El fàrmac per aturar els efectes del Parkinson sobre la memòria, més a prop que mai

Coincidint amb el Dia Internacional contra el Parkinson, l'investigador ha volgut llençar un missatge en positiu. Kulisevsky ha reconegut que el fàrmac encara està en una fase "incipient", però confia que durant el primer trimestre del 2018 hi haurà resultats concloents al damunt de la taula. A finals d'aquest 2017 el nou tractament ja hauria d'haver superat la fase d'assaig doble, que es du a terme amb un grup reduït de malalts. En paral·lel, els investigadors estan reclutant nous pacients que vulguin participar en el següent pas: un estudi clínic ambiciós en coordinació amb diversos centres internacionals. L'objectiu? "Tenir aviat solucions per alguns dels efectes del Parkinson que encara no podem controlar", en paraules del coordinador de l'equip.

Kulisevsky considera "molt important" desenvolupar amb èxit aquest nou fàrmac perquè ataca les conseqüències directes que la malaltia té sobre el raonament i la parla, uns efectes fins ara descuidats. "El Parkinson no provoca només alteracions de l'organisme a nivell motor, també té un impacte molt notable a nivell cognitiu", remarca l'investigador. Fins ara, aquests efectes només es tractaven amb medicaments per a pacients d'Alzheimer en la fase final de la malaltia, quan la degeneració ja era molt evident. La fita de Kulisevsky és revertir aquesta tendència i aconseguir frenar les conseqüències en la memòria i el llenguatge.

"Hem de fer entendre a tothom que els malalts de Parkinson no només tenen tremolors o dificultats per moure's, pateixen les conseqüències d'una neurodegeneració a nivell cognitiu encara més dures i incapacitants", assegura el doctor. En aquest sentit, el professor de la UOC celebra que la recerca en aquest àmbit estigui creixent i avança que diversos laboratoris del Regne Unit i els Estats Units estan treballant en un fàrmac que combati directament les causes del Parkinson. Kulisevsky creu que "s'està avançant molt" i confia que, d'aquí a uns anys, "podrem combatre defintivament una malaltia que ara no té cura".
 
Una malaltia en expansió

El Parkinson afecta més de 150.000 persones a tot l'Estat, 16.000 de les quals a Catalunya, i ja és la segona patologia neurodegenerativa més freqüent, només per darrere de l'Alzheimer. És una malaltia en expansió i cada vegada afectarà més persones per culpa de l'evolució de la piràmide demogràfica, tal i com indiquen les previsions dels investigadors. "L'envelliment de la població incrementa proporcionalment la quantitat de gent que pateix la malaltia perquè, a mesura que l'edat avança, les possibilitats de contraure-la es multipliquen", apunta Kulisevsky. Les dades ho corroboren: el 75% dels catalans amb Parkinson tenen més de 65 anys. Si la ciència no estronca el camí de la malaltia, cada any se'n diagnosticaran 1.000 casos nous a Catalunya i 16.000 al conjunt de l'Estat.

Ara bé, tot i que el Parkinson s'associa tradicionalment a persones grans, també afecta gent més jove. "Podem començar a patir-ne amb 35 anys", alerta Kulisevsky, tot i que també reconeix que "la prevalença és molt menor". Fins i tot es registren episodis puntuals en adolescents. Entre els menors de 40 anys, es diagnostiquen 18 casos per cada 100.000 habitants, una ràtio que es dispara a partir d'aquesta edat de manera progressiva fins al punt que el 30% de les persones de vuitanta anys o més pateixen Parkinson.

Les causes que provoquen la malaltia varien en funció de l'edat. Entre les persones joves l'element genètic és el factor determinant en el procés de neurodegeneració -el que els experts anomenen el "gen familiar", que es dona en un 10% dels casos aproximadament-, mentre que la gent gran el desenvolupa generalment com a conseqüència d'haver estat exposada a factors de risc. La contaminació, per exemple, és un dels agents que pot contribuir a activar la proteïna que desencadena la malaltia. "Respon a diferents factors: predisposició genètica i elements ambientals. Segurament el Parkinson és una manera d'emmalaltir del cervell produïda per diverses causes que s'expressen d'una mateixa manera", apunta el doctor.

El diagnòstic, el gran repte pendent

Però, precisament, identificar els elements que inicien el procés neurodegeneratiu i ser capaços de diagnosticar la malaltia amb més antel·lació són els dos grans reptes que els metges tenen al damunt de la taula. "Entenem el procés però no hem acabat de detectar com comença", reconeix Kulisevsky. El Parkinson el provoca l'alfa-sinucleïna, una proteïna que el cos genera de manera natural i que no és perjudicial "si no se'n descontrola la producció". L'organisme de les persones malaltes en genera en excés i l'alfa-sinucleïna s'acumula al cervell. "Quan entra en contacte amb les neurones, les comença a eliminar", relata el professor de la UOC.

El gran problema dels metges és que, sovint, no aconsegueixen diagnosticar la malaltia quan l'alfa-sinucleïna ja ha eliminat la meitat de les neurones i, en conseqüència, els efectes de la malaltia es comencen a fer molt evidents tant a nivell motor com a nivell congnitiu. Kulisevsky creu que el salt en la millora de la qualitat de vida dels pacients es donarà quan es detecti el Parkinson en estadis incipients. Ara la diagnosi és "clínica, de sospita", segons el professor, que defensa que el camí a seguir és "no esperar a tenir els símptomes per actuar, sinó aprofundir en els factors de risc".
 

Estigmatització i cost del tractament, dos maldecaps per als malalts

Malgrat ser la segona malaltia neurodegenerativa en prevalença, les associacions alerten que el Parkinson és encara molt desconegut i està marcat pels estigmes, motiu pel qual genera problemes d’aïllament entre les persones que el pateixen. Es calcula que el cost mitjà anual de la malaltia és de gairebé 35.000 euros i que el 90% de pacients requereixen cures personals de 14 hores al dia de mitjana. Segons les entitats que treballen amb aquestes persones, només un 15% dels malalts forma part d'una de les associacions que vetlla per donar suport i acompanyar tant als pacients com a les seves famílies.