Gloria Fuertes, una poeta més enllà de la caricatura

Poques figures literàries han estat més caricaturitzades que Gloria Fuertes (1917-1998). Referent de la literatura infantil i juvenil espanyola del segle XX, aquesta faceta va acabar ocultant una tasca creativa amb lectures profundes, amb gotes de surrealisme, humor i girs inesperats que deixen el lector astorat. Coneguda per les col·laboracions televisives, la figura de la poeta es reivindica enguany, centenari del seu naixement, amb la publicació de diverses antologies i, especialment, amb El libro de Gloria Fuertes (Blackie Books), una obra que va més enllà de ser un recull de textos o vivències.
 
El llibre, a cura de Jorge de Cascante, vol fugir de les convencions d'aquesta mena d'efemèrides. "Al principi, teníem molta informació i molts documents; també teníem clar que volíem un ordre cronològic, sense ser estrictes", detalla. La idea fonamental era la de posar en valor un llegat que, en els darrers temps, s'havia vist minoritzat per les imitacions a les quals la poeta era sotmesa, de manera sovintejada i descarnada. "La caricatura era fàcil, perquè era una autora que feia fàcils, molt properes als 'ripios'. I a l'imaginari col·lectiu, inevitablement, queda aquell punt tan naïf", explica Cascante.
 
A diferència de la imatge que ens arriba d'ella, com a poeta infantil i d'acudit, la poesia adulta de la poeta és una altra cosa. "Amb Gloria Fuertes es produeix un fenomen similar al que passa quan llegeixes John Fante o Charles Bukowski quan ets jove". La primera descoberta dels seus versos et demostra que és possible escriure d'una manera més fàcil, sense que això impliqui senzillesa. "Un cop fet l'encàrrec, amb molt d'entusiasme per part de Blackie Books, vaig anar estirant el fil i cada vegada descobria coses millors. I em vaig acabar convertint en un fan".
 
Una escriptora que sempre parla de la gent
 
Aquesta admiració, però, compta amb bona matèria primera: una gran obra. "Indubtablement, Gloria Fuertes és una de les escriptores més rellevants del segle XX a l'estat espanyol. I és bona perquè sempre parla de la gent, de temes molt durs, com el suïcidi, el desamor, el lesbianisme o la soledat". Però sempre amb un punt d'humor que crea un efecte estremidor. "També parla de coses personals que, en aquells moments i sent una dona, eren del tot impensables". La poeta s'expressa fins a límits impúdics, sense subterfugis. "Aleshores, aquella escriptura no es va entendre".
 
Una autora d'aquestes característiques necessitava un llibre que escapés de les constriccions d'una simple antologia. "Vaig anar a parlar a la fundació Gloria Fuertes. Al primer segon que era allà, vaig adonar-me que el que havíem de fer no podia ser una antologia. Vaig consultar bibliografia i biografia, i vaig quedar en estat d'alerta, veient que els fets biogràfics eren els mateixos que posava als seus poemes. Em vaig adonar que no s'havia parlat mai d'ella i que calia reunir tota aquella informació de la millor manera possible".
 
"Gloria Fuertes és molt important per la formació d'una generació en la poesia", sosté Jorge de Cascante. "Molt autors confessen un abans i després d'haver-la llegit, que l'autora els va fer descobrir que hi havia un pensament màgic i que era possible incloure el joc en la poesia". Malgrat això, la poeta va viure els darrers anys de la seva vida amb l'espina clavada de pensar que no era prou reconeguda. "Tampoc no portava gaire bé això de les imitacions, tot i que es va fer famosa gràcies a la tele, un format on funcionava molt bé". Més enllà de la caricatura, però, El libro de Gloria Fuertes certifica que la seva obra té prou arguments com per situar-se, per fi, al lloc que li correspon en la història de la literatura.