Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Turquia

Erdogan se la juga en un referèndum per reforçar el seu poder a Turquia

Segons les últimes enquestes, els turcs aprovaran la reforma constitucional que dona més facultats al president turc | Javier Albarracín (IEMed) assegura que la maquinària de l'Estat està actuant com una piconadora i estigmatitzant l'oposició

per Carla Palazzi, 11 d'abril de 2017 a les 12:09 |
El president turc, Recep Tayyip Erdogan | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El futur sistema polític de Turquia es decidirà aquest diumenge 16 d'abril en un referèndum on els turcs hauran d'aprovar o no els canvis que proposa el president Recep Tayyip Erdogan a la Constitució. Si guanya el 'sí' i es modifica la Constitució, Turquia es convertirà en una República presidencialista en què el president acumularà quasi tot el poder.

Segons les últimes enquestes recollides per Reuters, el 'sí' guanyaria amb el 53% dels vots però les enquestes no han deixat de canviar i un mes abans el resultat era que el 'no' obtindria el 51%. Tal com ha explicat a NacióDigital Javier Albarracín, director de l’àrea de Desenvolupament Socioeconòmic de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i especialista en Turquia, "Erdogan no les té totes amb ell, guanyi el que guanyi estarà molt ajustat", assegurant que "els indecisos marcaran el resultat final".


"Erdogan necessita grapar tots els vots possibles tant dins com fora del país", remarca Albarracín. A més, segons l'expert, "per poder treure els vots que el poden fer guanyar [a Erdogan] necessitaria una part significativa dels vots kurds a favor seu", un fet complicat si tenim en compte que "la política actual d'Erdogan cap als kurds és d'oposició i, de fet, de guerra oberta en el sud-est de Turquia".

Durant les setmanes prèvies a la votació, el panorama polític s'ha dividit entre els que advoquen pel 'sí' i els partidaris del 'no'. El partit d'Erdogan, el de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), compta amb el suport del dretà Partit del Moviment Nacionalista (MHP). Per l'altra banda, els principals defensors del 'no' són el Partit Republicà Popular (CHP) i el pro-kurd Partit Democràtic Popular (HDP).

A més de l'oposició d'alguns dels actuals partits, el referèndum també compta amb el rebuig de 550 exparlamentaris de setze partits diferents. La iniciativa, liderada per quatre expresidents del Parlament, Hikmet Cetin, HUsamettin Cindoruk, Kaya Erdem i Ömer Izgi, defensa que "si guanya el 'sí' Turquia es veurà arrossegada a una lluita per la supervivència". "No podem quedar al marge quan el Parlament, el major poder del sistema democràtic, és fet disfuncional" han remarcat.

Les queixes de l'oposició


La situació interna del país després del fallit cop d'Estat del passat juliol i la purga feta pel govern d'Erdogan ha suscitat fortes crítiques per la dificultat dels partits opositors de fer campanya. El líder del CHP, Kemal Kiliçdaroglu, va queixar-se la setmana passada dels entrebancs que han patit, mentre que diversos alts càrrecs de l'AKP, entre ells Erdogan, el van acusar de "mentir".

Kiliçdaroglu també va denunciar la falta d'imparcialitat i oportunitats de fer campanya als mitjans de comunicació. "No tinc una cadena de televisió. Ells [AKP] en tenen centenars. No tinc centenars de periodistes que em donin suport. Ells en tenen milers", va apuntar.

Les crítiques del líder opositor troben la seva justificació en el temps televisiu dedicat a cada bàndol. Segons The Independent, el partit d'Erdogan ha rebut, fins a finals de març, 4.113 minuts televisius per defensar el 'si' mentre que el CHP ha comptat amb 216 minuts. El pro-kurd HDP només ha tingut un minut a la televisió i, a més, dotze dels seus 59 parlamentaris estan a presó amb condemnes posteriors al cop d'estat.

Per Albarracín, "la maquinària de l'Estat i la de l'AKP s'ha convertit en una piconadora. Als partits polítics, líders sindicals i premsa crítics els acusen de col·laboracionisme amb els instigadors del cop d'estat i canvien els directors i editors". A més, "l'AKP està sotmetent a una gran pressió als partidaris del no, els estan estigmatitzant, ridiculitzant, fins i tot recorrent a les querelles", agrega Albarracín. Com a conclusió l'expert destaca que "és molt asimètrica la llibertat per defensar el 'sí' i el 'no'".

Des de Human Right Watch denuncien que "els mitjans de comunicació independents han estat silenciats", amb 160 mitjans tancats i 120 periodistes empresonats esperant judici després del cop. Per aquesta organització, "la situació restringeix severament la possibilitat d'un debat públic obert". "La campanya pel 'sí' dirigida pel govern d'Erdogan han dominat l'espai públic, els mitjans impresos i els canals de televisió, cosa que provoca que no hi ha hagut igualtat de condicions en la campanya", segons Human Rights Watch.

Però tant si guanya el 'sí' com si ho fa el 'no', per Albarracín, "des del punt de vista de les polítiques d'Erdogan no veig que hi hagi un canvi el dia 17". "Si Erdogan guanya se sentirà més legitimat i més envalentit per pressionar encara més l'oposició i l'entorn que considera colpista i col·laboracionista amb l'exterior. Seguirà amb una lògica en què ja està instal·lat", subratlla Albarracín. Però en cas que guanyés el 'no' la situació no variaria molt, segons ell: "Erdogan desprestigiarà i deslegitimarà el 'no' i els seus votants i també farà una volta de rosca de la política de pressió que ja està exercint".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació