13
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
15
d'abril
a les
12:46h
José Villarejo, Eugenio Pino i José Ángel Fuentes Gago. Aquests són els noms vinculats a la Policia Nacional espanyola que més es van pronunciar durant la compareixença al Congrés de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso per les converses en què conspiraven per destapar suposats casos de corrupció vinculats a polítics independentistes. Però encara hi ha un quart nom en discòrdia: Marcelino Martín-Blas.
Els noms dels agents estan estretament lligats a l'anomenada "Operació Catalunya", un grup secret destinat a actuar contra dirigents del procés sobiranista català a cop d'investigacions i creació d'informes policials apòcrifs. Però ells mateixos són també els protagonistes de la coneguda com a "guerra de comissaris" dins de la Policia Nacional espanyola, iniciada poc després que Fernández Díaz assumís la cartera d'Interior i que ja ha arribat als tribunals. Aquestes són les claus per entendre la batalla interna.
Comandaments policials que investiguen i, a la vegada, són investigats
L'excomissari José Villarejo és un dels actors principals del serial. Va estar adscrit a la direcció adjunta operativa "en serveis especials" de la policia. El seu nom va sonar per primer cop el 1994 quan El Mundo va destapar les seves actuacions contra el jutge Baltasar Garzón mentre investigava el GAL. També està considerat com la persona que va batejar l'"operació Catalunya". De fet, Fernández Díaz el va condecorar per aquesta actuació policial i ell mateix va reconèixer la seva existència en seu judicial. Actualment està jubilat i investigat per l'Audiència Nacional espanyola pel cas Nicolay de revelació de secrets. Es tracta d'una peça menor del cas sobre el petit Nicolás, en la qual s'investiga una conversa que va mantenir el comissari Martín-Blas quan era cap de la unitat d'assumptes interns amb dos agents del CNI i que, presumptament, va ser gravada per ordre de Villarejo.
Un altre nom important d'aquesta història és l'exdirector adjunt operatiu (DAO) Eugenio Pino. Va ser nomenat el 2012 quan el PP va tornar al poder. És conegut com el cap de la "policia política", grup que hauria elaborat informes com el del compte fals de Xavier Trias o un contra Podem. Actualment, està jubilat i investigat per l'Audiència Nacional espanyola pel pendrive del cas Pujol. El jutge instructor va considerar que les proves que contenia el llapis de memòria van ser obtingudes de manera il·lícita.
José Ángel Fuentes Gago és una altra peça d'aquest trencaclosques policial. Va ser cap de gabinet de Pino i va rebre l'encàrrec d'investigar el patrimoni de 16 milions d'euros de Villarejo i el cas d'una conversa amb l'expresident de la comunitat de Madrid Ignacio González que es va gravar i filtrar a la premsa. Gago va concloure que Villarejo havia actuat correctament en tot moment. La setmana passada, al Congrés, De Alfonso va assegurar que Gago -"amic" del magistrat-, va ser qui va concertar la polèmica conversa amb l'exministre de l'Interior, gravada i filtrada posteriorment.
L'altra cara de la moneda és l'excomissari d'afers interns Marcelino Martín-Blas, que també va arribar a participar en l'"operació Catalunya". Va ser destituït per Pino per un error en la investigació del cas Nicolás. El fet és que va vincular Villarejo al jove investigat per estafa en confondre'l amb un jubilat d'aspecte físic similar. Però encara que hagués estat destituït, un jutge va encarregar a Martín-Blas que encapçalés ell la comissió judicial que investiga la conversa del cas Nicolay que es va filtrar i en la qual ell mateix participa juntament amb agents del CNI. A tot això se suma que Martín-Blas es va acabar postulant com a candidat a substituir Pino com a número dos de la policia espanyola.
Un xoc intern que té repercussions públiques
La pugna entre els comissaris Villarejo i Martín-Blas es va començar a gestar arran de l'"operació Emperador" contra un grup mafiós xinés que blanquejava capital. En el transcurs de la investigació, va aparèixer un manuscrit amb noms d'agents de la Policia Nacional espanyola i de la Guàrdia Civil. Afers Interns es va encarregar d'investigar els motius de l'existència d'aquest document i va acabar esquitxant un fill de Villarejo. Aquest últim ho va interpretar com un atac. Així va començar la set de venjança.
La topada directa es va acabar produint, però, en el transcurs de l'"operació Catalunya", destapada per eldiario.es. El ministeri de l'Interior, pilotat per Fernández Díaz, va encarregar a Villarejo que trepitgés el terreny i es dediqués a captar fonts per intentar destapar casos de corrupció de polítics independentistes. Martín-Blas, per la seva banda, s'havia d'encarregar de coordinar l'acció amb el CNI, segons detalla un reportatge de El Español. La relació entre els dos es va tensar quan Martín-Blas va llogar dos pisos francs a Barcelona i també va començar a captar fonts, cosa que Villarejo va interpretar com un intent de desbancar-lo. Amb el cas Nicolás, la seva lluita va arribar als tribunals. Actualment, l'Audiència Nacional espanyola investiga Villarejo per una conversa de Martín-Blas amb el CNI sobre el "petit Nicolás". A mitjans de març, Martín-Blas va abandonar la investigació i es va personar com a acusació particular demanant també la imputació de Pino, Gago, així com del periodista Eduardo Inda, entre d'altres.
Fernández Díaz, el damnificat de l'enfrontament policial
Els principals damnificats pel xoc entre els dos comissaris van ser el ministre Fernández Díaz i De Alfonso, que van veure filtrades les converses sobre l'"operació Catalunya". Segons va assenyalar en una entrevista l'exdirector d'Antifrau, Martín-Blas hauria estat al darrere de la filtració de les escoltes.
La imatge de la Casa Reial també ha estat una de les grans perjudicades. Segons va detallar Público, la "brigada política" va fer xantatge a la monarquia i el CNI, i va amenaçar de treure draps bruts del rei emèrit Joan Carles I si no s'aturava el cas Nicolay. Concretament, el diari esmentat explicava al març que l'antiga cúpula policial de Fernández Díaz amenaçava de destapar detalls de la relació entre el Borbó i l'aristòcrata alemanya Corinna zu Sayn-Wittgenstein i els diners que li haurien pagat a aquesta per comprar el seu silenci amb càrrec als fons reservats de l'Estat.
Els noms dels agents estan estretament lligats a l'anomenada "Operació Catalunya", un grup secret destinat a actuar contra dirigents del procés sobiranista català a cop d'investigacions i creació d'informes policials apòcrifs. Però ells mateixos són també els protagonistes de la coneguda com a "guerra de comissaris" dins de la Policia Nacional espanyola, iniciada poc després que Fernández Díaz assumís la cartera d'Interior i que ja ha arribat als tribunals. Aquestes són les claus per entendre la batalla interna.
Comandaments policials que investiguen i, a la vegada, són investigats
L'excomissari José Villarejo és un dels actors principals del serial. Va estar adscrit a la direcció adjunta operativa "en serveis especials" de la policia. El seu nom va sonar per primer cop el 1994 quan El Mundo va destapar les seves actuacions contra el jutge Baltasar Garzón mentre investigava el GAL. També està considerat com la persona que va batejar l'"operació Catalunya". De fet, Fernández Díaz el va condecorar per aquesta actuació policial i ell mateix va reconèixer la seva existència en seu judicial. Actualment està jubilat i investigat per l'Audiència Nacional espanyola pel cas Nicolay de revelació de secrets. Es tracta d'una peça menor del cas sobre el petit Nicolás, en la qual s'investiga una conversa que va mantenir el comissari Martín-Blas quan era cap de la unitat d'assumptes interns amb dos agents del CNI i que, presumptament, va ser gravada per ordre de Villarejo.
Un altre nom important d'aquesta història és l'exdirector adjunt operatiu (DAO) Eugenio Pino. Va ser nomenat el 2012 quan el PP va tornar al poder. És conegut com el cap de la "policia política", grup que hauria elaborat informes com el del compte fals de Xavier Trias o un contra Podem. Actualment, està jubilat i investigat per l'Audiència Nacional espanyola pel pendrive del cas Pujol. El jutge instructor va considerar que les proves que contenia el llapis de memòria van ser obtingudes de manera il·lícita.
José Ángel Fuentes Gago és una altra peça d'aquest trencaclosques policial. Va ser cap de gabinet de Pino i va rebre l'encàrrec d'investigar el patrimoni de 16 milions d'euros de Villarejo i el cas d'una conversa amb l'expresident de la comunitat de Madrid Ignacio González que es va gravar i filtrar a la premsa. Gago va concloure que Villarejo havia actuat correctament en tot moment. La setmana passada, al Congrés, De Alfonso va assegurar que Gago -"amic" del magistrat-, va ser qui va concertar la polèmica conversa amb l'exministre de l'Interior, gravada i filtrada posteriorment.
L'altra cara de la moneda és l'excomissari d'afers interns Marcelino Martín-Blas, que també va arribar a participar en l'"operació Catalunya". Va ser destituït per Pino per un error en la investigació del cas Nicolás. El fet és que va vincular Villarejo al jove investigat per estafa en confondre'l amb un jubilat d'aspecte físic similar. Però encara que hagués estat destituït, un jutge va encarregar a Martín-Blas que encapçalés ell la comissió judicial que investiga la conversa del cas Nicolay que es va filtrar i en la qual ell mateix participa juntament amb agents del CNI. A tot això se suma que Martín-Blas es va acabar postulant com a candidat a substituir Pino com a número dos de la policia espanyola.
Un xoc intern que té repercussions públiques
La pugna entre els comissaris Villarejo i Martín-Blas es va començar a gestar arran de l'"operació Emperador" contra un grup mafiós xinés que blanquejava capital. En el transcurs de la investigació, va aparèixer un manuscrit amb noms d'agents de la Policia Nacional espanyola i de la Guàrdia Civil. Afers Interns es va encarregar d'investigar els motius de l'existència d'aquest document i va acabar esquitxant un fill de Villarejo. Aquest últim ho va interpretar com un atac. Així va començar la set de venjança.
Ignacio Cosidó, Jorge Fernández Díaz i Eugenio Pino Foto: Europa Press
La topada directa es va acabar produint, però, en el transcurs de l'"operació Catalunya", destapada per eldiario.es. El ministeri de l'Interior, pilotat per Fernández Díaz, va encarregar a Villarejo que trepitgés el terreny i es dediqués a captar fonts per intentar destapar casos de corrupció de polítics independentistes. Martín-Blas, per la seva banda, s'havia d'encarregar de coordinar l'acció amb el CNI, segons detalla un reportatge de El Español. La relació entre els dos es va tensar quan Martín-Blas va llogar dos pisos francs a Barcelona i també va començar a captar fonts, cosa que Villarejo va interpretar com un intent de desbancar-lo.
Fernández Díaz, el damnificat de l'enfrontament policial
Els principals damnificats pel xoc entre els dos comissaris van ser el ministre Fernández Díaz i De Alfonso, que van veure filtrades les converses sobre l'"operació Catalunya". Segons va assenyalar en una entrevista l'exdirector d'Antifrau, Martín-Blas hauria estat al darrere de la filtració de les escoltes.
La imatge de la Casa Reial també ha estat una de les grans perjudicades. Segons va detallar Público, la "brigada política" va fer xantatge a la monarquia i el CNI, i va amenaçar de treure draps bruts del rei emèrit Joan Carles I si no s'aturava el cas Nicolay. Concretament, el diari esmentat explicava al març que l'antiga cúpula policial de Fernández Díaz amenaçava de destapar detalls de la relació entre el Borbó i l'aristòcrata alemanya Corinna zu Sayn-Wittgenstein i els diners que li haurien pagat a aquesta per comprar el seu silenci amb càrrec als fons reservats de l'Estat.
L'excomissari Marcelino Martín-Blas Foto: Europa Press