Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

ENTREVISTA: CCOO

Javier Pacheco: «CCOO no donarà suport a un referèndum unilateral»

El nou secretari general creu que una convocatòria no pactada "podria tenir legitimitat social però no jurídica" i afirma que el procés ha impedit revertir algunes retallades | Pacheco considera que les organitzacions sindicals han de passar de la "resistència a l'ofensiva" i avisa que hi ha "motius suficients" per convocar una nova vaga general

per Jordi de Planell , 9 d'abril de 2017 a les 13:00 |
Javier Pacheco al seu despatx, a la seu de CCOO a Barcelona | Eva Domínguez
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Javier Pacheco (Barcelona, 1970) ha aterrat a la cinquena planta del número 16 de Via Laietana tot just fa quatre dies. Dimecres els seus companys el van escollir secretari general de Comissions Obreres, el sindicat on ha militat des dels 21 anys. S'hi va afiliar el 1991, just després d'incorporar-se a la plantilla de la fàbrica de Nissan a la Zona Franca. "Allà vaig aprendre la importància d'organitzar-se per reivindicar els teus drets", explica Pacheco, que és mecànic de formació. Està convençut que al despatx s'hi passarà poques hores perquè la seva intenció, diu, "és trepitjar el carrer i fer territori". No li falta ambició: el seu objectiu és reestructurar el sindicat per convertir-lo en un instrument "útil" que passi de la "resistència a l'ofensiva".

- Ja és al seu nou despatx. Fa impressió?


- [Riu] Home... No sé què dir-te. El que tenia fins ara com a secretari general de la Federació d'Indústria era bastant semblant. Estava al mateix lloc dues plantes més avall. Però el tinc força apamat aquest perquè he treballat molt amb en Joan Carles Gallego [el seu antecessor].

- Passar de la factoria de la Zona Franca als despatxos és una transició difícil?


- Ha estat un canvi fonamental en la meva pràctica sindical. El sindicat a l'empresa té una línia de treball molt concreta: tens coneixement dels conflictes de primera mà perquè els vius i saps quin és el posicionament de l'empresa en un marc de negociació molt directa. En canvi, quan arribes a un càrrec així comences a tenir una perspectiva més gran i ets conscient de la diversitat que existeix. És una altra etapa, molt diferent a totes les anteriors. Crec que ara em tocava donar aquest pas i ser la cara del sindicat.

- El seu passat al sector industrial marcarà un nou tarannà en la direcció de CCOO?


- He intentat ser sempre molt proper. El meu és un model de direcció que està a prop de la gent. Quan estava a la fàbrica m'acostava als treballadors de les màquines per saber què és el que reclamaven i el que necessitaven. Les persones que representem els treballadors hem d'anar al lloc on es produeixen els conflictes laborals i no esperar que arribin fins a nosaltres. Continuaré seguint aquesta estratègia i no seré gaire en aquest despatx. Em trobareu al carrer, al costat de la gent en les mobilitzacions i en les taules de negociació.

- Les persones del seu entorn asseguren que vostè és una persona combativa. També es definiria així?

- A mi m'agrada dir que jo sóc una persona responsable amb la meva feina. Compleixo amb les meves obligacions com a treballador i, des d'aquesta posició, crec que tinc dret a reivindicar el que és meu. M'agrada molt treballar, m'agrada molt treballar bé i m'agrada molt reclamar el que em correspon. Ho faig, evidentment, amb una certa convicció. I si aquesta actitud s'interpreta, en el marc d'una taula de negociació, com pròpia d'algú combatiu, doncs ho sóc, sí.

"Ha arribat el moment d'aplegar forces i començar a treballar per recuperar els drets laborals i socials que ens han pres"

- En el seu primer discurs com a secretari general va assegurar que ha arribat el moment de passar a l'ofensiva. En què es traduirà aquest canvi d'estratègia?

- Crec que hem de repensar la nostra posició. El món del treball ha canviat radicalment i el sindicat s'hi ha d'adaptar per continuar sent útil. Per això hem dut a terme un procés de reorganització al territori, amb fusions diverses que ens han permès fixar una nova estructura actualitzada a la nova realitat. El següent pas és adreçar-nos d'una manera diferent als treballadors. Ja no són predominants les empreses amb molts empleats; el que veiem ara són treballadors atomitzats, subordinats i cada vegada més precaris. Fins ara teníem organitzacions pensades per donar resposta a les necessitats de treballadors integrats en grans plantilles, però això ha canviat i hem de repensar la nostra estructura per adaptar-nos-hi. La realitat política avui és molt més plural que uns anys enrere i la situació econòmica també ha canviat.

- Però exactament què implica passar a l'ofensiva?

- Doncs que creiem que ara ha arribat el moment de començar a deixar clar que toca recuperar el que és nostre i repartir millor el que es genera. Cal tornar a tenir una actitud reivindicativa. Això també és feina per a nosaltres, que hem de canviar el discurs: hem de ser més constructius i parlar en positiu enlloc d'estar sempre a la defensiva. Ara ja no només hem de demanar que es derogui la reforma laboral, sinó que també hem de reclamar un nou marc de relacions laborals; ja no només hem de demanar que les retallades s'acabin, sinó que també hem de reclamar que augmenti la inversió en polítiques socials. Passar a l'ofensiva és recuperar el caràcter reivindicatiu que li fa falta a la gent treballadora d'aquest país.

- Els treballadors havien caigut en la resignació?

- Sí. Aquesta actitud s'havia perdut i hem de treure la gent de la resignació. L'ofensiva de la crisi ha estat molt profunda... La gent s'ha quedat sense feina i han quedat completament atemorits.

- Fins a quin punt els sindicats han estat responsables d'aquesta situació?

- No n'hem estat responsables en cap cas. El que se'ns pot retreure és que no haguem estat capaços de parar aquesta ofensiva. Van canviar tantes coses en tan poc temps que no vam tenir capacitat de resposta. La veritat és que no estàvem preparats i això ens ha situat a la resistència, a la defensiva. Les hem vist venir i ens hem defensat com hem pogut. I hem resistit: l'eina per defensar els treballadors, els sindicats, continua viva i està preparada per aconseguir que aquesta situació comenci a canviar. Se'ns han volgut carregar, però el sindicat està aquí amb més legitimitat: avui representem més gent que abans de la crisi.
 

Javier Pacheco, flamant secretari general de CCOO. Foto: Eva Domínguez


"Convocar una vaga general és molt senzill, el que resulta difícil és fer-la. Ara el repte és aconseguir que la gent recuperi l'actitud combativa"

- El que més ha semblat perillar ha estat la negociació col·lectiva.

- Sí. Han intentat carregar-se-la amb múltiples reformes que permeten a les empreses despenjar-se dels convenis col·lectius del seu sector. Però vull que quedi clar que hem estat capaços de salvar la negociació col·lectiva i que és una eina única per aconseguir recuperar tot el que ens han pres ara que la situació ha començat a canviar. Ha arribat el moment de tornar a trobar el pols de la gent i recomposar els drets col·lectius.

- Els drets s'han de reivindicar amb instruments clàssics, com la vaga general?

- S'han de reclamar amb vells i nous instruments. La vaga general estarà al damunt de la taula mentre hi hagi motius per fer-la i ara en tenim molts.

- Té previst convocar-la?

- Convocar una vaga general és molt senzill, el que és difícil és fer-la. Ara me'n podria anar al Departament de Treball i convocar una vaga general. Ho tindria fet en un quart d'hora. Però el que realment resulta complicat és garantir que la majoria de treballadors del país decideixin que val la pena deixar de treballar un dia per reivindicar els seus drets. Passar a l'ofensiva vol dir precisament això: que la gent torni a voler disputar la reivindicació. Quan la gent tingui aquesta actitud combativa, nosaltres estarem en condicions de guanyar una vaga. Hem de fer entendre a tothom que hi ha oportunitats reals de canviar la situació actual si acumulem forces i aprofitem els recursos que tenim, com els 21.000 delegats repartits pel territori, que ens han de fer de terminals i explicar el nostre missatge.

- Que la gent no secundi una vaga general demostra que la crisi no només s'ha emportat una part dels drets laborals, també s'ha endut per davant la credibilitat dels sindicats.

- Evidentment. La nostra credibilitat està posada en qüestió i hem de recuperar gran part de la legimitat perduda. Nosaltres tenim la legitimitat de representació, la que ens donen els més de 100.000 afiliats, però ens manca la legitimitat social. Per què? Doncs perquè només un 50% de la població assalariada té dret a tenir representació sindical. L'altre 50% no ens coneix, no sap el que fem. Es pot afiliar, sí, però per fer-ho hauria de conèixer què podem aportar a la seva realitat. Hem de capgirar aquesta situació. I ho farem canviant la nostra estratègia de comunicació per explicar-nos millor i estenent la nostra presència al territori per arribar a tota aquesta part de la gent que no ens percep com un instrument útil. Ens dirigirem no només als que ens reclamen al seu espai de treball, sinó també a aquells que ens necessiten per millorar la seva realitat social, que ara mateix està basada en la precarietat.

- La precarietat laboral és el gran repte que tenen damunt la taula?

- Està clar. És la nostra gran prioritat de combat. La principal necessitat de Catalunya és dignificar el treball i, per a fer-ho, els sindicats som imprescindibles perquè estem a la primera línia del món del treball. La nostra feina ara és utilitzar les eines que ens permetin millorar la situació actual i enfortir l'esquerra d'aquest país, que ha de ser la que canviï políticament aquesta realitat.

- Però ara tenen més o menys força que abans a l'hora de negociar amb la patronal?

- Avui tenim més dificultats perquè les regles que regeixen la negociació col·lectiva són diferents i ens han debilitat. Si ara complim la llei estem donant via lliure a les empreses perquè facin el que vulguin. La recepta per enfortir la dèbil negociació col·lectiva és la mobilització, perquè això és el que ens dona força quan anem a les taules de negociació. L'alternativa és l'aïllament, la fragmentació i la solitud davant del poder.

- Precisament un dels temes de discussió ara és el dels salaris. S'està avançant?

- La patronal té un problema amb el seu discurs: per una banda, diu que per activar l'economia cal potenciar la demanda interna augmentant els sous i, per l'altra, ens proposen un increment irrisori del 0'5%. Ho fan, com sempre, crescuts per l'acció del govern espanyol, que ha augmentat el salari mínim interprofessional sense tenir en compte el que nosaltres reclamàvem. El PP i el PSOE ens han desacreditat però nosaltres no desistim i deixem clar que els salaris han d'augmentar, com a mínim, d'acord amb la inflació. Hem d'impedir que els treballadors perdin poder adquisitiu i d'aquí no ens mouran. Confiem que s'arribarà a un acord en aquest àmbit.

- La línia vermella és que els sous es revaloritzin amb l'IPC, doncs.

- No comencem a traçar línies. El que volem és un acord que garanteixi que els treballadors no perdin poder adquisitiu en cap cas i que, a més, els negociadors de cada sector puguin intentar pactar increments que estiguin per damunt de la inflació. Sobre aquesta base, hi pot haver acord. La referència està en una forquilla mínima que permeti incrementar el poder salarial dels treballadors per damunt de l'IPC.
 

Javier Pacheco, durant l'entrevista. Foto: Eva Domínguez


"Part de les retallades no s'han revertit per culpa del bloqueig polític que genera el procés sobiranista"

- Arriba a la secretaria general en ple procés sobiranista. Durant el congrés va quedar clar que defensen el dret a decidir, però CCOO faria una crida a participar en un referèndum unilateral?

- El que hem dit a la resolució del congrés -aprovada per un 94% dels afiliats- és que nosaltres ens reconeixem en la centralitat democràtica del dret a decidir tot i les tensions que aquest debat genera dins de l'organització. Ara formem part del Pacte Nacional pel Referèndum. I això què vol dir? Doncs que nosaltres defensem el caràcter vinculant del referèndum perquè creiem que és el que pot donar sortida a l'actual situació d'enquistament.

- Però sembla que la negativa de l'Estat obligarà a optar per la via unilateral.

- Si el referèndum fos així no s'estaria complint el que ha dit el Pacte Nacional pel Referèndum, que és el que nosaltres hem signat.

- Per tant no donarien suport a una convocatòria sense acord amb el govern espanyol.

- Nosaltres no donarem suport a cap posició que no estigui en el marc del Pacte Nacional pel Referèndum. Creiem que la convocatòria ha de tenir caràcter vinculant perquè, si no és així, no servirà per tancar el conflicte sobiranista. El procés necessita una solució perquè portem massa anys de bloqueig institucional, una paràlisi que s'ha traslladat al carrer. No s'activen les polítiques que arriben a la gent i això no pot ser. Part de les retallades que es van dur a terme durant la crisi no s'han revertit per culpa d'aquest bloqueig permanent. Tot això només es pot resoldre amb una solució radicalment democràtica que tingui el suport de la gent. Això com es fa? Doncs amb un referèndum vinculant que garanteixi que allò que digui la gent esdevingui una realitat palpable.

- Creu que la unilateralitat resta caràcter vinculant al referèndum?

- És que el caràcter vinculant ha de ser polític i jurídic. La participació de la ciutadania legitima la posició del dret a decidir, però la vinculació jurídica és la que garanteix que allò que digui la gent es compleixi. Per això el referèndum ha d'articular-se en el marc institucional actual.

- Al seu parer, doncs, el caràcter vinculant passa ineludiblement per un pacte amb l'Estat.

- Clar... És que l'acord amb l'Estat l'hem de buscar! Nosaltres hem ofert tota la nostra capacitat de mobilització social per fer possible aquest pacte, hem ofert els ponts que tenim amb la resta de federacions de Comissions a l'Estat, hem ofert la nostra participació als espais internacionals per establir punts de diàleg en el marc comunitari... Estem disposats a treballar de debò per convertir en una realitat el dret a decidir perquè entenem que és l'única solució a la situació actual.

El 40% dels afiliats de CCOO són independentistes i el 42%, federalistes. Vostè amb quin sector s’identifica?

- Jo represento els interessos de Comissions Obreres i sóc un ferm defensor del referèndum vinculant.

- I no es mullarà.

- No em traurà d'aquí.

- Però vostè milita a Iniciativa. Això ens podria fer sospitar que s'inclina pel federalisme...

- Val la pena recordar que dins d'Iniciativa hi ha independentistes i, a més a més, estan força ben organitzats. El projecte del partit planteja la confederació més que la federació, però, en qualsevol cas, respecta i contempla la sobirania de Catalunya. Que a mi se'm vulgui situar en un costat o en un altre... Bé, que cadascú decideixi com prefereix etiquetar-me.

- Curiosament, però, el partit més votat pels afiliats de CCOO és Esquerra Republicana.

- Sí, tot i que si sumem els que diuen que voten ICV i els que s'inclinen per Podem veiem que el grup parlamentari amb més suports és Catalunya Sí Que Es Pot. En qualsevol cas, el que diu l'enquesta que vam fer entre els afiliats no és que siguem d'un partit o d'un altre, sinó que som tan plurals com la societat catalana. CCOO representa la realitat dels treballadors del país i aquest és el nostre gran valor. Tenim gent que, si algun dia podem decidir de manera vinculant, dirà que sí a la independència i d'altra que dirà que no. Però tots ells conviuen en aquesta organització perquè la nostra primera funció és representar els treballadors.

- Joan Carles Gallego va ocupar aquest despatx durant més de vuit anys. Quant temps s'hi veu vostè?

- Uf! De moment, quatre anys. Tinc una amiga que sempre diu "Los elefantes hay que comerlos a cachitos". Doncs això, a poc a poc. Ara tinc quatre anys per davant i moltes coses a fer. Tenim 165 propostes concretes de treball per desenvolupar al llarg de tot aquest mandat. A partir d'aquí, ja es veurà. Sóc un ferm defensor de la limitació de mandats i de la renovació dinàmica de les organitzacions. Jo, en realitat, sóc treballador de Nissan, això de secretari general és temporal. Aquí hi passaré una etapa de, com a molt, vuit anys. Aquest temps és suficient per dur a terme un projecte sindical solvent. No sé si estaré o no vuit anys en aquesta posició, però més de vuit segur que no.
 

Javier Pacheco al seu nou despatx, situat a la cinquena planta del número 16 de Via Laietana. Foto: Eva Domínguez

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació