PDECAT

Mas planteja que un independent sigui el candidat del PDECat a les properes eleccions

L'expresident ha sondejat dirigents del partit sobre aquesta possibilitat, tot i que els principals favorits són consellers de llarga trajectòria nacionalista: Neus Munté, Santi Vila i Josep Rull | La direcció es prepara per tots els escenaris a l'hora de triar cap de llista, fins i tot el d'una victòria del "no" al referèndum | Les hipotètiques inhabilitacions també condicionen el càsting, que oficialment encara no està en marxa

per Oriol March, 13 d'abril de 2017 a les 13:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Carles Puigdemont i Artur Mas en la reunió del Govern del 21 de març del 2017 Foto: ACN


Quan Carles Puigdemont, el 10 de gener del 2016, va dir a porta tancada als quadres de Convergència que no seria el candidat a les properes eleccions, van ser pocs els qui se'l van creure del tot. Durant bona part de la legislatura, els dirigents del partit -ja reconvertit en PDECat- van confiar en fer-lo canviar d'opinió, però no va ser possible. "No ha fet res més que complir l'acord al qual va arribar amb Artur Mas", sosté un veterà dirigent nacionalista. Mas va ser un dels encarregats d'anar posant el termòmetre sobre una hipotètica continuïtat de Puigdemont i, com a president del PDECat, és un dels qui ha de dissenyar-ne el relleu. En reunions privades mantingudes amb dirigents del partit, segons fonts consultades per NacióDigital, Mas ha plantejat la possibilitat que sigui "un independent" qui lideri les sigles a les properes eleccions catalanes, encara sense data.


"Quan parla de futurs caps de llista ja no inclou el seu nom, com sí que havia fet abans, i planteja que un independent s'hi posi al capdavant", manté un dirigent ben connectat amb l'expresident de la Generalitat. Fonts de la direcció expliquen que no es tracta -ni molt menys- d'un plantejament definitiu, i sostenen que sovint Mas fa propostes d'aquest tipus per veure quina és la reacció del seu interlocutor. L'opció que segueix tenint més pes, sostenen des de la cúpula, és que la persona que encapçali el PDECat als propers comicis -se'n desconeix el plantejament exacte, tenint en compte que tot el full de ruta depèn de la celebració del referèndum i del resultat que en surti- sigui un dirigent amb àmplia trajectòria dins les sigles nacionalistes. Els noms que tenen més pes en totes les travesses són els de tres consellers: Neus Munté (Presidència), Santi Vila (Cultura) i Josep Rull (Territori i Sostenibilitat). El càsting, oficialment, no està obert.
 

Marta Pascal, després d'adreçar-se als consellers nacionals del PDECat. Foto: PDECat


Al mateix temps, però, la direcció treballa en tres escenaris, tal com es va demostrar en la gravació que ha publicat eldiario.es en què David Bonvehí, coordinador organitzatiu del PDECat. El primer és que la independència triomfi i presentar una persona que representi el model ideològic de la formació. El segon es basa en què el procés no s'hagi acabat de culminar en el moment de les eleccions i, per tant, es requereixi un candidat o candidata "molt independentista". El tercer és el més espinós: victòria del "no" al referèndum i context d'eleccions autonòmiques pures i dures. En aquest cas, Bonvehí constata que caldria posar de cara visible a algú disposat a defensar l'autonomisme. "La meva funció es preveure tots els escenaris", ha defensat el coordinador organitzatiu dels nacionalistes a RAC1, visiblement dolgut per la publicació de la gravació.

"Està tret de context", ressaltaven des de la direcció en referència als plantejaments de Bonvehí. La gravació ha fet mal al partit en la mesura que es va produir en un dinar reduït, de quinze persones, al Bages. Es tracta de la comarca que presidia ell mateix en l'etapa de Convergència i la "bona gestió" que en va fer -explicitada per bona part de la cúpula quan ell i Pascal van fer el pas per liderar el PDECat- el van situar com a nom a tenir en compte en el procés de refundació. En aquests moments es desconeix qui ha estat l'autor de la filtració, tot i l'interès de la direcció per esbrinar-ho. La visió de Bonvehí l'ha fet rebre crítiques de la CUP: la diputada Mireia Boya considera "derrotista" la seva visió i l'acusa de fer "càlculs partidistes".


Noms i tendències

Una de les qüestions que han quedat clares al llarg de les últimes setmanes és que Mas ja no es veu -com sí va passar poc després del judici al 9-N- com a candidat del PDECat. Dirigents consultats ho atribueixen a la inhabilitació de dos anys que li va imposar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però també al judici del cas Palau. La seva presència pública ha disminuït i ho seguirà fent fins al juny, quan es preveu la sentència sobre l'espoli a la insitució cultural i sobre el presumpte finançament irregular de Convergència a través d'ella. El segueixen convidant a molts actes -alguns d'ells pensats perquè hi siguin tots els inhabilitats pel 9-N-, però contesta amb més negatives que abans. Qualsevol responsabilitat política que afecti Mas pel cas Palau, en tot cas, es dirimirà dins del PDECat, com va dir el 29 de març en comissió parlamentària.

Tancada la via Mas, hi ha tres noms que apareixen en totes les travesses. Es tracta de Munté, Vila i Rull, tres consellers del Govern amb pes específic i trajectòria fins del partit. La primera, com a consellera de la Presidència, és una de les dirigents més properes a Puigdemont i va jugar un paper clau en la refundació de CDC. Tant és així que Mas la va triar com a vicepresidenta de les noves sigles en un tàndem àmpliament avalat per la militància. Dirigents consultats la situen com l'opció preferida per l'expresident, tot i que no genera unanimitat. "La relació amb Pascal no és òptima", sostenen des de la sala de màquines de la formació, en la mesura que Munté feia costat a Jordi Turull com a coordinador general. Turull, finalment, no es va presentar. Els dirigents que veurien amb bons ulls la consellera de la Presidència, a banda d'aquest últim, serien noms destacats com Francesc Homs o bé tot el col·lectiu Moment Zero.
 

Santi Vila conversa amb Artur Mas en una imatge d'arxiu a París Foto: ACN


El nom de Vila està vinculat a l'alcaldia de Barcelona, però el fet que Puigdemont no repeteixi l'ha fet situar les mires també a la Generalitat. "Seria un candidat fantàstic si ja fóssim independents", sostenen destacats dirigents consultats. És un dels primers que va apostar pel tàndem Pascal-Bonvehí i "un dels que més els ajuda", sostenen des de l'entorn del conseller de Cultura. No és cap secret que les relacions entre sectors van sortir tocades del congrés i que qüestions com el règim d'incompatibilitats han tensionat les costures del PDECat. Vila respon a un perfil més moderat -sempre diu que és partidari d'arribar a l'estat propi "fent les coses bé"- i, al mateix temps, coincident amb el perfil ideològic que Pascal està imprimint a la formació nacionalista.

Rull, el tercer dels dirigents que apareixen en les travesses, és la cara visible de l'ala socialdemòcrata del partit juntament amb Mercè Conesa. El conseller de Territori és un dels dirigents governamentals més lleials a Puigdemont -no va expressar cap dubte amb el referèndum i en públic i en privat aposta per anar fins al final amb el referèndum- i té bona connexió amb les bases. El nom de Conesa no es descarta en cap moment, tenint en compte que és presidenta de la Diputació de Barcelona, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i presidenta del consell nacional del PDECat. Un partit que, a menys d'un any de la celebració de les eleccions -el full de ruta les situa al març, però es poden avançar en funció dels esdeveniments- encara no té cap de cartell. Les inhabilitacions que poden arribar si se segueix endavant amb el referèndum també condicionen: en cas de signar el decret tots els consellers, el més possible és que siguin condemnats.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació