14
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
17
d'abril
a les
7:40h
Ensenyament no té data per acabar de retirar totes les plaques de fibrociment de les escoles de Catalunya. El Govern va reconèixer la setmana passada, després d'una pregunta de la diputada del PSC Esther Niubó, que encara queden fins a 291 centres educatius amb amiant en algun punt de l'estructura. Fonts del departament de Meritxell Ruiz apunten a NacióDigital que la seva "determinació" passa per retirar les plaques d'aquest material el més aviat possible, però xifren el cost total de la desinstal·lació en 100 milions d'euros. Aquest any treuran l'uralita de 14 escoles i, mica en mica, aniran avançant en el procés. Si el ritme de les actuacions es manté a aquest nivell, hi haurà equipaments educatius amb fibrociment fins l'any 2037.
L'amiant és un material altament tòxic que no es pot utilitzar en la construcció d'edificis des de l'any 2002. L'estat espanyol ha signat un compromís públic amb la Unió Europea per retirar les plaques de fibrociment de tots els edificis públics abans del 2030, una data que, segons els experts, és massa imminent perquè el govern central tingui marge per desinstal·lar les milers que hi ha en equipaments de tot el territori. "Queden dotze anys i mig per arribar al límit fixat per Europa i ja està clar que serà impossible complir-lo", denuncia el pneumòleg Josep Tarrés, especialista en les conseqüències que té l'amiant sobre la salut de les persones. Ara bé, el doctor reclama a les administracions que "almenys facin l'esforç de prioritzar com toca i retirin les plaques situades en entorns més vulnerables, com ara les escoles".
Tarrés dubta de la veracitat de les dades facilitades fins ara pel Departament d'Ensenyament. La conselleria assegura en la resposta parlamentària al PSC que hi ha 291 centres que contenen amiant a les instal·lacions, la majoria dels quals a les comarques de Lleida i al Vallès Occidental. A les terres de Ponent hi ha fins a 193 centres amb fibrociment, un 66% del total. A la zona del Vallès la xifra oscil·la al voltant de la cinquantena, molt per sobre que a la Catalunya Central (22) o a l'àrea metropolitana de Barcelona (16). "Tot i que puguin semblar xifres molt altes, tinc la impressió que són molt poques escoles", explica el doctor, que també considera "sospitós" que la majoria es trobin a Lleida, "com si a la resta del país no n'hi hagués".
Ensenyament es defensa: "És una prioritat d'aquest govern"
Des del Departament, en canvi, defensen la informació donada i recorden que és la primera vegada des que l'amiant es va prohibir l'any 2002 que la conselleria elabora un inventari per comptabilitzar tots els centres amb fibrociment. També destaquen que entre el 2011 i el 2017 s'ha retirat el fibrociment de 39 escoles, gairebé el doble que els dos governs tripartits junts, que van desinstal·lar les plaques d'uralita de tot just una vintena d'equipaments educatius. "Aquesta administració és conscient de la necessitat de retirar l'amiant de totes les escoles i, en els propers anys, ho prioritzarà en el seu pressupost", afirmen fonts de la conselleria.
Ensenyament ja ha tramitat una reserva de crèdit d'un milió d'euros per finançar les actuacions en les 14 escoles que aquest 2017 deixaran de tenir fibrociment a l'estructura. L'objectiu és accelerar el procés progressivament perquè la retirada de l'amiant es faci efectiva el "més aviat possible". Les mateixes veus del Departament recorden, però, que el cost de desinstal·lar les plaques és molt elevat i que és imprescindible que el pressupost de la Generalitat inclogui una partida específica per a finançar-ho. El procés de retirada d'aquest material és molt complex i només el poden portar a terme empreses acreditades per la conselleria de Treball. A més a més, s'ha de desenvolupar durant els mesos d'estiu, quan no hi ha nens a les aules, "per minimitzar riscos". Tot plegat alenteix el procés.
Un impacte "incontestable" en la salut dels infants
Però tant Tarrés com la Federació de Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) exigeixen que el Govern actuiï ràpid i alerten del risc que suposa per als infants anar a escoles amb un entorn "contaminat" per l'amiant. L'entitat que agrupa les famílies dels estudiants ha reclamat a la conselleria que especifiqui quins són els centres que encara contenen fibrociment a les instal·lacions, una reclamació que Ensenyament no vol satisfer per no "estigmatitzar" aquests equipaments educatius. La presidenta de la FAPAC a Lleida, Elisa Solé, creu que els pares tenen "el dret" a conèixer aquesta informació perquè suposa un risc per a la salut, però el Departament insisteix que l'amiant només és perillós si està esquerdat o deteriorat.
En aquest punt, però, les tesis de la conselleria tornen a topar amb les dels experts consultats. Tarrés avisa que l'amiant de la majoria d'aquestes 291 escoles afectades va ser instal·lat entre els anys 80 i 90, "en ple auge de l'ús d'aquest material a la construcció". "La vida mitjana de les plaques de fibrociment és de 40 anys en condicions òptimes, però a moltes escoles s'han utilitzat als porxos o a les teulades, de manera que estan més exposades i es fan malbé abans", alerta el pneumòleg. El doctor explica que, quan es deterioren, el ciment es va desfent i allibera l'amiant, un material "indestructible i amb molta capacitat d'escampar-se". Farrés fa números i té clar que "la vida útil de la majoria de plaques que hi ha a les escoles està arribant al límit".
El pneumòleg també avisa que "no hi ha dosi mínima segura". És a dir: qualsevol quantitat d'amiant respirada -per mínima que sigui- ja pot tenir un impacte en la salut de les persones. En el cas dels nens, la situació encara és més greu perquè el seu sistema respiratori és més immadur i vulnerable. Farrés explica que l'amiant provoca fonamentalment dos tipus de malalties: unes de caràcter inflamatori i d'altres de més greus, com el càncer. "Però les patologies triguen entre 20 i 40 anys a desenvolupar-se i el risc no es percep de manera immediata", explica el doctor. Un decalatge molt gran que, segons ell, ajuda a entendre perquè "els governs es conformen a xutar la pilota endavant sense resoldre el problema de fons". Ara bé, "de risc n'hi ha i és molt real", afirma Tarrés.
Alguns estudis internacionals corroboren les dades que posa damunt de la taula el doctor. Al Regne Unit, per exemple, una investigació elaborada per la mateixa seguretat social britànica va determinar que els professors que treballen en escoles amb amiant tenen un risc nou vegades superior de patir un càncer de mesotelioma -un tipus molt agressiu que afecta la pleura- que la resta de professionals de coll blanc, com ara administratius o oficinistes. En paral·lel, altres estudis conjunts elaborats per diverses universitats han constatat que un 15% dels càncers de pulmó tenen relació amb la inhalació de fibres d'amiant. Una sèrie d'evidències que, per Farrés, palesen que el temps de les excuses "s'ha acabat".
L'amiant és un material altament tòxic que no es pot utilitzar en la construcció d'edificis des de l'any 2002. L'estat espanyol ha signat un compromís públic amb la Unió Europea per retirar les plaques de fibrociment de tots els edificis públics abans del 2030, una data que, segons els experts, és massa imminent perquè el govern central tingui marge per desinstal·lar les milers que hi ha en equipaments de tot el territori. "Queden dotze anys i mig per arribar al límit fixat per Europa i ja està clar que serà impossible complir-lo", denuncia el pneumòleg Josep Tarrés, especialista en les conseqüències que té l'amiant sobre la salut de les persones. Ara bé, el doctor reclama a les administracions que "almenys facin l'esforç de prioritzar com toca i retirin les plaques situades en entorns més vulnerables, com ara les escoles".
Tarrés dubta de la veracitat de les dades facilitades fins ara pel Departament d'Ensenyament. La conselleria assegura en la resposta parlamentària al PSC que hi ha 291 centres que contenen amiant a les instal·lacions, la majoria dels quals a les comarques de Lleida i al Vallès Occidental. A les terres de Ponent hi ha fins a 193 centres amb fibrociment, un 66% del total. A la zona del Vallès la xifra oscil·la al voltant de la cinquantena, molt per sobre que a la Catalunya Central (22) o a l'àrea metropolitana de Barcelona (16). "Tot i que puguin semblar xifres molt altes, tinc la impressió que són molt poques escoles", explica el doctor, que també considera "sospitós" que la majoria es trobin a Lleida, "com si a la resta del país no n'hi hagués".
Segons el Govern, encara hi ha amiant a 291 escoles de Catalunya. Foto: Eva Domínguez
Ensenyament es defensa: "És una prioritat d'aquest govern"
Des del Departament, en canvi, defensen la informació donada i recorden que és la primera vegada des que l'amiant es va prohibir l'any 2002 que la conselleria elabora un inventari per comptabilitzar tots els centres amb fibrociment. També destaquen que entre el 2011 i el 2017 s'ha retirat el fibrociment de 39 escoles, gairebé el doble que els dos governs tripartits junts, que van desinstal·lar les plaques d'uralita de tot just una vintena d'equipaments educatius. "Aquesta administració és conscient de la necessitat de retirar l'amiant de totes les escoles i, en els propers anys, ho prioritzarà en el seu pressupost", afirmen fonts de la conselleria.
Ensenyament ja ha tramitat una reserva de crèdit d'un milió d'euros per finançar les actuacions en les 14 escoles que aquest 2017 deixaran de tenir fibrociment a l'estructura. L'objectiu és accelerar el procés progressivament perquè la retirada de l'amiant es faci efectiva el "més aviat possible". Les mateixes veus del Departament recorden, però, que el cost de desinstal·lar les plaques és molt elevat i que és imprescindible que el pressupost de la Generalitat inclogui una partida específica per a finançar-ho. El procés de retirada d'aquest material és molt complex i només el poden portar a terme empreses acreditades per la conselleria de Treball. A més a més, s'ha de desenvolupar durant els mesos d'estiu, quan no hi ha nens a les aules, "per minimitzar riscos". Tot plegat alenteix el procés.
Un impacte "incontestable" en la salut dels infants
Però tant Tarrés com la Federació de Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) exigeixen que el Govern actuiï ràpid i alerten del risc que suposa per als infants anar a escoles amb un entorn "contaminat" per l'amiant. L'entitat que agrupa les famílies dels estudiants ha reclamat a la conselleria que especifiqui quins són els centres que encara contenen fibrociment a les instal·lacions, una reclamació que Ensenyament no vol satisfer per no "estigmatitzar" aquests equipaments educatius. La presidenta de la FAPAC a Lleida, Elisa Solé, creu que els pares tenen "el dret" a conèixer aquesta informació perquè suposa un risc per a la salut, però el Departament insisteix que l'amiant només és perillós si està esquerdat o deteriorat.
En aquest punt, però, les tesis de la conselleria tornen a topar amb les dels experts consultats. Tarrés avisa que l'amiant de la majoria d'aquestes 291 escoles afectades va ser instal·lat entre els anys 80 i 90, "en ple auge de l'ús d'aquest material a la construcció". "La vida mitjana de les plaques de fibrociment és de 40 anys en condicions òptimes, però a moltes escoles s'han utilitzat als porxos o a les teulades, de manera que estan més exposades i es fan malbé abans", alerta el pneumòleg. El doctor explica que, quan es deterioren, el ciment es va desfent i allibera l'amiant, un material "indestructible i amb molta capacitat d'escampar-se". Farrés fa números i té clar que "la vida útil de la majoria de plaques que hi ha a les escoles està arribant al límit".
El pneumòleg també avisa que "no hi ha dosi mínima segura". És a dir: qualsevol quantitat d'amiant respirada -per mínima que sigui- ja pot tenir un impacte en la salut de les persones. En el cas dels nens, la situació encara és més greu perquè el seu sistema respiratori és més immadur i vulnerable. Farrés explica que l'amiant provoca fonamentalment dos tipus de malalties: unes de caràcter inflamatori i d'altres de més greus, com el càncer. "Però les patologies triguen entre 20 i 40 anys a desenvolupar-se i el risc no es percep de manera immediata", explica el doctor. Un decalatge molt gran que, segons ell, ajuda a entendre perquè "els governs es conformen a xutar la pilota endavant sense resoldre el problema de fons". Ara bé, "de risc n'hi ha i és molt real", afirma Tarrés.
Alguns estudis internacionals corroboren les dades que posa damunt de la taula el doctor. Al Regne Unit, per exemple, una investigació elaborada per la mateixa seguretat social britànica va determinar que els professors que treballen en escoles amb amiant tenen un risc nou vegades superior de patir un càncer de mesotelioma -un tipus molt agressiu que afecta la pleura- que la resta de professionals de coll blanc, com ara administratius o oficinistes. En paral·lel, altres estudis conjunts elaborats per diverses universitats han constatat que un 15% dels càncers de pulmó tenen relació amb la inhalació de fibres d'amiant. Una sèrie d'evidències que, per Farrés, palesen que el temps de les excuses "s'ha acabat".
Un grup de nens jugant al pati d'una escola. Foto: ACN