", "proper" i "oportunista". Pel que fa a la CUP, els ciutadans consultats hi veuen una formació "extremista", "lluitadora" i "independentista".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació