Jaume Collboni: «No abonarem actuacions il·legals sobre el referèndum»

Entrevistem Jaume Collboni (Barcelona, 1969) quan es compleix gairebé un any des de la seva entrada al govern d'Ada Colau, i a les portes de l'equador del mandat. El líder del PSC a la capital catalana i segon tinent d'alcalde –responsable d'Empresa, Cultura i Innovació- afronta diversos reptes, com aprovar una nova ordenança de terrasses i aconseguir que la ciutat gestioni el 100% de la recaptació de la taxa turística. Revela que votarà per Pedro Sánchez a les primàries del PSOE i assegura que el govern municipal no abonarà "cap actuació il·legal" sobre el referèndum.

- Quin és el llegat que ha deixat Carme Chacón en el PSC i la política catalana i espanyola?

- Abans que un llegat polític, deixa un llegat personal. Era una persona que ho va donar tot per una idea i per a una convicció, fins al punt de posar en risc des de l'inici i conscientment la seva vida. Crec que deixa un forat important en el nostre partit perquè, malgrat que havia estat moltes coses des de molt jove i havia optat a coses molt importants, era una persona amb futur encara.

- Està a punt de complir-se mig mandat i un any de l'entrada del PSC en el govern municipal. En què s'ha notat?

- El primer any va ser molt convuls perquè [Barcelona en Comú] era un grup nou i que no tenia experiència institucional prèvia. Nosaltres crec que, a banda que aritmèticament hem reforçat el nombre de regidors, hem donat estabilitat i hem ajudat a establir les prioritats per fer el canvi que la ciutat va votar el maig del 2015.

- El Gremi de Restauració i altres agents econòmics s'han aixecat de la taula tècnica de terrasses. Com ho pensa reconduir el govern?

- Venim d'una situació molt enverinada, producte d'una ordenança que és un nyap, que va fer en el seu moment CiU i el PP, que s'ha vist que és inaplicable. Ara estem reconstruint la confiança i el consens per fer possible una reforma de l'ordenança que doni regles del joc clares i que sigui sostenible en el temps. Això vol dir que l'acord ha de ser molt ampli, i un acord ampli no es fa en dos dies. El fet que el gremi s'aixequi de la taula tècnica no té a veure amb les converses sobre l'ordenança, que ja fa setmanes que duren, sinó sobre la mala aplicació de l'anterior. Jo li dono una importància relativa. Sóc optimista i podem trobar una solució. Veig ben predisposats els grups de l'oposició, i el gremi és una entitat prou madura, forta i conscient del paper que també té a la ciutat per afavorir-ho.

"Espero que hi hagi un acord polític abans de l'estiu sobre terrasses. Ordenança com a tal, no"

- La ciutat tindrà nova ordenança de terrasses aquest estiu?

- Ho veig difícil perquè les ordenances tenen una tramitació una mica llarga, i el que primer s'ha de produir és l'acord polític, que és el que estem treballant ara. Espero que hi hagi un acord polític abans de l'estiu. Ordenança com a tal, no, perquè té uns tràmits dins de l'Ajuntament que ho faran allargar.
 
- Pel que fa a la taxa turística, la Generalitat els atorga el 50% de la recaptació malgrat la seva petició que Barcelona disposi del 100%. Què pensen fer?

- La legislació fa que la competència sigui de la Generalitat, i li reclamem la gestió d'aquesta taxa perquè pensem que és just que la ciutat que rep la primera pressió del turisme tingui molta més capacitat per compensar alguns dels efectes negatius que pot tenir el turisme. Jo crec que és insuficient el 50%, nosaltres tenim com a objectiu el 100%, i treballarem políticament des de l'Ajuntament i des del Parlament. Demano coherència al PDECat i a ERC, que governen Catalunya i que a l'Ajuntament voten a favor del 100%. Són incapaços de forçar els seus grups polítics i el seu Govern a fer el que és millor per a la ciutat.

- El govern municipal havia plantejat més taxes per als turistes, com la dels creueristes que s'estan menys de 12 hores a la ciutat. Se'n crearà alguna pròximament?

- Això ho hem de veure, perquè la nostra prioritat és la taxa turística i el 100%. El que sí que hem fet és una reflexió sobre el que haurà de ser la fiscalitat sobre el turisme per influir sobre ell. Volem un turisme de qualitat, que s'estigui a la ciutat. No pensem que sigui el millor model aquell que ve un dia només i que ve a fer un ús de la ciutat que podria fer en qualsevol altra ciutat de la costa. Aquesta és una ciutat que té oferta cultural, gastronòmica, de shopping. Aquest és el turisme que volem potenciar, i la fiscalitat ens podria permetre reconduir la demanda cap a on la ciutat li interessa.

- Les tarifes per ús del Bicing que planteja el govern municipal en el nou concurs sobre la gestió del servei suposa obrir-lo als turistes?

- Una part del concurs que s'ha fet bàsicament per garantir la subrogació de la plantilla. Ens preocupaven molt les condicions laborals dels treballadors del Bicing. No volem que el model turístic i el model de creixement de la ciutat, que és bastant espectacular en termes de creació d'ocupació i de creixement del PIB, es faci sobre la base de la precarietat del treball i molt menys amb els serveis que depenen de l'ajuntament. Ens hem centrat molt en garantir que aquesta subrogació es podia fer en les millors condicions possibles. Pel que fa a les tarifes, no és un debat que encara tinguem tancat.

Sobre el tramvia de la Diagonal: "Quasi diria que BComú està amb nosaltres, perquè ho vam defensar des del principi"

- Estan 100% d'acord amb BComú sobre que la millor opció per connectar el tramvia és per la Diagonal?

- Quasi et diria que ells estan amb nosaltres, perquè nosaltres ho vam defensar des del principi i ens va costar algun disgust polític en el seu dia. És bastant obvi que la línia més curta entre dos punts és la línia recta, i que això és la Diagonal. Hi ha molts elements de la mobilitat que s'han de tenir presents a l'hora de prendre la decisió del tramvia, però sobretot s'hauria de despolititzar el debat del tramvia, en el sentit partidista del terme. Malauradament Convergència ho va convertir en un tema polític l'any 2010 i des d'aleshores no hem estat capaços de fer un debat serè i sensat sobre la connexió dels tramvies. S'ha de fer un debat tècnic i hi ha d'haver consens social i polític. Jo no sóc partidari de tirar endavant una obra que tingui un rebuig important a la societat o dins de l'ajuntament.

- Considera que aquest rebuig és el que existeix avui?

- Crec que el Govern de Catalunya més aviat li dona suport, que és del mateix color polític que el PDECat de l'Ajuntament, que està radicalment en contra. Crec que primer ells han de resoldre la seva contradicció, perquè sinó és impossible construir aquest consens.
 
- Aquest consens es podrà construir amb la comissió sobre el tramvia?

- Esperem-ho, perquè cada vegada són més les veus, també dins del Govern, que veuen que aquesta és una opció perfectament viable i bona per a la ciutat. Crec que la nova connexió del tramvia ha d'arrancar de Glòries, no de Francesc Macià. El projecte té un impacte urbanístic molt interessant que hem d'aprofitar per revitalitzar el tram de la Diagonal que va des de Glòries a Verdaguer. Ara estem parlant d'aquest tram en una primera fase, però no sé si ho veurem en aquest mandat.

"Crec que la nova connexió del tramvia per la Diagonal ha d'arrancar de Glòries, no de Francesc Macià"

- El PSC acceptarà que es mantingui Can Vies dempeus?

- El PSC sempre defensarà que la situació de qualsevol espai, ocupat o no, ha de ser legal. Can Vies no ho és, i no ho és fruit d'un acord amb els veïns en el seu dia que allò era una zona verda. Si hi ha algun canvi sobre l'ús de Can Vies, que nosaltres no diem que no es pugui fer, com a espai gestionat o cogestionat, això ha de tenir empara legal. El que no podem estar a favor per principis és de mantenir una situació que no s'ajusta a la legalitat, la qual cosa no vol dir que nosaltres siguem partidaris de donar l'ordre de desallotjament demà. És un símbol a la ciutat, però també una anomalia amb la qual no podem conviure indefinidament.

- El seu grup municipal donarà suport al procés obert a l'Ajuntament per legalitzar Can Vies quan arribi l'hora de votar en el ple?

- S'haurà de veure què és el que pensen els veïns, que són els principals afectats. Moltes vegades aquest govern els interpel·la i els esmenta per molts factors, i especialment per a aquest, també.

"Si hi ha algun canvi sobre l'ús de Can Vies, que nosaltres no diem que no es pugui fer, com a espai gestionat o cogestionat, això ha de tenir empara legal"

- Quin ús futur li veu a les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs?

- És un tema recurrent. Fins que no veiem qui està disposat a posar diners, i de moment no he vist molts voluntaris, està molt bé fer teories i propostes. Jo crec que haurien de tenir un ús cultural, però això dir que s'han de conjurar les administracions, Diputació, Generalitat i Ajuntament, no només el de Sant Adrià sinó probablement també el de Barcelona, perquè per extensió forma part del nostre àmbit d'influència cultural.

- Se la creu l'operació diàleg que ha iniciat el govern espanyol també amb Barcelona?

- Crec que el diàleg no hauria de ser una operació, hauria de ser una constant dels governs. I els dos governs [l'espanyol i el català] han demostrat la seva incompetència política portant-nos en el moment en què estem ara. Crec que hi ha gestos que permeten interpretar que es comença a creure la magnitud del repte que es planteja des de Catalunya, però sóc realista i sé que aquest tema no serà senzill. Ho valorarem en funció dels fets, no de les paraules.
 
- Creu que s'executaran les noves promeses del govern espanyol sobre l'estació de la Sagrera?

- Espero que sí. Han dit que sí, no? Però insisteixo, hem de veure els fets, hem de veure les partides pressupostàries i com es belluguen les grues.

- Pot ser un inconvenient que tingui conseqüències en el seu pacte amb Ada Colau el fet que els "comuns" defensin el referèndum?

- Espero que no. Nosaltres hem fet un pacte des de Barcelona i per a Barcelona, i hi ha aspectes en els quals tenim discrepància Barcelona en Comú i nosaltres, perquè som partits diferents, i un d'ells és aquest. Cada vegada que s'ha plantejat això en comissió o plenari hem votat diferent amb certa normalitat.

- Què faran si els "comuns" s'impliquen en el referèndum i plantegen la possibilitat de cedir espais municipals?

- Aquí es tracta de resoldre un problema polític greu que s'arrossega des de fa cinc anys. Es resol el problema amb un referèndum unilateral, amb un resultat que no tindrà validesa? Jo crec que no només no resol el problema, sinó que l'agreuja. Si algun dia es planteja una consulta legal, ha de ser perquè ha de tenir l'objectiu de resoldre el problema de fons, no perquè guanyin uns o uns altres, i ho diu algú que no creu que la independència sigui la solució. Tal com s'estan plantejant les coses ERC i el PDECat, l'únic que faran si s'arriba a fer, jo tinc els meus dubtes, és agreujar un problema. Dit això, nosaltres no abonarem de cap de les maneres cap actuació que sigui il·legal.

- Quan diu nosaltres, es refereix al govern municipal?

- Al govern municipal. Jo no seria capaç d'explicar als ciutadans de Barcelona que nosaltres complim i fem complir lleis, i alhora com a govern incomplim altres lleis.

"La reforma federal és molt difícil. Nosaltres volem fer un plantejament honest i no li podem dir a la gent que això s'arreglarà en dos anys o en una legislatura"

- El seu partit defensa una reforma federal de la Constitució. S'hauria de fer aquesta legislatura?

- La reforma federal és molt difícil. Nosaltres volem fer un plantejament honest i no li podem dir a la gent que això s'arreglarà en dos anys o en una legislatura, perquè probablement en caldrà més d'una. De la mateixa manera que sempre m'ha semblat bastant inversemblant que els dirigents independentistes prometessin consultes, declaracions unilaterals. Per cert, han vençut els vuit mesos amb els quals ja havíem de ser una república independent, no? Frívola és la proposta d'ERC que els aturats organitzin el referèndum. Això és un cúmul de despropòsits i de frivolitats impròpies dels catalans, i crec que demostra la poca consistència de la proposta, que té molt a veure amb una reivindicació que no comparteixo però que puc entendre. No crec que un referèndum unilateral sigui la solució, agreujarà el problema, i nosaltres no compartirem que l'Ajuntament no compleixi les lleis.
 
- Miquel Iceta va dir en el darrer congrés federal del PSOE que havia estat un accident que el PSC trenqués la disciplina de vot i no donés suport a la investidura de Mariano Rajoy, i que això no tornarà a passar. Hi està d'acord?

- És evident que va ser un acte excepcional. El que és habitual amb un partit polític que té una relació federal com la que té el PSC amb el PSOE és acordar les posicions. És evident que tot això es va produir en un context de crisi interna del PSOE, i que no només el PSC va votar que "no", sinó que hi va haver diputats d'altres comunitats i d'altres llocs d'Espanya que van votar que "no". Jo no portaria al terreny estrictament de les relacions PSC-PSOE. És una qüestió que té una relació directa amb el posicionament del PSOE en relació al PP i el que ha de ser el futur del PSOE i el socialisme espanyol a les Corts. Jo crec que s'havia de votar que "no", estic d'acord que es votés que "no", però evidentment va ser una mala notícia i una cosa que s'ha d'intentar evitar és dividir el vot. Hagués aspirat i aspiro a fer que en un futur l'opció que dirigeixi el PSOE sigui la que defensa el "no" al PP.

"Jo crec que s'havia de votar que no a Rajoy, però evidentment va ser una mala notícia i una cosa que s'ha d'intentar evitar és dividir el vot dels socialistes"

- És a dir, Pedro Sánchez.

- Pedro Sánchez.

- Vostè es mullarà públicament per Pedro Sánchez a les primàries del PSOE?

- Votaré a Pedro Sánchez. També sóc molt conscient que hi ha un dia després de les primàries, i els dirigents tenim una responsabilitat de ser ponderats en les nostres posicions, perquè s'ha d'administrar el dia després de qui guanyi.

- Que Iceta digui que votar diferent del PSOE no tornarà a passar, o l'acord per tancar la crisi amb el PSOE segons el qual la política d'aliances es consensuarà en un òrgan de tipus mixt, és una pèrdua d'autonomia del PSC?

- No, el que passa que el PSC ha de defensar les seves posicions, i és evident que en política espanyola tu conformes un projecte polític per tenir posició comuna. Si no, no té massa sentit que estiguis en el mateix projecte, i aquí va fallar tot. És una situació indesitjable en el futur, ara crec que nosaltres vam fer bé defensant el no, vam fer bé votant el no i espero que guanyi l'opció que va defensar el no.
 
- Els "comuns" van fundar el cap de setmana passat el seu partit i van dir que neixen amb la vocació de corregir tot allò que la socialdemocràcia no ha sabut fer. El fa sentir incòmode?

- La socialdemocràcia, com a mínim a Barcelona, ha fet grans coses. La socialdemocràcia a Barcelona no és un discurs de cap de setmana, és tenir biblioteques, centres esportius, transport públic, serveis públics de primera qualitat. Això és producte d'una acció de govern socialdemòcrata de 30 anys. Crec que els "comuns" reconeixen molt més del que confessen públicament la bona obra que va començar a fer d'una manera més clara l'alcalde Maragall, que és el màxim exponent de la socialdemocràcia a Barcelona. Em sembla positiu que a les esquerres hi hagi un partit com els "comuns", però la solució és la socialdemocràcia amb els accents que siguin necessaris.

"La socialdemocràcia a Barcelona no és un discurs de cap de setmana, és tenir serveis públics de primera qualitat. L'alcalde Maragall n'és el màxim exponent"

- N'ha après alguna cosa dels "comuns"?

- Sí. Crec que hem après mútuament. Vinc d'una tradició política amb molta experiència de govern, però molts de nosaltres no havíem estat mai a cap govern. Hem vingut amb una actitud no d'alliçonar ningú, sinó de ser molt coherents amb l'ADN que portem els socialistes a la ciutat de Barcelona, però també amb la humilitat d'haver patit uns resultats electorals que ens han de fer reflexionar.

- Què ha fet malament el PSC perquè hi hagi hagut aquesta pèrdua de musculatura territorial?

- Claríssimament la resposta a la crisi econòmica va ser determinant. La crisi no la va provocar el govern socialista, sinó com es va reaccionar a la seva gestió. No es va explicar bé el que es feia. Aquesta és la matriu de la crisi del socialisme espanyol, i també del català i barceloní per extensió.

- Voldrà tornar a ser candidat pel PSC a les eleccions municipals del 2019?

- Jo crec en els projectes col·lectius i aquest és un projecte col·lectiu. Jo em vaig presentar a unes primàries en el seu dia. La decisió que acabi prenent, i que no he pres, serà fruit d'un debat col·lectiu.