07
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
08
d'abril
a les
9:24h
“El procés és un castell de cartes. Nosaltres no donarem el cop que el faci caure, però sí que bufarem en la bona direcció”. La frase pronunciada per un dels màxims col·laboradors de Mariano Rajoy sintetitza el full de ruta que el president espanyol desplega després de la fallida "operació Catalunya" i de la pana de l'"operació Diàleg" que –malgrat les promeses- ha quedat sense combustible als pressupostos de l’Estat.
Conscient dels efectes secundaris que pot generar, La Moncloa guarda a l’armari l’article 155 de la Constitució, però accentua la pressió judicial i el frontó polític per forçar la implosió del procés. Els episodis més recents d’aquesta estratègia són les investigacions de la Fiscalia a les empreses que han rebut encàrrecs del Govern i les advertències (a petició de l’Estat) del TC als funcionaris que han d’actuar en l’operatiu. L’objectiu: generar inquietud a la baula més feble per torpedinar des de dins l’engranatge del referèndum.
L’entorn de Rajoy està convençut que les dificultats en el desplegament del procés independentista poden acabar trencant l’equilibri entre el PDeCAT, ERC i la CUP, i portar un dels tres actors a fer caure el castell. Centra la mirada especialment a la CUP, un soci volàtil que aposta a fons per la via unilateral i que no se sent còmode acompanyant els tempos pragmàtics del Govern.
L’esperança de l’equip del president espanyol és que -davant la impossibilitat de fer un referèndum en els termes que exigeix la CUP- Carles Puigdemont es vegi abocat a la convocatòria d’unes eleccions avançades on el bloc independentista podria perdre la majoria absoluta. Dóna per feta una eventual victòria d’ERC en aquests comicis, però creu que el nou mapa parlamentari forçaria els republicans a canviar l’eix independentista per la vessant social.
Mentrestant, La Moncloa vol deixar enrere l’ombra allargada de Jorge Fernández Díaz, que situa ja als passius del compte de resultats a Catalunya. “Dels errors, se n’aprèn” i ara hi ha “un altre equip i un altre estil”, sostenen. Rajoy considera amortitzada l'"operació Catalunya" i la figura de l’exministre de l’Interior, que aquest dijous va fer un últim servei al president espanyol negant que tingués coneixement dels seus contactes amb l’excap de l’Oficina Antifrau.
La lapidació de Fernández Díaz a la comissió d’investigació que porta el seu nom, però, no només ha posat de manifest la soledat de l’executor de l'"operació Catalunya", sinó també la debilitat parlamentària del PP, incapaç de protegir una de les figures clau de l’anterior mandat. Rajoy transitarà el tram final del procés sense una majoria acrítica que l’avali, i amb dos aliats en la qüestió catalana –PSOE i C’s- que tenen urgències i interessos propis al mapa espanyol.
En aquest escenari, l’estratègia de l’apnea –tal com va descriure Iñaki Gabilondo aquest dimecres- implica riscos per al president espanyol, que no ha desplegat cap alternativa política per solucionar el conflicte, i que en cas de desobediència generalitzada està obligat a confiar únicament en la força dels instruments de l’Estat. Si el Govern i els partits independentistes coronen el ‘castell de cartes’ amb èxit, Rajoy haurà d’afrontar la pitjor crisi política del seu mandat, i aquesta vegada sense majoria absoluta.
Conscient dels efectes secundaris que pot generar, La Moncloa guarda a l’armari l’article 155 de la Constitució, però accentua la pressió judicial i el frontó polític per forçar la implosió del procés. Els episodis més recents d’aquesta estratègia són les investigacions de la Fiscalia a les empreses que han rebut encàrrecs del Govern i les advertències (a petició de l’Estat) del TC als funcionaris que han d’actuar en l’operatiu. L’objectiu: generar inquietud a la baula més feble per torpedinar des de dins l’engranatge del referèndum.
L’entorn de Rajoy està convençut que les dificultats en el desplegament del procés independentista poden acabar trencant l’equilibri entre el PDeCAT, ERC i la CUP, i portar un dels tres actors a fer caure el castell. Centra la mirada especialment a la CUP, un soci volàtil que aposta a fons per la via unilateral i que no se sent còmode acompanyant els tempos pragmàtics del Govern.
Conscient dels efectes secundaris que pot generar, La Moncloa guarda a l’armari l’article 155 de la Constitució, però accentua la pressió judicial i el frontó polític per forçar la implosió del procés
L’esperança de l’equip del president espanyol és que -davant la impossibilitat de fer un referèndum en els termes que exigeix la CUP- Carles Puigdemont es vegi abocat a la convocatòria d’unes eleccions avançades on el bloc independentista podria perdre la majoria absoluta. Dóna per feta una eventual victòria d’ERC en aquests comicis, però creu que el nou mapa parlamentari forçaria els republicans a canviar l’eix independentista per la vessant social.
Mentrestant, La Moncloa vol deixar enrere l’ombra allargada de Jorge Fernández Díaz, que situa ja als passius del compte de resultats a Catalunya. “Dels errors, se n’aprèn” i ara hi ha “un altre equip i un altre estil”, sostenen. Rajoy considera amortitzada l'"operació Catalunya" i la figura de l’exministre de l’Interior, que aquest dijous va fer un últim servei al president espanyol negant que tingués coneixement dels seus contactes amb l’excap de l’Oficina Antifrau.
La lapidació de Fernández Díaz a la comissió d’investigació que porta el seu nom, però, no només ha posat de manifest la soledat de l’executor de l'"operació Catalunya", sinó també la debilitat parlamentària del PP, incapaç de protegir una de les figures clau de l’anterior mandat. Rajoy transitarà el tram final del procés sense una majoria acrítica que l’avali, i amb dos aliats en la qüestió catalana –PSOE i C’s- que tenen urgències i interessos propis al mapa espanyol.
En aquest escenari, l’estratègia de l’apnea –tal com va descriure Iñaki Gabilondo aquest dimecres- implica riscos per al president espanyol, que no ha desplegat cap alternativa política per solucionar el conflicte, i que en cas de desobediència generalitzada està obligat a confiar únicament en la força dels instruments de l’Estat. Si el Govern i els partits independentistes coronen el ‘castell de cartes’ amb èxit, Rajoy haurà d’afrontar la pitjor crisi política del seu mandat, i aquesta vegada sense majoria absoluta.