07
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
17:30h
De Pegasus a Atlantis, Joan Miquel Oliver (Sóller, 1974) continua tenint la mateixa essència intransferible, però sense deixar d'estar en expansió permanent. Així són les cançons del seu quart disc en solitari, un viatge a través de dotze cançons que tenen les persones com a nexe comú. Si Pegasus era "l'exposició d'un entorn i un escenari", a Atlantis hi entren en acció els personatges. El disc és el segon estadi de la trilogia iniciada amb la col·laboració del pintor Albert Pinya, autor de la imatge gràfica, i segueix el patró de "tesi, antítesi i síntesi".
"La trilogia ve molt condicionada per la part gràfica", confessa Oliver, evidenciant que concep l'obra com un projecte global. "Atlantis, com a bona antítesi, sorgeix a partir del negatiu dels colors que il·lustraven Pegasus. Del verd i blau hem passat al rosa i taronja", intencions que s'amplifiquen gràcies a la bona sintonia entre el músic i Albert Pinya. "Abans de treballar plegats, no el coneixia. Després he sabut que sempre m'havia estat seguint i que estava molt pendent de la part gràfica dels discos. Tenim un mateix codi humorístic i un punt molt similar d'actitud artística".
Punts de contacte que es complementen i fan que tot acabi tenint una coherència admirable. "L'Albert no vol fer un dibuix naïf, de la mateixa manera que jo no vull fer rumba o electrònica". També comparteixen el fet que no hi ha una intenció d'estil. "Pintem i composem, simplement, i ho volem fer el millor que sabem. El resultat és el de menys, importa el procés. Per això hi poden haver cançons de dues pistes o dibuixos que semblin infantils, tot i que no ho són!", puntualitza.
El punt genial entre el que espera la gent i la intenció real
Aquest trànsit entre l'essència artística i allò que espera el públic és on la música d'Oliver es fa gran, trencant qualsevol apriorisme. "La meva música ve condicionada perquè després l'hauré de cantar. I tinc la veu que tinc, malgrat que ara és molt més flexible que fa deu anys". És el mateix que passa amb la composició i l'escriptura. "El públic, sense voler, et comença a definir moltíssim i tu, com a creador, has de saber jugar amb el punt del que la gent espera i la teva intenció real. No pots passar ni de l'un, ni de l'altre".
Al capdavall, tot es redueix a viure un procés orgànic. Oliver és, de manera literal, un artesà de la música, de les emocions, de les idees. "Quan faig Rumba del temps, ja veia que li podia agradar a molta gent. Però, aleshores, és quan penso que també m'ha d'agradar a mi". I per això la proposta és fer una producció molt rudimentària, amb bateria, baix, guitarra. "Si l'haguéssim fet amb guitarres espanyoles, uns cors, secció de vents i percussió, ja no m'hagués sentit còmode, tot i que potser hagués agradat a més gent".
"Al final, fer un disc és com un puzle: no li pot faltar cap peça, ni li pot sobrar res", rebla. "Comences a fer cançons que van soles, sense tenir cap idea massa clara de com acabarà el puzle. Curiosament, les dues o tres darreres cançons són molt fàcils de compondre, com quan poses les últimes peces del trencaclosques, perquè ja saps on van i què necessites". Un joc d'equilibris que va agafant forma a mesura que es va completant i que torna a començar quan es preparen el directe de la gira.
Oliver ve de fer més de setanta concerts de presentació de Pegasus, amb un format de power trio que continuarà als directes d'Atlantis. "Amb Jaume Manresa i Xarli Oliver estem molt convençuts del què tenim en marxa. Fa vint anys que toquem junts, ja ni parlem", confessa, satisfet. "En directe, m'agrada que cada dia passin coses noves, és molt important. Tocar fort i convèncer el públic amb volum és molt fàcil". Per a Oliver, el concert és una expansió més d'aquesta ànima creativa orgànica, un lligam amb el públic on tothom juga un paper fonamental.
Aquest divendres, Joan Miquel Oliver presentarà Atlantis en un concert molt especial al Teatre Municipal de Girona, en el marc del Festival Strenes. Els tres músics estaran acompanyats per la Jove Orquestra Comarques Gironines, amb qui interpretaran tres cançons. L'endemà, dissabte 8 d'abril, Oliver serà a l'FNAC Triangle de Barcelona, en una trobada amb fans. Els concerts a la capital catalana seran els propers 20, 21 i 22 d'abril a la Sala Beckett, en el cicle D.O Illes Balears.
"La trilogia ve molt condicionada per la part gràfica", confessa Oliver, evidenciant que concep l'obra com un projecte global. "Atlantis, com a bona antítesi, sorgeix a partir del negatiu dels colors que il·lustraven Pegasus. Del verd i blau hem passat al rosa i taronja", intencions que s'amplifiquen gràcies a la bona sintonia entre el músic i Albert Pinya. "Abans de treballar plegats, no el coneixia. Després he sabut que sempre m'havia estat seguint i que estava molt pendent de la part gràfica dels discos. Tenim un mateix codi humorístic i un punt molt similar d'actitud artística".
Punts de contacte que es complementen i fan que tot acabi tenint una coherència admirable. "L'Albert no vol fer un dibuix naïf, de la mateixa manera que jo no vull fer rumba o electrònica". També comparteixen el fet que no hi ha una intenció d'estil. "Pintem i composem, simplement, i ho volem fer el millor que sabem. El resultat és el de menys, importa el procés. Per això hi poden haver cançons de dues pistes o dibuixos que semblin infantils, tot i que no ho són!", puntualitza.
El punt genial entre el que espera la gent i la intenció real
Aquest trànsit entre l'essència artística i allò que espera el públic és on la música d'Oliver es fa gran, trencant qualsevol apriorisme. "La meva música ve condicionada perquè després l'hauré de cantar. I tinc la veu que tinc, malgrat que ara és molt més flexible que fa deu anys". És el mateix que passa amb la composició i l'escriptura. "El públic, sense voler, et comença a definir moltíssim i tu, com a creador, has de saber jugar amb el punt del que la gent espera i la teva intenció real. No pots passar ni de l'un, ni de l'altre".
Joan Miquel Oliver. Foto: Adrià Costa
Al capdavall, tot es redueix a viure un procés orgànic. Oliver és, de manera literal, un artesà de la música, de les emocions, de les idees. "Quan faig Rumba del temps, ja veia que li podia agradar a molta gent. Però, aleshores, és quan penso que també m'ha d'agradar a mi". I per això la proposta és fer una producció molt rudimentària, amb bateria, baix, guitarra. "Si l'haguéssim fet amb guitarres espanyoles, uns cors, secció de vents i percussió, ja no m'hagués sentit còmode, tot i que potser hagués agradat a més gent".
"Al final, fer un disc és com un puzle: no li pot faltar cap peça, ni li pot sobrar res", rebla. "Comences a fer cançons que van soles, sense tenir cap idea massa clara de com acabarà el puzle. Curiosament, les dues o tres darreres cançons són molt fàcils de compondre, com quan poses les últimes peces del trencaclosques, perquè ja saps on van i què necessites". Un joc d'equilibris que va agafant forma a mesura que es va completant i que torna a començar quan es preparen el directe de la gira.
Oliver ve de fer més de setanta concerts de presentació de Pegasus, amb un format de power trio que continuarà als directes d'Atlantis. "Amb Jaume Manresa i Xarli Oliver estem molt convençuts del què tenim en marxa. Fa vint anys que toquem junts, ja ni parlem", confessa, satisfet. "En directe, m'agrada que cada dia passin coses noves, és molt important. Tocar fort i convèncer el públic amb volum és molt fàcil". Per a Oliver, el concert és una expansió més d'aquesta ànima creativa orgànica, un lligam amb el públic on tothom juga un paper fonamental.
Aquest divendres, Joan Miquel Oliver presentarà Atlantis en un concert molt especial al Teatre Municipal de Girona, en el marc del Festival Strenes. Els tres músics estaran acompanyats per la Jove Orquestra Comarques Gironines, amb qui interpretaran tres cançons. L'endemà, dissabte 8 d'abril, Oliver serà a l'FNAC Triangle de Barcelona, en una trobada amb fans. Els concerts a la capital catalana seran els propers 20, 21 i 22 d'abril a la Sala Beckett, en el cicle D.O Illes Balears.
Joan Miquel Oliver Foto: Adrià Costa