08
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
09
d'abril
a les
7:57h
Aquest dissabte, Dia Internacional del Poble Gitano, tornarà a ressonar el Gelem, Gelem (Vaig caminar), l'himne de la nació romaní, aquell que diu "Ai gitanos, d'on veniu, amb les tendes i les criatures afamades?". En una estrofa exclama: "Jo també tenia una gran família, la Negra Legió la va assassinar". És una referència clara a les SS nazis. L'autor de l'himne gitano va ser Zarko Jovanovic, un músic serbi que va sobreviure al nazisme però va veure morir bona part de la seva família.
Durant molts anys, el genocidi contra el poble gitano ni tan sols va tenir el consol del record. Van haver de passar dècades abans que Alemanya reconegués l'intent d'extermini per part del III Reich. Potser en la llarga història de persecucions patides pels romanís, l'Holocaust va semblar un simple afegit. Però el cert és que el nazisme va tenir com a objectiu l'extermini de la població gitana.
Els gitanos van perdre els seus drets a l'Alemanya nazi alhora que la resta de col·lectius considerats inferiors. Les primeres lleis de Nuremberg són del 1935, dos anys després de l'arribada de Hitler al poder, quan es prohibeixen els "matrimonis mixtos". Poc després se'ls retira la ciutadania alemanya. Es produeixen les primeres concentracions de gitanos als camps. Del 12 al 18 de juny de 1938 s'estableix la Setmana de neteja de gitanos i es produeixen detencions massives per tot Alemanya. S'estén l'expressió "la plaga gitana". En plena Segona Guerra Mundial, el 1943, la cúpula del III Reich decideix passar a l'última fase del genocidi, l'extermini.
Ricard Valentí: "La memòria dels gitanos està plena de dolor"
Ricard Valentí és el president de l'Associació de Joves Gitanos de Gràcia i pertany a l'entitat intercultural Nakeramos (Parlem-ne), dedicada a preservar la memòria històrica del seu poble. Valentí ha visitat els camps d'extermini nazi i té al cap la imatge que més el va impactar: una sala de joguines a Auschwitz. Fa anys, va voler conèixer alguns dels supervivents i des d'aleshores l'acompanya la memòria del genocidi nazi, que en llengua romaní s'anomena Porraimos. "La memòria dels gitanos està plena de dolor", assegura.
Potser per estar acostumats a les persecucions, els gitanos van reaccionar amb més capacitat de resistència davant les primeres actuacions nazis. Valentí explica que "es van negar a cavar la seva pròpia fossa, com feien altres presoners, i van aconseguir tenir les seves famílies a prop quan foren internats a Auschwitz i a la resta de camps. Si no, no treballaven".
Els presoners del triangle marró
Cada col·lectiu portava al pit el s u símbol. Si el dels jueus era l'estrella de sis puntes, els gitanos havien de dur un triangle marró invertit. El 16 de maig de 1944, coneixedors de la decisió d'eliminar-los, es va produir una revolta gitana a Auschwitz-Birkenau que ha passat a la història del poble gitano com el símbol de la capacitat d'aquest poble d'afrontar tots els perills. Els romanís es van tancar als seus barracons i es van apoderar de piques i pals. L'acció va sorprendre els jerarques nazis. Però la resposta va ser brutal i va arribar el 2 d'agost, pocs mesos abans de la derrota nazi. Prop de 3.000 gitanos foren gasejats sense contemplacions.
Valentí destaca aquesta data del 2 d'agost del 1944 com exemple d'un genocidi que ha costat molt d'esforç perquè fos reconegut. El president dels Joves Gitanos de Gràcia adverteix dels perills que ressorgeixen "en una Europa on els gitanos tornen a ser les primeres víctimes de la xenofòbia d'extrema dreta, com estem comprovant ara mateix a Hongria. És un recordatori dels temps que no han de tornar".
Durant molts anys, el genocidi contra el poble gitano ni tan sols va tenir el consol del record. Van haver de passar dècades abans que Alemanya reconegués l'intent d'extermini per part del III Reich. Potser en la llarga història de persecucions patides pels romanís, l'Holocaust va semblar un simple afegit. Però el cert és que el nazisme va tenir com a objectiu l'extermini de la població gitana.
Els gitanos van perdre els seus drets a l'Alemanya nazi alhora que la resta de col·lectius considerats inferiors. Les primeres lleis de Nuremberg són del 1935, dos anys després de l'arribada de Hitler al poder, quan es prohibeixen els "matrimonis mixtos". Poc després se'ls retira la ciutadania alemanya. Es produeixen les primeres concentracions de gitanos als camps. Del 12 al 18 de juny de 1938 s'estableix la Setmana de neteja de gitanos i es produeixen detencions massives per tot Alemanya. S'estén l'expressió "la plaga gitana". En plena Segona Guerra Mundial, el 1943, la cúpula del III Reich decideix passar a l'última fase del genocidi, l'extermini.
Ricard Valentí: "La memòria dels gitanos està plena de dolor"
Ricard Valentí és el president de l'Associació de Joves Gitanos de Gràcia i pertany a l'entitat intercultural Nakeramos (Parlem-ne), dedicada a preservar la memòria històrica del seu poble. Valentí ha visitat els camps d'extermini nazi i té al cap la imatge que més el va impactar: una sala de joguines a Auschwitz. Fa anys, va voler conèixer alguns dels supervivents i des d'aleshores l'acompanya la memòria del genocidi nazi, que en llengua romaní s'anomena Porraimos. "La memòria dels gitanos està plena de dolor", assegura.
Potser per estar acostumats a les persecucions, els gitanos van reaccionar amb més capacitat de resistència davant les primeres actuacions nazis. Valentí explica que "es van negar a cavar la seva pròpia fossa, com feien altres presoners, i van aconseguir tenir les seves famílies a prop quan foren internats a Auschwitz i a la resta de camps. Si no, no treballaven".
Els presoners del triangle marró
Cada col·lectiu portava al pit el s u símbol. Si el dels jueus era l'estrella de sis puntes, els gitanos havien de dur un triangle marró invertit. El 16 de maig de 1944, coneixedors de la decisió d'eliminar-los, es va produir una revolta gitana a Auschwitz-Birkenau que ha passat a la història del poble gitano com el símbol de la capacitat d'aquest poble d'afrontar tots els perills. Els romanís es van tancar als seus barracons i es van apoderar de piques i pals. L'acció va sorprendre els jerarques nazis. Però la resposta va ser brutal i va arribar el 2 d'agost, pocs mesos abans de la derrota nazi. Prop de 3.000 gitanos foren gasejats sense contemplacions.
Valentí destaca aquesta data del 2 d'agost del 1944 com exemple d'un genocidi que ha costat molt d'esforç perquè fos reconegut. El president dels Joves Gitanos de Gràcia adverteix dels perills que ressorgeixen "en una Europa on els gitanos tornen a ser les primeres víctimes de la xenofòbia d'extrema dreta, com estem comprovant ara mateix a Hongria. És un recordatori dels temps que no han de tornar".