14
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
16
d'abril
a les
9:19h
La fase decisiva del procés sobiranista i l'encongiment electoral de l'espai convergent han provocat una ebullició en tot l'espai del centre i la dreta moderada catalanista, que no es vol confondre amb el bloc unionista. El mapa del centredreta catalanista ofereix actualment una imatge atomitzada (vegeu galàxia).
El debat intern que viu el PDECat, que no sembla capaç de recuperar el gruix dels
sufragis perduts, afegit a la dissolució d'Unió Democràtica i la preocupació que es viu en alguns sectors empresarials davant el més que possible xoc de trens, anima trobades, projectes embrionaris i manifestos que pretenen fer-se amb una part del vot perdut, sense dissimular la nostàlgia per "aquella" Convergència i Unió (CiU) d'abans d'ahir.
Les restes d'Unió Democràtica
Fernández Teixidó i el liberalisme anti-procés
El 6 d'abril, la plataforma Lliures va aprovar la seva constitució en partit polític. Impulsada per l'exconseller de la Generalitat i antic dirigent de CDC Antoni Fernández Teixidó, vol aplegar els sectors moderats crítics amb el procés. Comparteix amb els liberals sobiranistes l'oposició frontal al gir a l'esquerra que, segons ells, s'ha produït a Catalunya; el rebuig al que representa la nova formació dels "comuns"; i una actitud contrària a la influència de la CUP. Tot això els fa ser, però, contraris al procés.
L'acte del 6 d'abril va congregar unes 400 persones. El segon de Fernández Teixidó és l'exdirigent d'UDC Roger Montañola. No és l'únic exmembre d'Unió que s'ha implicat a Lliures. Un altre que forma part del nucli dur és Joan Josep Isern, que va exercir diversos càrrecs en conselleries controlades per Unió en el Govern d'Artur Mas, com la direcció del Servei Català de Trànsit. Una figura que s'ha acostat a Lliures és el periodista i exmilitant del PP Ricard Fernández Deu. En el si de Lliures, però, també hi ha persones de pensament catalanista que recelen del procés sobretot pel pes que ha assolit la CUP.
Liberals i sobiranistes
El Col·lectiu de Catalans Lliures (CCL) vol aplegar els sectors liberals sobiranistes que defensen un referèndum. Amb el lema "Per una Catalunya lliure i liberal", el col·lectiu està preocupat pel que considera una hegemonia dels valors de l'esquerra i la socialdemocràcia en l'àmbit sobiranista. L'empresari Èric Herrera, Toni Florido, el científic Martí Jiménez i l'expert en relacions internacionals Alexander Golovin són alguns dels impulsors del CCL. Han trobat complicitats de figures del món mediàtic com Toni Aira i Enric Vila, signants del seu manifest.
El 31 de març es va presentar la campanya Liberals pel Sí, una iniciativa del CCL que vol vincular els diversos grups que es reclamen d'ideologia liberal i aposten pel procés. Un d'ells és Llibergència, el sector liberal organitzat dins del PDECat -i abans de CDC-, que lidera Marc Guerrero. També donen suport a la campanya, a títol individual, membres dels Students for Liberty, una xarxa internacional de joves liberals d'influència anglosaxona i que a Barcelona presideix Meritxell Camp.
"Volem que la defensa del lliure mercat no quedi orfe en la nova Catalunya que ve", explica Alexander Golovin. "I més quan l'esquerra controla cada cop més l'escenari polític i l'opinió pública", afegeix. Sobre la relació amb els altres grups del centredreta -han protagonitzat un debat públic amb Lliures-, afirma que no confluiran "amb un partit" perquè ells "no ho són". "Però volem col·laborar amb qui defensi algunes de les nostres propostes. Això implica el PDECat, però també Demòcrates, ERC i també Lliures", exposa. La CUP i els "comuns" apareixen com els grans enemics a batre.
Els sectors moderats del PDECat, a l'espera
Una part del discurs de les plataformes moderades, siguin de to més liberal o més democristià, no és molt llunyà del de sectors del PDECat, que potser també comparteixen la nostàlgia pels temps d'hegemonia de la CiU moderada. Llibergència, ja esmentada, té relacions estretes amb el Col·lectiu de Catalans Lliures.
Un altre dels sectors organitzats dins del PDECat, Nova Convergència -que amb el nom ja fa una declaració d'intencions-, liderada per l'exconseller Germà Gordó, se situa en una línia que defineixen de "centre ampli" i que aplega des de socialcristians -com el mateix Gordó- fins a figures liberals i socialdemòcrates. Una altra figura referencial en l'àrea moderada del PDECat és el conseller de Cultura, Santi Vila, proper al sector liberal i que conrea la imatge de polític inclusiu i moderat.
Josep Soler: ERC ja té el vot consolidat, el PDECat ha d'aplegar el vot moderat"
Director de l'Institut d'Estudis Financers (IEF), Josep Soler es defineix com un "liberal progressista i catalanista". El seu és un cas dels qui s'han allunyat del PDECat per la seva actitud "condescendent" amb la CUP: "Més que el procés en si, em preocupa la manera amb què s'està fent. Temo que el procés acabi sent perjudicial per Catalunya fins i tot des del punt de vista nacional".
Josep Soler afirma que "ERC ja té el vot consolidat". "Crec que el PDECat ha d'aplegar el vot moderat, tot l'espai de centre i no tenir complexos per buscar el del centr dreta que no se sent unionista", exposa. Malgrat això, admet "la complexitat de l'esforç, com ha demostrat el fracàs d'UDC".
Joan B. Culla: "Ara no hi ha res més subversiu que propugnar la independència"
L'historiador Joan B. Culla és un bon analista del mapa polític a Catalunya. Ho ha tornat a demostrar en el seu darrer llibre, El tsunami (Pòrtic). Culla explica a NacióDigital que "el viatge de l'antiga Convergència cap a l'independentisme per força havia de tenir un cost electoral perquè entre la massa d'electors hi havia una part que ni tan sols era nacionalista i que optaven per CiU com a força d'ordre". "Per a d'altres, votar Pujol era una manera d'obtenir un certificat de catalanitat. I d'altres eren indiscutiblement catalanistes, però no independentistes", afegeix.
Culla insisteix en una idea que explica el desconcert d'un sector moderat de l'opinió, abans votant pujolista i ara espantat: "CiU era una opció d'ordre, i no hi ha res en aquests moments que sigui més subversiu que propugnar la independència de Catalunya". "L'altre gran factor de desgast ha estat el cas Pujol. En aquest panorama, que el PDECat conservi mig milió de votants és un èxit", raona.
L'historiador analitza els moviments de l'espai de centredreta. "Són intents ben respectables, però diria que és molt difícil, molt, que tinguin èxit a curt termini i que d'aquí pugui sorgir res de sòlid", argumenta. Culla destaca la significació de la fi d'Unió: "Una marca amb vuitanta anys d'història, amb un líder que era presentat com el més sòlid, amb una quota institucional important, i que va acabar amb 100.000 vots en una elecció i entorn els 70.000 en una altra".
Amb aquest panorama, Culla considera que el PDECat és, de molt, el més sòlid de l'espai moderat, "per la seva implantació territorial, pel capital polític acumulat". "El PDECat disposa d'una bona base política de partida", explica. L'historiador afegeix que "fer política de saló i reunir 300 o 400 persones és fàcil, però construir una maquinària política i tenir regidors per tot el territori ja és una altra cosa". I la seva conclusió és contundent: "Fins que el procés sobiranista no tingui un desenllaç democràtic, sigui amb l'èxit o el fracàs, serà difícil que qualli cap opció de centredreta".
El debat intern que viu el PDECat, que no sembla capaç de recuperar el gruix dels
sufragis perduts, afegit a la dissolució d'Unió Democràtica i la preocupació que es viu en alguns sectors empresarials davant el més que possible xoc de trens, anima trobades, projectes embrionaris i manifestos que pretenen fer-se amb una part del vot perdut, sense dissimular la nostàlgia per "aquella" Convergència i Unió (CiU) d'abans d'ahir.
UNA GALÀXIA INQUIETA I FRAGMENTADA
Les restes d'Unió Democràtica
La dissolució d'Unió Democràtica no ha suposat la fi dels projectes pensats per refer un espai democristià. La desvinculació de la Fundació d'Estudis Humanístics Coll i Alentorn (Inehca) del partit a finals de l'any passat ja tenia la intenció d'explorar la possibilitat de construir una nova formació. El 14 de gener, Inehca, que ara presideix l'exeurodiputat Salvador Sedó, va organitzar una jornada de reflexió en què van participar, entre d'altres, la jurista Montserrat Nebrera, el professor d'Esade Carles Losada i Jordi Alberich, director general del Cercle d'Economia.
La presència de Losada i Alberich confirma les complicitats que el missatge de Josep Antoni Duran i Lleida continua trobant en sectors econòmics. La presentació del llibre de Duran Un pa com unes hòsties ho va tornar a corroborar, amb una part representativa del patriciat barceloní, del comte de Godó al president de la Fira, Josep Lluís Bonet, o el de Foment, Joaquim Gay de Montellà.
En l'entorn d'Inehca, Ignasi Farreres, exdirigent d'Unió i exconseller de Treball, també és molt actiu aquests mesos i ha convocat un seguit de trobades d'antics quadres democristians per explorar la creació d'un nou partit. Farreres està en contacte amb l'editor Fèlix Riera, un altre exmilitant democristià que va dirigir Catalunya Ràdio entre el 2012 i el 2015.
La presència de Losada i Alberich confirma les complicitats que el missatge de Josep Antoni Duran i Lleida continua trobant en sectors econòmics. La presentació del llibre de Duran Un pa com unes hòsties ho va tornar a corroborar, amb una part representativa del patriciat barceloní, del comte de Godó al president de la Fira, Josep Lluís Bonet, o el de Foment, Joaquim Gay de Montellà.
En l'entorn d'Inehca, Ignasi Farreres, exdirigent d'Unió i exconseller de Treball, també és molt actiu aquests mesos i ha convocat un seguit de trobades d'antics quadres democristians per explorar la creació d'un nou partit. Farreres està en contacte amb l'editor Fèlix Riera, un altre exmilitant democristià que va dirigir Catalunya Ràdio entre el 2012 i el 2015.
Fernández Teixidó i el liberalisme anti-procés
El 6 d'abril, la plataforma Lliures va aprovar la seva constitució en partit polític. Impulsada per l'exconseller de la Generalitat i antic dirigent de CDC Antoni Fernández Teixidó, vol aplegar els sectors moderats crítics amb el procés. Comparteix amb els liberals sobiranistes l'oposició frontal al gir a l'esquerra que, segons ells, s'ha produït a Catalunya; el rebuig al que representa la nova formació dels "comuns"; i una actitud contrària a la influència de la CUP. Tot això els fa ser, però, contraris al procés.
L'acte del 6 d'abril va congregar unes 400 persones. El segon de Fernández Teixidó és l'exdirigent d'UDC Roger Montañola. No és l'únic exmembre d'Unió que s'ha implicat a Lliures. Un altre que forma part del nucli dur és Joan Josep Isern, que va exercir diversos càrrecs en conselleries controlades per Unió en el Govern d'Artur Mas, com la direcció del Servei Català de Trànsit. Una figura que s'ha acostat a Lliures és el periodista i exmilitant del PP Ricard Fernández Deu. En el si de Lliures, però, també hi ha persones de pensament catalanista que recelen del procés sobretot pel pes que ha assolit la CUP.
Liberals i sobiranistes
El Col·lectiu de Catalans Lliures (CCL) vol aplegar els sectors liberals sobiranistes que defensen un referèndum. Amb el lema "Per una Catalunya lliure i liberal", el col·lectiu està preocupat pel que considera una hegemonia dels valors de l'esquerra i la socialdemocràcia en l'àmbit sobiranista. L'empresari Èric Herrera, Toni Florido, el científic Martí Jiménez i l'expert en relacions internacionals Alexander Golovin són alguns dels impulsors del CCL. Han trobat complicitats de figures del món mediàtic com Toni Aira i Enric Vila, signants del seu manifest.
El 31 de març es va presentar la campanya Liberals pel Sí, una iniciativa del CCL que vol vincular els diversos grups que es reclamen d'ideologia liberal i aposten pel procés. Un d'ells és Llibergència, el sector liberal organitzat dins del PDECat -i abans de CDC-, que lidera Marc Guerrero. També donen suport a la campanya, a títol individual, membres dels Students for Liberty, una xarxa internacional de joves liberals d'influència anglosaxona i que a Barcelona presideix Meritxell Camp.
"Volem que la defensa del lliure mercat no quedi orfe en la nova Catalunya que ve", explica Alexander Golovin. "I més quan l'esquerra controla cada cop més l'escenari polític i l'opinió pública", afegeix. Sobre la relació amb els altres grups del centredreta -han protagonitzat un debat públic amb Lliures-, afirma que no confluiran "amb un partit" perquè ells "no ho són". "Però volem col·laborar amb qui defensi algunes de les nostres propostes. Això implica el PDECat, però també Demòcrates, ERC i també Lliures", exposa. La CUP i els "comuns" apareixen com els grans enemics a batre.
Els sectors moderats del PDECat, a l'espera
Una part del discurs de les plataformes moderades, siguin de to més liberal o més democristià, no és molt llunyà del de sectors del PDECat, que potser també comparteixen la nostàlgia pels temps d'hegemonia de la CiU moderada. Llibergència, ja esmentada, té relacions estretes amb el Col·lectiu de Catalans Lliures.
Un altre dels sectors organitzats dins del PDECat, Nova Convergència -que amb el nom ja fa una declaració d'intencions-, liderada per l'exconseller Germà Gordó, se situa en una línia que defineixen de "centre ampli" i que aplega des de socialcristians -com el mateix Gordó- fins a figures liberals i socialdemòcrates. Una altra figura referencial en l'àrea moderada del PDECat és el conseller de Cultura, Santi Vila, proper al sector liberal i que conrea la imatge de polític inclusiu i moderat.
Josep Soler: ERC ja té el vot consolidat, el PDECat ha d'aplegar el vot moderat"
Director de l'Institut d'Estudis Financers (IEF), Josep Soler es defineix com un "liberal progressista i catalanista". El seu és un cas dels qui s'han allunyat del PDECat per la seva actitud "condescendent" amb la CUP: "Més que el procés en si, em preocupa la manera amb què s'està fent. Temo que el procés acabi sent perjudicial per Catalunya fins i tot des del punt de vista nacional".
Josep Soler afirma que "ERC ja té el vot consolidat". "Crec que el PDECat ha d'aplegar el vot moderat, tot l'espai de centre i no tenir complexos per buscar el del centr dreta que no se sent unionista", exposa. Malgrat això, admet "la complexitat de l'esforç, com ha demostrat el fracàs d'UDC".
Joan B. Culla: "Ara no hi ha res més subversiu que propugnar la independència"
L'historiador Joan B. Culla és un bon analista del mapa polític a Catalunya. Ho ha tornat a demostrar en el seu darrer llibre, El tsunami (Pòrtic). Culla explica a NacióDigital que "el viatge de l'antiga Convergència cap a l'independentisme per força havia de tenir un cost electoral perquè entre la massa d'electors hi havia una part que ni tan sols era nacionalista i que optaven per CiU com a força d'ordre". "Per a d'altres, votar Pujol era una manera d'obtenir un certificat de catalanitat. I d'altres eren indiscutiblement catalanistes, però no independentistes", afegeix.
Culla insisteix en una idea que explica el desconcert d'un sector moderat de l'opinió, abans votant pujolista i ara espantat: "CiU era una opció d'ordre, i no hi ha res en aquests moments que sigui més subversiu que propugnar la independència de Catalunya". "L'altre gran factor de desgast ha estat el cas Pujol. En aquest panorama, que el PDECat conservi mig milió de votants és un èxit", raona.
L'historiador analitza els moviments de l'espai de centredreta. "Són intents ben respectables, però diria que és molt difícil, molt, que tinguin èxit a curt termini i que d'aquí pugui sorgir res de sòlid", argumenta. Culla destaca la significació de la fi d'Unió: "Una marca amb vuitanta anys d'història, amb un líder que era presentat com el més sòlid, amb una quota institucional important, i que va acabar amb 100.000 vots en una elecció i entorn els 70.000 en una altra".
Amb aquest panorama, Culla considera que el PDECat és, de molt, el més sòlid de l'espai moderat, "per la seva implantació territorial, pel capital polític acumulat". "El PDECat disposa d'una bona base política de partida", explica. L'historiador afegeix que "fer política de saló i reunir 300 o 400 persones és fàcil, però construir una maquinària política i tenir regidors per tot el territori ja és una altra cosa". I la seva conclusió és contundent: "Fins que el procés sobiranista no tingui un desenllaç democràtic, sigui amb l'èxit o el fracàs, serà difícil que qualli cap opció de centredreta".