09
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
10
d'abril
a les
16:22h
Oriol Junqueras ja fa dues setmanes i mitja que s'ha tret un pes de sobre. Des que el Parlament va aprovar els seus primers pressupostos, el vicepresident de la Generalitat ha fet un punt i seguit en la seva particular legislatura. Un cop superada la llosa de la negociació dels comptes, ha incrementat el ritme de la seva activitat institucional i d'exposició mediàtica. L'agenda és frenètica i atapeïda, tal com ha pogut comprovar NacióDigital, que n'ha fet el seguiment tot un matí.
El repte que ha imposat Junqueras al seu gabinet és intentar que la jornada comenci a partir de les 8.30, per així poder acompanyar els seus dos fills a classe, però el més normal és que fracassi en aquest objectiu. El dia del seguiment comença a treballar a un horari excepcional per ell, les 6.30 del matí, amb una visita a Mercabarna, el majorista d'alimentació de la capital. En el millor dels casos, haurà de confiar en arribar aviat a casa per dedicar una estona al Lluc i la Joana. De fet, els seus fan broma conforme a vegades ironitza que ja li aniria bé que l'inhabilitessin, per poder tornar a la vida més reposada de professor universitari i col·laborador de mitjans.
Malgrat tot, per ara té l'encàrrec de Carles Puigdemont de dirigir els preparatius del referèndum, que no és poca cosa. L'element central de la legislatura, però, no és el que li pren més temps, atès que la seva quantitat de visites i reunions ha augmentat exponencialment. Amb els pressupostos al sarró, Junqueras es vol multiplicar. A nivell de contactes amb agents socials, però també de mitjans. En les últimes tres setmanes, al vicepresident l'han entrevistat a NacióDigital, l'Ara, TV3, Catalunya Ràdio, RAC1, TVE i La2, ha redactat articles conjuntament amb Puigdemont a El País i El Periódico -estratègicament pensats per dibuixar una imatge de tàndem governamental-, i ha protagonitzat actes amb certa projecció mediàtica com el diàleg obert amb Ferran Adrià al Cosmocaixa o la classe que va oferir a un institut en el marc del programa d'educació financera a les escoles.
El dia del seguiment toca matinar. O potser fa tard, segons es miri. I és que l'hora en què arriba al Mercat Central del Peix de Mercabarna, els treballadors pràcticament ja estan recollint. Quasi tot el peix ja està venut. Com fa la dita, però en real.
6.30. Visita al Mercat Central del Peix de Mercabarna: El vicepresident i el seu seguici s'enfunden en una jaqueta de plàstic i unes bosses sobre les sabates abans d'entrar a l'edifici. L'acompanyen el director general de Promoció Econòmica, Albert Castellanos, el director dels serveis territorials a Barcelona del departament d'Agricultura, Josep Pena, un responsable de comunicació -sempre atent a les fotografies i les xarxes socials-, una de protocol -responsable de quadrar horaris- i un escorta, mentre que l'equip de Mercabarna l'encapçala el director, Josep Tejedo. Tots ben protegits per evitar fer olor a peix tot el dia després de la primera visita.
Les lleganyes institucionals contrasten amb l'activitat frenètica d'uns treballadors que han iniciat la seva jornada laboral poc després de mitjanit i estan a punt de plegar. L'entrada de Junqueras al mercat comença amb certa calma, mirades curioses i alguna fotografia, però només falta que algú trenqui l'ordre perquè els ànims converteixin aquell espai en una mena de graderia de camp de futbol. Els crits de "Viva España!" sovintegen, junt a alguns xiulets, mentre d'altres -menys- repliquen amb crides a la independència. Fins i tot algun "viva Franco!" aïllat anima l'afició, però la comitiva ni s'immuta i Junqueras escolta les explicacions dels seus guies i atén a tots els que se li acosten, alguns per demanar una selfi o per felicitar-lo.
En realitat, són majoritàriament mostres més festives i gamberres que expressions de contingut polític. Això passa sempre? "Depèn de si qui ve és famós o dona", respon irònic un directiu de Mercabarna, que afegeix, més seriós, que en horari punta de feina no farien ni cas a la institució que s'hi acostés.
L'espai és enorme i fins i tot entren a una sala de congelats que es troba a 20 graus negatius de temperatura, malgrat la gran alçada del sostre, per conservar el peix. "Per què? Per si hi ha una vaga", aclareixen. "O per si hi ha un terratrèmol, que esperem que no...", respon un. Junqueras té sort de no necessitar ulleres, perquè a tothom que en duu se li embafen en sortir-ne i recuperar la temperatura normal.
7.30. Reunió amb la direcció de Mercabarna. La visita ha durat massa i ja arriben els primers nervis entre les encarregades de protocol. Per això, toca retallar el temps de reunió amb la direcció del mercat i la primera part, de presentació de l'espai i les seves activitats, toca fer-la a peu dret al costat d'una maqueta de la zona, ja sense protectors per a les males olors marítimes. I Junqueras, acostumat a memoritzar i disparar xifres econòmiques sense immutar-se, rep la seva pròpia medecina. "5.000 milions de facturació... Entre 23.000 i 24.000 visitants diaris, 7.500 dels quals treballadors de Mercabarna... Un 73% dels residus reciclats... Un 50% de la carn de l'escorxador és halal... Un 56% dels comerços alimentaris són propietat de nouvinguts..." Nouvinguts, però cada cop més integrats. Els xinesos amb fruiteres, per exemple, ja no compren els aliments a darrera hora -quan és més barata i de mala qualitat-, sinó que ara ja vénen abans. 
Mercabarna és com una petita ciutat. A banda dels mercats de peix, de fruites, de flors o de carn, hi ha restaurants, un hotel, una farmàcia, una escola bressol... Junqueras, Castellanos i Pena escolten atents i pregunten. A més, s'hi fa formació per a ex-presos o aturats amb risc d'exclusió, així com classes d'hàbits alimentaris i reciclatge per a les escoles. Però també té plans de futur, que Tejedo explicarà en una sala de la cinquena planta, just abans d'esmorzar amb els representants dels gremis de Mercabarna, alguns dels quals ja ha conegut Junqueras al mercat del peix. "T'han demanat alguna subvenció?", li pregunta Tejedo camí a l'ascensor. "No... Pobres d'ells", replica el vicepresident. I somriu.
El dia serà llarg i, per això, Junqueras demana el primer cafè -sense sucre- quan ja seu en una taula amb unes vistes panoràmiques del mercat de fons. Tejedo ha de passar ràpid les pantalles del powerpoint, el temps apreta. En resum, Mercabarna vol guanyar terreny i créixer un 22% en una aposta a 20 anys vista que requerirà una inversió de 32 milions que s'abonaran bàsicament a partir de les renovacions de les concessions o lloguers dels espais dels mercats i de les empreses situades en aquest espai. La qüestió de la nova superfície, però, depèn del Consorci de la Zona Franca, format per l'Ajuntament de Barcelona i el govern espanyol. Junqueras poc hi pot fer.
El vicepresident pregunta si pot ajudar, però Tejedo no demana massa. Junqueras no deu estar acostumat a no rebre peticions, quan s'obre a escoltar-les. I llavors pregunta si seria viable impulsar un segon Mercabarna. Tejedo no vacil·la i defensa que tenen una ubicació privilegiada, infraestructures que el connecten per terra, mar i aire, empreses ja instal·lades... "Contestes una altra cosa, però bé...", diu Junqueras. Una reacció, la de fugir d'estudi, que el vicepresident mai no faria davant una pregunta, com és ben sabut. Amb tot entès, arriba l'esmorzar a porta tancada amb els representants dels gremis, a les 8.20.
9.00. Visita al Mercat Central de Fruites i Hortalisses. Ni punt de comparació amb el del peix. El de la fruita és més ordenat, calmat, silenciós. Hi ajuda que, a diferència de la majoria de mercats similars d'Europa, aquest és diürn. Cap crit, cap xiulet. Alguns comentaris de paradistes i poca cosa més. És el mercat de la fruita més gran del continent, després d'haver superat París fa tres anys, gràcies a les exportacions. Així, no és cert que el procés perjudiqui l'economia, com assegura el govern espanyol? "Ni procés ni res, si s'és competitiu, s'és competitiu", diu el director de Mercabarna.
El vicepresident català conversa amb alguns paradistes, però cal retallar el trajecte, que el rellotge corre. A ell, però, aquest món no li és del tot desconegut. L'àvia de Junqueras era paradista de roba al mercat de Sant Andreu i, des dels 10 anys, l'ajudava a desmuntar els dissabtes al migdia.
Les caps de protocol de Mercabarna i del departament, les qui realment manen en aquests moments, convenen que ja ha arribat l'hora que torni cap a la conselleria, si no vol fer tard al seguit de reunions planificades. Així, doncs, encaixades de mans, agraïments, i a la ronda. Condueix l'escorta de Junqueras, un veterà divertit i afable -segurament perquè no ha tingut massa feina aquest matí-. Fins no fa massa treballava per l'exlíder de l'extinta Unió, Josep Antoni Duran i Lleida. Alguna preferència? Reconeix que el democristià era més fred i no tenia massa contacte amb els seus treballadors mentre que Junqueras és més pròxim als seus.
10.00. Reunió de la llei de barris amb l'ACM i la FMC. Ja al departament i amb tres hores i mitja de feina a l'esquena, Junqueras no triga a començar la primera de les reunions del dia en una hora en què molts s'incorporen, malgrat que a Fabian Mohedano i la seva reforma horària els pesi. Per part del Govern, ho farà acompanyat de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, el secretari d'Economia, Pere Aragonès, i el secretari d'Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala, mentre que, per part del món local, assisteixen Miquel Buch i Pol Pagès (de l'Associació Catalana de Municipis), i Xavier Amor i Juan Ignacio Soto (de la Federació de Municipis de Catalunya).
L'objectiu? Tractar el pagament del pendent de la llei de barris del 2009 i 2010. Unes quantitats que, segons s'ha sabut més tard, s'abonaran el 28 d'abril i el 31 de maig.
11.00. Reunió amb Andreu Mas-Colell. La segona trobada és amb el seu predecessor en el càrrec, Andreu Mas-Colell, per compartir-hi impressions amb Aragonès -va negociar-hi dos pressupostos quan ERC era el soci de CiU-, però també per penjar la seva fotografia a la sala dels retrats. Sí, fotografia. És el primer cas en què no es penja una pintura. Més barat i sense possibilitats que l'artista -per estil dubtós o per filiació política- pareixi alguna obra que no sigui del seu grat.
Ja al seu despatx, Mas-Colell se sorprèn que Junqueras no hagi canviat massa elements. Constata que ha col·locat un quart sofà i ha buidat una mica de llibres l'estanteria, però ha mantingut els quadres, entre els quals un que sempre ha encuriosit l'exconseller i que representa el municipi de Torroella de Mongrí i, de fons, el massís del Montgrí, amb la seva peculiar forma de bisbe estirat. On és la raresa? En que el pintor va oblidar situar-hi l'històric castell del Montgrí.
12.00. Reunió amb Icària Iniciatives Socials. La tercera trobada, també al despatx, és amb representants d'una entitat sense ànim de lucre que educa, forma i dóna feina a persones amb discapacitat, fonamentalment intel·lectual, per afavorir la seva inserció, Icària Iniciatives Socials. Junqueras havia estat convidat a un acte seu, però no va poder assistir-hi i ara li poden explicar la seva feina, propostes i necessitats.
13.00. Reunió amb CCOO. L'última reunió del dia és amb el secretari general de CCOO a Catalunya, Joan Carles Gallego, i qui seria votat el seu successor, Javier Pacheco. Comencen transmetent-li que lamenten que no tingui intenció d'assistir al seu congrés, malgrat que Carles Puigdemont sí que intervé en l'obertura. De nou, l'agenda, perquè se celebra un dijous de ple al Parlament i, per això, Junqueras ha d'assistir com a diputat, per evitar perdre votacions -com la de la reprovació al nou director de TV3, Vicent Sanchis, per exemple-. I això que, segons l'última enquesta interna del sindicat, cada cop hi ha més independentistes i ERC és el principal partit de referència dels afiliats. Malgrat tot, els republicans enviaran al congrés el diputat Chakir El Homrani... exdirigent d'UGT.
Set hores i mitja després de començar a Mercabarna, Junqueras just arriba a l'equador de la jornada. Dina a corre-cuita al despatx, fa una trucada per parlar amb la seva parella i fills, i agafa forces per una nova reunió a primera hora de la tarda. Les enormes finestres del despatx deixen entrar molt de sol i, per desig o cansament, a algú del seu equip li sembla veure gent intentant posar-se morena al terrat dels pisos de l'altre cantó de la rambla de Catalunya. Junqueras, per ara, no s'ho pot ni plantejar, malgrat que el departament també té un bon terrat.
El repte que ha imposat Junqueras al seu gabinet és intentar que la jornada comenci a partir de les 8.30, per així poder acompanyar els seus dos fills a classe, però el més normal és que fracassi en aquest objectiu. El dia del seguiment comença a treballar a un horari excepcional per ell, les 6.30 del matí, amb una visita a Mercabarna, el majorista d'alimentació de la capital. En el millor dels casos, haurà de confiar en arribar aviat a casa per dedicar una estona al Lluc i la Joana. De fet, els seus fan broma conforme a vegades ironitza que ja li aniria bé que l'inhabilitessin, per poder tornar a la vida més reposada de professor universitari i col·laborador de mitjans.
Malgrat tot, per ara té l'encàrrec de Carles Puigdemont de dirigir els preparatius del referèndum, que no és poca cosa. L'element central de la legislatura, però, no és el que li pren més temps, atès que la seva quantitat de visites i reunions ha augmentat exponencialment. Amb els pressupostos al sarró, Junqueras es vol multiplicar. A nivell de contactes amb agents socials, però també de mitjans. En les últimes tres setmanes, al vicepresident l'han entrevistat a NacióDigital, l'Ara, TV3, Catalunya Ràdio, RAC1, TVE i La2, ha redactat articles conjuntament amb Puigdemont a El País i El Periódico -estratègicament pensats per dibuixar una imatge de tàndem governamental-, i ha protagonitzat actes amb certa projecció mediàtica com el diàleg obert amb Ferran Adrià al Cosmocaixa o la classe que va oferir a un institut en el marc del programa d'educació financera a les escoles.
El dia del seguiment toca matinar. O potser fa tard, segons es miri. I és que l'hora en què arriba al Mercat Central del Peix de Mercabarna, els treballadors pràcticament ja estan recollint. Quasi tot el peix ja està venut. Com fa la dita, però en real.
Oriol Junqueras, al Mercat Central del Peix de Mercabarna. Foto: Jordi Jon Pardo
6.30. Visita al Mercat Central del Peix de Mercabarna: El vicepresident i el seu seguici s'enfunden en una jaqueta de plàstic i unes bosses sobre les sabates abans d'entrar a l'edifici. L'acompanyen el director general de Promoció Econòmica, Albert Castellanos, el director dels serveis territorials a Barcelona del departament d'Agricultura, Josep Pena, un responsable de comunicació -sempre atent a les fotografies i les xarxes socials-, una de protocol -responsable de quadrar horaris- i un escorta, mentre que l'equip de Mercabarna l'encapçala el director, Josep Tejedo. Tots ben protegits per evitar fer olor a peix tot el dia després de la primera visita.
Les lleganyes institucionals contrasten amb l'activitat frenètica d'uns treballadors que han iniciat la seva jornada laboral poc després de mitjanit i estan a punt de plegar. L'entrada de Junqueras al mercat comença amb certa calma, mirades curioses i alguna fotografia, però només falta que algú trenqui l'ordre perquè els ànims converteixin aquell espai en una mena de graderia de camp de futbol. Els crits de "Viva España!" sovintegen, junt a alguns xiulets, mentre d'altres -menys- repliquen amb crides a la independència. Fins i tot algun "viva Franco!" aïllat anima l'afició, però la comitiva ni s'immuta i Junqueras escolta les explicacions dels seus guies i atén a tots els que se li acosten, alguns per demanar una selfi o per felicitar-lo.
Oriol Junqueras al Mercat Central del Peix de Mercabarna. Foto: Jordi Jon Pardo
L'espai és enorme i fins i tot entren a una sala de congelats que es troba a 20 graus negatius de temperatura, malgrat la gran alçada del sostre, per conservar el peix. "Per què? Per si hi ha una vaga", aclareixen. "O per si hi ha un terratrèmol, que esperem que no...", respon un. Junqueras té sort de no necessitar ulleres, perquè a tothom que en duu se li embafen en sortir-ne i recuperar la temperatura normal.
7.30. Reunió amb la direcció de Mercabarna. La visita ha durat massa i ja arriben els primers nervis entre les encarregades de protocol. Per això, toca retallar el temps de reunió amb la direcció del mercat i la primera part, de presentació de l'espai i les seves activitats, toca fer-la a peu dret al costat d'una maqueta de la zona, ja sense protectors per a les males olors marítimes. I Junqueras, acostumat a memoritzar i disparar xifres econòmiques sense immutar-se, rep la seva pròpia medecina. "5.000 milions de facturació... Entre 23.000 i 24.000 visitants diaris, 7.500 dels quals treballadors de Mercabarna... Un 73% dels residus reciclats... Un 50% de la carn de l'escorxador és halal... Un 56% dels comerços alimentaris són propietat de nouvinguts..." Nouvinguts, però cada cop més integrats. Els xinesos amb fruiteres, per exemple, ja no compren els aliments a darrera hora -quan és més barata i de mala qualitat-, sinó que ara ja vénen abans.
Oriol Junqueras al Mercabarna Foto: Jordi Jon Pardo
Mercabarna és com una petita ciutat. A banda dels mercats de peix, de fruites, de flors o de carn, hi ha restaurants, un hotel, una farmàcia, una escola bressol... Junqueras, Castellanos i Pena escolten atents i pregunten. A més, s'hi fa formació per a ex-presos o aturats amb risc d'exclusió, així com classes d'hàbits alimentaris i reciclatge per a les escoles. Però també té plans de futur, que Tejedo explicarà en una sala de la cinquena planta, just abans d'esmorzar amb els representants dels gremis de Mercabarna, alguns dels quals ja ha conegut Junqueras al mercat del peix. "T'han demanat alguna subvenció?", li pregunta Tejedo camí a l'ascensor. "No... Pobres d'ells", replica el vicepresident. I somriu.
El dia serà llarg i, per això, Junqueras demana el primer cafè -sense sucre- quan ja seu en una taula amb unes vistes panoràmiques del mercat de fons. Tejedo ha de passar ràpid les pantalles del powerpoint, el temps apreta. En resum, Mercabarna vol guanyar terreny i créixer un 22% en una aposta a 20 anys vista que requerirà una inversió de 32 milions que s'abonaran bàsicament a partir de les renovacions de les concessions o lloguers dels espais dels mercats i de les empreses situades en aquest espai. La qüestió de la nova superfície, però, depèn del Consorci de la Zona Franca, format per l'Ajuntament de Barcelona i el govern espanyol. Junqueras poc hi pot fer.
Josep Pena, Oriol Junqueras i Albert Castellanos, en una reunió al Mercabarna. Foto: Jordi Jon Pardo
El vicepresident pregunta si pot ajudar, però Tejedo no demana massa. Junqueras no deu estar acostumat a no rebre peticions, quan s'obre a escoltar-les. I llavors pregunta si seria viable impulsar un segon Mercabarna. Tejedo no vacil·la i defensa que tenen una ubicació privilegiada, infraestructures que el connecten per terra, mar i aire, empreses ja instal·lades... "Contestes una altra cosa, però bé...", diu Junqueras. Una reacció, la de fugir d'estudi, que el vicepresident mai no faria davant una pregunta, com és ben sabut. Amb tot entès, arriba l'esmorzar a porta tancada amb els representants dels gremis, a les 8.20.
9.00. Visita al Mercat Central de Fruites i Hortalisses. Ni punt de comparació amb el del peix. El de la fruita és més ordenat, calmat, silenciós. Hi ajuda que, a diferència de la majoria de mercats similars d'Europa, aquest és diürn. Cap crit, cap xiulet. Alguns comentaris de paradistes i poca cosa més. És el mercat de la fruita més gran del continent, després d'haver superat París fa tres anys, gràcies a les exportacions. Així, no és cert que el procés perjudiqui l'economia, com assegura el govern espanyol? "Ni procés ni res, si s'és competitiu, s'és competitiu", diu el director de Mercabarna.
Oriol Junqueras al Mercat de Fruites i Hortalisses del Mercabarna. Foto: Jordi Jon Pardo
El vicepresident català conversa amb alguns paradistes, però cal retallar el trajecte, que el rellotge corre. A ell, però, aquest món no li és del tot desconegut. L'àvia de Junqueras era paradista de roba al mercat de Sant Andreu i, des dels 10 anys, l'ajudava a desmuntar els dissabtes al migdia.
Les caps de protocol de Mercabarna i del departament, les qui realment manen en aquests moments, convenen que ja ha arribat l'hora que torni cap a la conselleria, si no vol fer tard al seguit de reunions planificades. Així, doncs, encaixades de mans, agraïments, i a la ronda. Condueix l'escorta de Junqueras, un veterà divertit i afable -segurament perquè no ha tingut massa feina aquest matí-. Fins no fa massa treballava per l'exlíder de l'extinta Unió, Josep Antoni Duran i Lleida. Alguna preferència? Reconeix que el democristià era més fred i no tenia massa contacte amb els seus treballadors mentre que Junqueras és més pròxim als seus.
Oriol Junqueras en una reunió amb les entitats municipalistes, al Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, junt a Pere Aragonpes, Meritxell Borràs i Carles Sala. Foto: Jordi Jon Pardo
10.00. Reunió de la llei de barris amb l'ACM i la FMC. Ja al departament i amb tres hores i mitja de feina a l'esquena, Junqueras no triga a començar la primera de les reunions del dia en una hora en què molts s'incorporen, malgrat que a Fabian Mohedano i la seva reforma horària els pesi. Per part del Govern, ho farà acompanyat de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, el secretari d'Economia, Pere Aragonès, i el secretari d'Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala, mentre que, per part del món local, assisteixen Miquel Buch i Pol Pagès (de l'Associació Catalana de Municipis), i Xavier Amor i Juan Ignacio Soto (de la Federació de Municipis de Catalunya).
L'objectiu? Tractar el pagament del pendent de la llei de barris del 2009 i 2010. Unes quantitats que, segons s'ha sabut més tard, s'abonaran el 28 d'abril i el 31 de maig.
Oriol Junqueras i Pere Aragonès, reunits amb l'exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, al seu despatx del primer. Foto: Jordi Jon Pardo
11.00. Reunió amb Andreu Mas-Colell. La segona trobada és amb el seu predecessor en el càrrec, Andreu Mas-Colell, per compartir-hi impressions amb Aragonès -va negociar-hi dos pressupostos quan ERC era el soci de CiU-, però també per penjar la seva fotografia a la sala dels retrats. Sí, fotografia. És el primer cas en què no es penja una pintura. Més barat i sense possibilitats que l'artista -per estil dubtós o per filiació política- pareixi alguna obra que no sigui del seu grat.
Ja al seu despatx, Mas-Colell se sorprèn que Junqueras no hagi canviat massa elements. Constata que ha col·locat un quart sofà i ha buidat una mica de llibres l'estanteria, però ha mantingut els quadres, entre els quals un que sempre ha encuriosit l'exconseller i que representa el municipi de Torroella de Mongrí i, de fons, el massís del Montgrí, amb la seva peculiar forma de bisbe estirat. On és la raresa? En que el pintor va oblidar situar-hi l'històric castell del Montgrí.
Junqueras, després de la reunió amb representants d'Icària Iniciatives Socials, al seu despatx. Foto: Jordi Jon Pardo
12.00. Reunió amb Icària Iniciatives Socials. La tercera trobada, també al despatx, és amb representants d'una entitat sense ànim de lucre que educa, forma i dóna feina a persones amb discapacitat, fonamentalment intel·lectual, per afavorir la seva inserció, Icària Iniciatives Socials. Junqueras havia estat convidat a un acte seu, però no va poder assistir-hi i ara li poden explicar la seva feina, propostes i necessitats.
13.00. Reunió amb CCOO. L'última reunió del dia és amb el secretari general de CCOO a Catalunya, Joan Carles Gallego, i qui seria votat el seu successor, Javier Pacheco. Comencen transmetent-li que lamenten que no tingui intenció d'assistir al seu congrés, malgrat que Carles Puigdemont sí que intervé en l'obertura. De nou, l'agenda, perquè se celebra un dijous de ple al Parlament i, per això, Junqueras ha d'assistir com a diputat, per evitar perdre votacions -com la de la reprovació al nou director de TV3, Vicent Sanchis, per exemple-. I això que, segons l'última enquesta interna del sindicat, cada cop hi ha més independentistes i ERC és el principal partit de referència dels afiliats. Malgrat tot, els republicans enviaran al congrés el diputat Chakir El Homrani... exdirigent d'UGT.
Set hores i mitja després de començar a Mercabarna, Junqueras just arriba a l'equador de la jornada. Dina a corre-cuita al despatx, fa una trucada per parlar amb la seva parella i fills, i agafa forces per una nova reunió a primera hora de la tarda. Les enormes finestres del despatx deixen entrar molt de sol i, per desig o cansament, a algú del seu equip li sembla veure gent intentant posar-se morena al terrat dels pisos de l'altre cantó de la rambla de Catalunya. Junqueras, per ara, no s'ho pot ni plantejar, malgrat que el departament també té un bon terrat.