literatura: assaig

Mercè Balada: «Les històries de sang i fetge sempre fascinen»

L’autora publica “Catalunya en negre”, un recorregut de 150 anys de crims i criminals, per paisatges i pobles catalans | El llibre recull setze casos amb una quarantena d’assassinats i cinc execucions, a més d’intents d’homicidi i llargues penes de presó

per Karma Peiró, 8 d'abril de 2017 a les 20:00 |
Mercè Balada acaba de publicar el seu primer llibre | Eva Domínguez
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Molt abans que l’interès popular se centrés en les estrelles del futbol o de la televisió, el públic seguia amb fascinació la crònica negra. “Com més espantosa i propera millor”, explica Mercè Balada (Barcelona, 1965). "L’ésser humà sempre s'ha sentit captivat per les històries de sang i fetge. Des d’Èdip i la tragèdia grega!".

Aquest és el motiu que l’ha portat a escriure Catalunya en negre (Albertí, 2017), el primer llibre de l’autora, el cruent resultat de cent cinquanta anys de crims i criminals, explicats a través de setze casos esgarrifosos esdevinguts en terra catalana entre el 1838 i el 1976. "Els relats van des de les Guerres Carlines fins al final del franquisme. No volia tocar crims molt moderns perquè no és el mateix recuperar pistes d’un infanticidi de fa cents anys que un de fa vint". 


”Ens sentim atrets pels crims des d’Èdip i la tragèdia grega
Tots els casos són reals, van passar en una època, en uns llocs i van ser protagonitzats per persones amb noms i cognoms els quals se’ls ha seguit la pista fins a rescatar fotografies, dibuixos, il·lustracions, anuncis de publicitat i, fins i tot, acudits publicats en revistes satíriques fent referència al crim o als fets escabrosos relatats.

“M’interessa descriure maneres de viure, estructures socials de pobles, recuperar tradicions i altres curiositats que orbitaven al voltant dels moments més dramàtics d’una família o d’una persona. Tirar el temps enrere i veure com es comportava la gent en els moments més tràgics i foscos de les seves vides”.
 

Mercè Balada presentant el seu llibre Foto: Eva Domínguez


La memòria històrica


Amb la curiositat periodística i minuciositat d'investigadora, Balada ha treballat durant anys per rescatar, d’arxius i hemeroteques catalanes, autèntiques joies documentals de 150 anys d’una Catalunya profunda, de vides oblidades i menystingudes de gent senzilla de poble. “Tothom recordarà sempre un rei, encara que hagi estat un malparit, però qui recordarà aquell nen pobre d’un poble, o la dona d’un estraperlista?”

”Avui es continua matant com fa dos segles
 Catalunya en negre no és un inventari complet de tots els crims comesos entre mitjans de segle XIX i finals del XX, sinó que expressament s’han obviat els delictes comesos amb intencionalitat política, els grans atemptats i els magnicidis. Per aportar proves documentals, Balada ha consultat més d’una quinzena de diaris, publicacions i revistes satíriques com La Vanguardia, La Campana de Gràcia o el Be Negre

“Recuperar el periodisme d’èpoques passades ha estat tot un descobriment. Les planes dels diaris recollien delictes, reproduïen els noms de les víctimes i els seus agressors, precisaven les adreces dels afectats i descrivien els llocs dels fets amb tot tipus de detalls, l’estat de salut dels ferits, l’assistència als funerals i les declaracions dels testimonis, els fiscals, els acusats i els advocats que els defensaven. Quan el fet era horripilant o inexplicable, l’expectació arribava al màxim amb un públic disposat a escruixir-se amb els detalls més sinistres”. 

Els escenaris dels crims

Després d’aquest llibre, Mercè Balada s’ha fet una experta en els motius que porten fins a l’assassinat, així com en el seguiment dels casos, els judicis, les penes i els anys de presó per a cada delicte. A la presentació de Catalunya en negre a la llibreria Jaimes, dimarts passat, va explicar que “avui es continua matant com fa dos segles”. 

”Tenim facilitat per complicar-nos la vida i ficar-nos en atzucacs
L’autora ha classificat els motius que porta, sobretot als homes, a cometre els crims en quatre categories. “En general, tenim facilitat per complicar-nos la vida, per ficar-nos en atzucacs dels quals no sabem com sortir-nos-en i, en situacions extremes, ens porta a matar. Aquest seria un primer motiu". El segon, serien els motius econòmics. "Vas a robar i no t’esperes que t’aparegui una àvia insomne o un nen ploraner a mitjanit. I te’ls carregues".

El tercer motiu seria el passional, per gelosies. "Avui l’etiquetem com a violència de gènere". I, el quart, i que ja no es practica, seria per superstició. "Per sort, el descens de l’analfabetisme, l’accés a millors serveis mèdics i Internet, que ens proporciona molta informació, ha fet eradicar pràcticament aquesta mena de crims avui dia”.  

No tenen pèrdua les històries amb les explicacions de la Xatona, la versió del Torero, la tristíssima mort del nen Pepito Collado, la desventurada mort d’Antonio Puell– abanderat lerrouxista- o saber per què van fracassar els urinaris públics de les Rambles de Barcelona, receptacles ideals per fer detonar bombes.

Els relats passen a les comarques de l’Alt Urgell, la Ribera d’Ebre, el Tarragonès, l’Empordà, el Baix Llobregat, l’Anoia, la Conca de Barberà, el Vallés Occidental, el Segrià i el Solsonès, a més de Barcelona i la seva rodalia. Amb la descripció detallada dels escenaris del crim es coneixen també les víctimes i els botxins, s’entra a les cel·les dels condemnats i s’assisteix als judicis, fins a conèixer les sentències i el desenllaç final d’unes històries escrites amb sang.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació