El futur del PDECat

Al partit afloren moltes veus, no sempre alineades amb Puigdemont. Una és la d'Artur Mas, que ja sondeja la possibilitat que el futur candidat sigui un independent. També són protagonistes Donald Trump, Miquel Iceta, Jimmy Carter, el Barça i Carles Capdevila

13 d'abril del 2017
Actualitzat a la 13:35h

Els partits que capitanegen l'independentisme estan vivint una Setmana Santa complicada. Les relacions tibants entre ERC i el PDECat en la fase decisiva del procés s'han evidenciat en els darrers dies, dates carregades de reunions i declaracions, que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras intenten diluir amb missatges d'unitat d'acció en els passos cap al referèndum. En aquest context s'emmarca el discurs del president de la Generalitat en la reunió del comitè executiu de dimarts: va demanar "coratge" i "lleialtat" al seu Govern, i ja adverteix que està disposat a cessar consellers si es neguen a complir el full de ruta. Puigdemont pensava en el PDECat. Per això, aquesta setmana ha intensificat els contactes amb els integrants de l'executiu per assegurar-se suports en el trajecte cap al referèndum. Al PDECat afloren moltes veus, no sempre alineades amb el president. Una és la d'Artur Mas, encara amb molt predicament entre la vella guàrdia del partit, que ha de buscar candidat per la renúncia de Puigdemont. Mas ja sondeja la possibilitat que el candidat de la formació en les pròximes eleccions sigui un independent, com explica Oriol March.  

L'ajuntament de Barcelona i el referèndum.La desconfiança mútua que es demostren ERC i PDECat ara que s'han de prendre decisions sobre el referèndum s'observa amb certa distància -i escepticisme- des de l'altre costat de la plaça de Sant Jaume. Aquesta setmana NacióDigital ha entrevistat Ada Colau i Jaume Collboni. L'alcaldessa de Barcelona, que ja ha posat les bases del nou partit dels "comuns", recorda a l'independentisme que "tornaria a ser una equvocació voler precipitar" una consulta unilateral i assegura que el Govern no li ha fet "cap proposta ni petició concreta" sobre una eventual votació. I el primer tinent d'alcalde, soci de govern de Colau, és encara més taxatiu: sosté que el consistori "no abonarà actuacions il·legals sobre el referèndum". Punts de vista diferents.  

Trump, Síria i l'estratègia de la Casa Blanca. La decisió de Donald Trump d'atacar el règim d'Al-Assad -pensant en els interessos de la seva administració més que en els del poble sirià- ha alterat les relacions entre els Estats Units i Rússia, ara més distants. Ho relatava Pep Martí aquesta setmana en una anàlisi en què destacava quina relació hi havia entre l'operació militar i els baixos índexs de popularitat del president nord-americà. Pere Vilanova, catedràtic de ciència política de la UB, hi insistia en un article a El Periódico aquest dijous. Vilanova destacava que el primer que cal tenir en compte en l'estratègia de Trump és que es tracta d'una operació d"ús domèstic". El desgavell a la Casa Blanca és considerable gairebé tres mesos després de l'arribada del nou president.
    

Vist i llegit

Per penitència de Setmana Santa, la dels culers, que van observar, atònits, com l'equip de Luis Enrique tornava a mostrar la vulnerabilitat que ja va exhibir a París. Com si no hagués après la lliçó, el Barça va caure a Torí (3-0) davant d'una Juventus rejovenida, que ha sabut completar el relleu generacional en un equip que va perdre la final de la Champions del 2015. Desorientat i incapaç de fer bona la remuntada contra el PSG, el Barça s'ha tornat a complicar la vida. Ramon Besaanalitzava amb precisió a El País la desconnexió de Messi i companyia. Us recomano que també llegiu la sempre recomanable La caverna azulgrana,d'Albert Martín Vidal, que detalla d'on provenen els mals del Barça: de la renúncia a dominar el centre del camp. Els dèficits de l'equip són evidents, però proposa estar pendents del partit de dimecres que ve. La Juventus no és el PSG, d'acord. Però jugarà Messi.    
 

     La frase de la setmana

"Va ser un accident, no tornarà a passar". La frase de Miquel Iceta en l'últim comitè federal del PSOE, una intervenció revelada pel diari El País, constata el canvi d'estratègia del primer secretari del PSC després de l'entesa amb la gestora dels socialistes espanyols. Iceta es va comprometre a no trencar més la disciplina de vot després que els diputats catalans no actuessin en sintonia amb les directrius de Ferraz i s'oposessin a la investidura de Mariano Rajoy. La frase dista molt d'aquell enèrgic crit d'Iceta en defensa de Pedro Sánchez: "Pedro, aguanta, deslliura'ns de Rajoy". Fins i tot diputats veterans com Odón Elorza, crític amb la gestora, van expressar la seva decepció per l'actitud d'Iceta, que només s'explica en clau de supervivència.

  
El nom propi

La repercussió internacional del procés sobiranista continua generant titulars. Més enllà dels comunicats de l'ambaixada dels Estats Units a Madrid -en què exposa que la posició sobre Catalunya és que "és un assumpte intern d'Espanya"-, un dels protagonistes dels últims set dies ha estat Jimmy Carter. L'expresident nord-americà va rebre Carles Puigdemont a Atlanta, amb qui va conversar del cas català -Carter n'és bon coneixedor- i del full de ruta sobiranista, que inclou la celebració d'un referèndum. El PP va insinuar que el Govern va pagar per poder publicitar aquella reunió i, finalment, l'entorn de Carter ha decidit posicionar-se: aquest dimecres va desmentir Albiol i va recordar que, tot i escoltar Puigdemont, no pensa "involucrar-se en el referèndum". Les fronteres del procés.


Els imperdibles

Ara que s'acosta Sant Jordi i el mercat s'inunda de llibres, atureu-vos en un títol que repassa tota una trajectòria. Carles Capdevila publica La vida que aprenc (Arcadia), una tria i relectura dels articles que ha escrit a la premsa en les últimes dues dècades. Els periodistes que hem tingut la sort de treballar amb ell sabem que té una intuïció natural per connectar amb els lectors. Ho demostra cada dia. Per això, la selecció de textos que proposa en el seu últim llibre no pot passar desapercebuda. El nostre cap de cultura, Esteve Plantada, va conversar amb el director fundador de l'Ara i en va descatar el seu relat més optimista. No us ho perdeu. Bona Setmana Santa! 
      

Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital



Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
 
Fes clic aquí per subscriure't-hi