14
d'abril
del
2017
Actualitzat
a la
13:52h
Les disputes en el bàndol independentista, tant en el si del Govern com en el Parlament o amb la societat civil, se centren bàsicament en els passos a fer cap al referèndum. Malgrat tot, la gestió del dia a dia d'altres elements de temàtica nacional també comporta debat entre Junts pel Sí i els socis de la CUP. És el cas, per exemple, de la política lingüística, un àmbit que havia quedat relegat en segon terme des de l'eclosió del procés sobiranista. I és que els anticapitalistes defensaran en el proper ple una moció per reclamar al Govern que garanteixi els drets dels parlants de català i occità, en alguns casos aplicant lleis aprovades el 2010 però han quedat oblidades fins avui.
És el cas, per exemple, de la llei del cinema o el codi de consum, dues de les últimes normes impulsades pel tripartit que van ser validades pel Parlament però que no s'han aplicat fins ara. En el primer cas, la llei obligava que les pel·lícules estrenades a Catalunya repartissin en català la meitat de les còpies doblades o subtitulades -excepte les que tenien menys de 16 còpies o tenien el català o el castellà com a llengua original-, mentre que la segona obligava que tots els productes venuts a Catalunya fossin etiquetats, com a mínim, en català.
En el seu moment, aquestes dues normes van ser impugnades al Tribunal Constitucional, el qual encara ha d'emetre sentència, però no han estat suspeses ni anul·lades i, per tant, són vigents. Per què? Perquè qui va recórrer la llei sobre l'etiquetatge van ser els diputats del PP -llavors a l'oposició- i el Defensor del Poble, mentre la del cinema la van denunciar els populars en solitari. Com que la impugnació no arribava del govern espanyol -en mans del PSOE-, la seva acceptació no en va comportar la suspensió. Tot i això, no es compleixen. La Comissió Europea sí que va exigir que es modifiqués la llei del cinema, però perquè entenia que la no obligatorietat de doblatge de les pel·lícules originals en català o castellà dificultava la lliure competència. No qüestionava, però, l'exigència d'imposar el català en la meitat de les còpies, només exigia que aquesta exigència afectés a tots els films.
Dues mocions aprovades per aplicar aquestes lleis
De fet, el Govern va impulsar el 2014 un projecte de llei per modificar aquesta norma i que, en realitat, suprimia del tot les quotes de pel·lícules en català i en prioritzava la promoció sense imposar res -el text del 2010 preveia sancions de fins a 75.000 euros-. Tot i això, la legislatura va acabar sense que s'aprovés la proposta i, per tant, segueix vigent el text original. En aquest sentit, el Parlament ja va aprovar el 2011 una moció d'ERC que instava l'executiu a elaborar el reglament que blindava l'exigència del 50% de còpies en català i a aplicar l'obligatorietat d'etiquetar en aquesta llengua, així com l'any següent en va validar una altra de Solidaritat Catalana que reclamava aquesta segona qüestió.
Sigui com sigui, set anys més tard, aquestes dues lleis segueixen en un calaix. Per això, la CUP tornarà a exigir que el Govern hi posi fil a l'agulla i, en concret, la diputada Mireia Boya ha registrat una moció que defensarà en el proper ple -del 25 i 26 d'abril- i que insta a "garantir el dret de les persones consumidores de rebre en català l'atenció telefònica de les empreses multinacionals que ofereixen serveis a Catalunya" i a "rebre les informacions obligatòries en l'etiquetatge dels productes redactades, com a mínim, en català", així com a "posar fi a la política d'arxivament generalitzat de les denúncies de productes no etiquetats en català". Igualment, el text reclama que es garanteixi que la meitat de les pel·lícules estrenades estiguin en català i que les sales exhibeixin la meitat de les projeccions de cada pel·lícula en aquesta llengua.
Situar la política lingüística a Presidència
Tanmateix, la proposta encara va més enllà i també insta a situar la direcció general de política lingüística al departament de Presidència -ara es troba a Cultura-. En l'àmbit judicial, reclama que els lletrats que defensin la Generalitat als tribunals usin el català i reclamin la tramitació dels documents en aquesta llengua. També demana denunciar "d'ofici per la via penal tots els casos de coacció lingüística en l'àmbit judicial i en l'àmbit d'intervenció dels cossos i forces de seguretat de l'Estat a Catalunya" i, quant als processos de selecció de nou personal de l'administració, que s'equipari la puntuació que atorga el coneixement de català i occità, així com reprovar que el departament d'Interior hagi situat en les últimes convocatòries l'occità -parlat a la Vall d'Aran i oficial- al nivell d'altres llengües com el suec.
Finalment, Boya -que va fer la interpel·lació prèvia a la moció en occità- també reclamarà que es garanteixi l'atenció oral i escrita en català o occità als equipaments de salut de Catalunya i el dret de rebre tots els impresos mèdics en aquestes llengües, així com un augment del nombre d'hores d'emissió en occità als mitjans de comunicació públics, ràdio i televisió, siguin o no en desconnexió territorial.
En la interpel·lació inicial, el conseller de Cultura, Santi Vila, va admetre que els nivells de retolació en català als entorns de Barcelona o Tarragona són força pitjors que a altres zones del país, així com va defensar que el fet de situar les competències de política lingüística en el seu departament fan que aquesta estigui més alliberada "del focus, des del punt de vista polític, que suposa estar vinculat a un departament com el de Presidència, molt més pressionat per raons de tipus polític, en el mal sentit de la paraula". Pel que fa al cinema, va apuntar que el Govern està molt compromès amb el doblatge "de les pel·lícules que s'adrecen a un públic infantil i familiar, i sobretot amb la subtitulació de tot aquell producte audiovisual que en aquests moments s'adreça als adults", per tal de respectar la llengua original i, a la vegada, fomentar l'aprenentatge de nous idiomes.
És el cas, per exemple, de la llei del cinema o el codi de consum, dues de les últimes normes impulsades pel tripartit que van ser validades pel Parlament però que no s'han aplicat fins ara. En el primer cas, la llei obligava que les pel·lícules estrenades a Catalunya repartissin en català la meitat de les còpies doblades o subtitulades -excepte les que tenien menys de 16 còpies o tenien el català o el castellà com a llengua original-, mentre que la segona obligava que tots els productes venuts a Catalunya fossin etiquetats, com a mínim, en català.
En el seu moment, aquestes dues normes van ser impugnades al Tribunal Constitucional, el qual encara ha d'emetre sentència, però no han estat suspeses ni anul·lades i, per tant, són vigents. Per què? Perquè qui va recórrer la llei sobre l'etiquetatge van ser els diputats del PP -llavors a l'oposició- i el Defensor del Poble, mentre la del cinema la van denunciar els populars en solitari. Com que la impugnació no arribava del govern espanyol -en mans del PSOE-, la seva acceptació no en va comportar la suspensió. Tot i això, no es compleixen. La Comissió Europea sí que va exigir que es modifiqués la llei del cinema, però perquè entenia que la no obligatorietat de doblatge de les pel·lícules originals en català o castellà dificultava la lliure competència. No qüestionava, però, l'exigència d'imposar el català en la meitat de les còpies, només exigia que aquesta exigència afectés a tots els films.
Dues mocions aprovades per aplicar aquestes lleis
De fet, el Govern va impulsar el 2014 un projecte de llei per modificar aquesta norma i que, en realitat, suprimia del tot les quotes de pel·lícules en català i en prioritzava la promoció sense imposar res -el text del 2010 preveia sancions de fins a 75.000 euros-. Tot i això, la legislatura va acabar sense que s'aprovés la proposta i, per tant, segueix vigent el text original. En aquest sentit, el Parlament ja va aprovar el 2011 una moció d'ERC que instava l'executiu a elaborar el reglament que blindava l'exigència del 50% de còpies en català i a aplicar l'obligatorietat d'etiquetar en aquesta llengua, així com l'any següent en va validar una altra de Solidaritat Catalana que reclamava aquesta segona qüestió.
Sigui com sigui, set anys més tard, aquestes dues lleis segueixen en un calaix. Per això, la CUP tornarà a exigir que el Govern hi posi fil a l'agulla i, en concret, la diputada Mireia Boya ha registrat una moció que defensarà en el proper ple -del 25 i 26 d'abril- i que insta a "garantir el dret de les persones consumidores de rebre en català l'atenció telefònica de les empreses multinacionals que ofereixen serveis a Catalunya" i a "rebre les informacions obligatòries en l'etiquetatge dels productes redactades, com a mínim, en català", així com a "posar fi a la política d'arxivament generalitzat de les denúncies de productes no etiquetats en català". Igualment, el text reclama que es garanteixi que la meitat de les pel·lícules estrenades estiguin en català i que les sales exhibeixin la meitat de les projeccions de cada pel·lícula en aquesta llengua.
Situar la política lingüística a Presidència
Tanmateix, la proposta encara va més enllà i també insta a situar la direcció general de política lingüística al departament de Presidència -ara es troba a Cultura-. En l'àmbit judicial, reclama que els lletrats que defensin la Generalitat als tribunals usin el català i reclamin la tramitació dels documents en aquesta llengua. També demana denunciar "d'ofici per la via penal tots els casos de coacció lingüística en l'àmbit judicial i en l'àmbit d'intervenció dels cossos i forces de seguretat de l'Estat a Catalunya" i, quant als processos de selecció de nou personal de l'administració, que s'equipari la puntuació que atorga el coneixement de català i occità, així com reprovar que el departament d'Interior hagi situat en les últimes convocatòries l'occità -parlat a la Vall d'Aran i oficial- al nivell d'altres llengües com el suec.
Finalment, Boya -que va fer la interpel·lació prèvia a la moció en occità- també reclamarà que es garanteixi l'atenció oral i escrita en català o occità als equipaments de salut de Catalunya i el dret de rebre tots els impresos mèdics en aquestes llengües, així com un augment del nombre d'hores d'emissió en occità als mitjans de comunicació públics, ràdio i televisió, siguin o no en desconnexió territorial.
En la interpel·lació inicial, el conseller de Cultura, Santi Vila, va admetre que els nivells de retolació en català als entorns de Barcelona o Tarragona són força pitjors que a altres zones del país, així com va defensar que el fet de situar les competències de política lingüística en el seu departament fan que aquesta estigui més alliberada "del focus, des del punt de vista polític, que suposa estar vinculat a un departament com el de Presidència, molt més pressionat per raons de tipus polític, en el mal sentit de la paraula". Pel que fa al cinema, va apuntar que el Govern està molt compromès amb el doblatge "de les pel·lícules que s'adrecen a un públic infantil i familiar, i sobretot amb la subtitulació de tot aquell producte audiovisual que en aquests moments s'adreça als adults", per tal de respectar la llengua original i, a la vegada, fomentar l'aprenentatge de nous idiomes.